(En elaboració)
En aquesta edició reprenem la resta dels temes de debat que sorgiren en el Cafè – Conversa en Memòria de Minobis: el traspàs i relleu generacional; la visibilitat i el reconeixement de les pioneres; la perspectiva de gènere als mitjans generalistes; el periodisme institucionalitzat i els nous formats de comunicació.
Traspàs i relleu generacional
La periodista Drina Ergueta, que també és titulada en antropologia, parlà de l’augment de l’individualisme i de l’exigència de garantia de les llibertats personals. En el seu parer, hi ha una divisió generacional molt forta. La gran distància és entre la gent de 45-50 anys en amunt i les persones menors d’aquesta edat. La gent més jove utilitza altres mecanismes, altres tecnologies. També hi ha habilitats que potser ens costi més als que tenim més edat i això marca molt. Però també en aquest context a les dones joves els hi continua tocant un lloc ben fotut.
“No en la mesura que hauria de ser, però jo sí que veig moltes dones periodistes joves que sobresurten. És el cas del podcast, que en ser un espai obert hi ha moltes dones”.
És clar que també hi ha molta violència digital, ino es controla, i també és cert que els homes sí que tenen espais on arrisquen a nivell econòmic, fent apostes, però normalment són treballs de negocis en línia molt agressius, on les dones no hi entren o no ens hi quedem”, reblà.
Per Sara Lovera les noves generacions de dones periodistes tenen un base sòlida on recolzar-se, que és l’esplèndid moviment feminista de les dones joves la darrera dècada. “No treballen en les associacions que després s’ institucionalitzen i negocien amb els governs, com ho férem moltes de nosaltres, que sí que ha servit a la nostra generació per aconseguir diners, fer les grans campanyes dels anticonceptius i d’altres. Ara es tracta d’ un fenomen de les joves. Les joves no han esperat el relleu, ens han superat. Han pujat damunt nostre, per dir-ho d’alguna manera Així van sortir als carrer de les ciutats de l’Estat espanyol contra la violència masclista, a l’Argentina amb la marea verda, a Xile a través de les alumnes de la universitat…”
Segons Lovera, ara s’està recollint el fruit de les nostres professores a les facultats, a les escoles, de les lectores de les nostres periodistes fent les noticies amb visió de gènere, dels suplements de dones als mitjans generalistes, també de lectores d’escriptores, filòsofes i espectadores de teatre i cinema feminista… “Sí, són diferents, actuen diferent però són les nostres, les que continuen veient els problemes de la humanitat i hem de voler acceptar-les”. “Enfront tenim grups de dreta que estan fent tallers per que les dones renunciïn als seus drets. Ho fan trepitjant i combatent les ciències de la salut. Aquestes són les meves preocupacions, recolzar donant veu a les noies de les marees verdes, la per exemple.
Les dades que ens ofereixen els estudis són brutals- exposà Lídia Vilalta-. D’acord a les enquestes europees, “els nois son majoritàriament de dretes i les noies d’esquerra i a més les noies ja no troben tipus que els agradin. O sigui, que consideren als nois ignorants. No són a la seva alçada. I a més a més a les universitàries són més”. “Ho tenen claríssim perquè ja han assumit moltes de les llibertats i drets de les nostres lluites. No han de sentir-se dir segons què per defensar el dret a l’avortament, senzillament l’han incorporat. Jo i moltes vàrem haver de manifestar-nos per l’avortament durant tres diferents ministeris de Salut i Justícia”.
“La prostitució és un altre tema que va enrere. Esperem que aquestes noies joves ho aturaran. Un altre fet real és que actualment les noies no s’han de casar, ni ajuntar-se ni viure amb un home, si no ho desitgen”.
Segons la seva opinió, quan parlem del relleu generacional, el que passa és que hi ha confusió en algunes coses “però no són totes les dones joves, però en són forces i de periodistes en són algunes moltes”. Vilalta puntualitzà que aquesta és però més una discussió del feminisme i del moment en què es troba que no pas del periodisme des d’una perspectiva feminista.
