Divendres 19 abril 2024

Divendres 19 abril 2024

sara

Affidamento, un terme molt millor que sororitat

 

 

OPINIÓ

Les feministes reconeixem sovint a dones extraordinàries en la història de Mèxic i el món. Dones que han aportat alguna cosa, que han modificat, descobert o han fet alguna cosa gran per a la humanitat. Algunes d’elles han estat o feministes o aliades dels drets de les dones. Altres no.


Ara, lliuraran distinció a 32 dones l’1 d’abril, durant la Primera Reunió Nacional del FFN.

Fa uns dies la periodista feminista, amb grans mèrits professionals i de promoció dels drets de les dones, Soledad Jarquín Edgar, en presentar el seu llibre Mujeres de Oaxaca, va dir que: “És un acte de consciència de les dones escriure i parlar de les altres dones “. I això hem fet algunes de nosaltres. Ara és el nostre temps diem, sense falsa humilitat.

Per això és un esforç majúscul el del grup promotor del Frente Feminista Nacional (FFN) en demanar als seus iguals a proposar noms de feministes, amb història, diu la convocatòria i afegeixen, han de tenir un treball acadèmic, d’investigació, polític, artístic o cultural, de divulgació o d’organització social o política, treball i acció enfocat a enfortir els moviments feministes a Mèxic. Tan clar com això. A més, vives i que radiquin al país.

Ara par ara conec una selecció de 32 dones, que van ser seleccionades i recolzades, cadascuna, com a mínim per tres organitzacions feministes. El procés segur que va ser molt important, i m’hagués agradat conèixer-lo a fons. No sé qui em va poder proposar-me a mi i jo, tan ximple, no vaig proposar a ningú. O tan ocupada o tan egoista o tan sorda i cega. Ho dic perquè ara em preocupa la llista. Com i per què es va postular a qui? Què va fer per enfortir els moviments feministes? I quins els seus èxits?

Agraeixo ser a la llista. La distinció serà lliurada l’1 d’abril, durant la Primera Reunió Nacional del FFN, a la ciutat de Querétaro. Les promotores vénen de lluny, insistint en crear força feminista per empènyer lleis, polítiques públiques, accions, canvis, que en no tenir aquesta força queden a l’arbitri dels poders.

I dic esforç, perquè moltíssimes dones, anomenades democràticament per a proposar noms, no van fer/vam fer la tasca, això és evident, per la llista que veig. Hi ha tremendes absències i algunes presències que no s’ajusten, al meu entendre, a la convocatòria. Dones fantàstiques de les que per ètica o consciència cal veure-les, promoure-les, reconèixer-les, però que no han treballat pel moviment, encara que tinguin, per exemple, en el seu haver alguna història que van empènyer, perquè era la forma d’acusar o desvetllar la conducta d’un mascle o la corrupció d’un polític. Ho vaig dir clarament el dia que em van donar el Premi Nacional de Periodisme, les dones apareixen com a pretext per parlar d’altres.

La idea del Frente ha estat, sens dubte, política i correcta. Diria una feminista icònica, necessària, encara que no siguem germanetes, davant la realitat i allò que ve, davant la insultant violència de gènere i la resistència del patriarcat. Aquest grup de Dones, entre les que hi ha Lourdes García Acevedo i Guadalupe López, van fer una crida. Resultat, nosaltres, les de sempre i algunes excepcions.

Em sembla fantàstic que hi hagi la pionera del moviment, integrant de Mujeres en Acción Solidária (1971), defensora de les dones indígenes, del primer nivell acadèmic i integrant de Cuadernos Feministas, la psicoanalista Silvia Marcos; una altra pionera i icona del feminisme, Marta Lamas; Eli Bartra ex de la Revuelta que va arribar a l’acadèmia a formar generacions de noves dones, i també Marcelina Baptista, lluitadora per les treballadores de la llar, sense descans i amb ella, per la mateixa causa, Mary Goldsmith; Lucero González del Movimiento de Liberación de la Mujer; la dirigent compromesa i incansable Josefina Chávez; la monja civil que ha tocat el centre del tema: l’economia, la senyora Leonor Aída Concha; la periodista Lídia Cacho i, totes elles, amb les seves militàncies des de l’autonomia i capaçes, creatives, audaçes, valentes, amb una vida compromesa, indiscutible.

Es reconeix el treball acadèmic de Dalia Barrera, de Jennifer Cooper; la de fer història, fonamental, com Ana Lau, o per suposat la que ha escrit més quartilles que ningú sobre coses del feminisme i promotora de lleis, Marcela Lagarde.

Cap em sembla que hi sigui de més, d’aquest grup. Però n’hi ha d’altres que no sé perquè hi són. I fins a la informació que tinc, em fan mal algunes absències fonamentals per al moviment, com Gloria Careaga, Patricia Mercado, Pàtria Jiménez, Elsa Conde, Mary Carmen Rioseco, Teresina de Barbieri, María Elena Xapa, Dulce María Sauri Riancho, etcètera.

És clar que de vegades no es pot, hi ha límits. Ho entenc i per això agraeixo molt més que m’hagin inclòs.

Ens han anomenat enfortidores del feminisme. Aquesta vida que he conjugat amb la meva professió o la meva professió que he destinat al moviment, des de tots els llocs on he estat, sense trepitjar el treball de terceres persones, ni inventar el fil negre; sóc com els meus col·legues i companyes de lluita, convençuda que aquesta, si es tracta d’ideologia, és la meva.

Està demostrat que totes ara, en un exercici sense precedents de companyonia i affidamento (un millor terme que sororitat) serem reconegudes per les nostres parelles. La distinció es diu Juana Belén Gutiérrez de Mendoza, una dona revolucionària, feminista, zapatista, periodista des que va obrir els ulls, emprenedora, anarquista que en la Revolució Mexicana va aconseguir empènyer la causa de les dones, de les i els indígenes, de les camperoles i els camperols per la terra i va rebutjar el cant de les sirenes que la cridava des del poder. Joana Betlem Gutiérrez de Mendoza va viure la discriminació i el descrèdit d’alguns “prohoms” com els Flores Magón i es va obstinar en una cosa que avui viu en el fons del nostre cor: la llibertat d’expressió, exercint-sense miraments i sense victimisme.

Tot un honor!

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Curs al CPC: “Comunicació i Dones migrades”

AJORNAT   L’itinerari de periodisme per a la ciutadania plural, el Centre de Formació ofereix...

tere moll

Qui és el terrorista?

  OPINIÓ El terrorista no és només qui prem el gallet, acoltella o estampa un...

Argentina: vot històric a favor de l’avortament legal / La Independent / Notícies Gènere

Per Redacció SemMèxico La Cambra de Diputats de l’Argentina ha aprovat aquest 11 de desembre...