Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

A les 122 dones que van morir entre la runa

 

 

OPINIÓ

Impossible no fer la comparació. Fa 32 anys aproximadament 10.000 mil morts; avui, xifres preliminars de 317 a tot el país. Fins ara, la majoria dones, sobretot a la Ciutat de Mèxic.

Impossible no comparar. Fa 32 anys la gent va prendre el control de la meva ciutat. Avui els treballadors de Proteción Civil, policies de la capital, Marina i Exèrcit, ho han controlar tot.

Aleshores, el govern estva sobrepassat, avui la gent es queixa que no els van deixar entrar, o van col·laborar sota protocols, límits i acordonamientos immediats.

Avui les tasques de rescat es van iniciar 35 minuts després del terratrèmol; fa 32 anys van passar 72 hores. Llavors, dies de caos als carrers, dies i dies; durant 14 nits va estar acordonat el Centre. Avui, al següent dia vam poder transitar. És clar, hi ha zones impossibles, per les tasques preventives per edificis danyats i els punts de rescat en zones d’edificis col·lapsats.

Totes i tots ho hem vist en interminables, i sovint, excessius informes a la televisió. Les xarxes socials, els vídeos viralizats, l’angoixa col·lectiva; les sirenes a qualsevol hora, la por, les històries inventades i les històries reals, com la de la nena Frida o la filla de la Laura Ramos que va aconseguir rescatar el cos de la seva mare.

N’hem aprés. Ciutadania i govern. La destrucció llavors va ser a les zones més pobres de la ciutat, en els veïnatges del Centre, a les cases i edificis vells de Las Doctoras, la Guerrero, La Roma i La Obrera; també a Portales, Narvarte i Transito.

Llavors van caure edificis oficials per desenes. Va caure la Junta de Conciliación y Arbitraje; la Secretaría del Trabajo; la Secretaráa de Comercio; hi va haver mals estructurals al Centro Mèdico, als teleteatros de Televisa, als hotels Continental, El Prado, Regis. Es van incendiar cafeteries i centenars d’establiments.

Es van danyar les instal·lacions de Teléfonos de Mèxico en ple centre. I es van esfondrar centenars de tallers clandestins de costura. El 1985 es va destapar la terrible explotació de milers de treballadores de la costura; avui, un sol taller que estava en un dels 4 pisos de Chimalpopoca i Bolívar, llavors 400 cosidores van perdre la vida, 8 o 10 operadores de Telmex; avui n’hem perdut 40, el 10 per cent.

Resultat: milers de cosidores, empleades de petits establiments, empleades del govern van perdre els seus llocs de treball; avui han ser fins ara 122 dones perdudes que habitaven o treballaven en edificis de departaments a la Del Valle, Roma, Condesa y Narvarte, a més de Los Girasoles i el multifamiliar Tlalpan, a Coyoacán cinc o 7 edificis inhabitables a Calzada Miramontes. Mortes les dones mestresses de casa, amb teletreball i doble jornada; treballadores domèstiques, dones d’intendència i mestres. Dones de la tercera edat que es queden soles a les cases mentre la família treballa.

Un panorama aterridor, per la destrucció, la por i la impotència. Un panorama que ens portarà a investigar els centenars de construccions que els i les delegades van aprovar, sense rectificar;  velles cases de veïnatge en renda congelada; llavors la corrupció del govern de Miguel Aleman, segons les dates de construcció d’edificis que personalment vaig investigar; avui edificis dels anys 50 i 60 i desenes danyats i caiguts dels nous, de 12, 10 o un any.

Com hem pogut veure la ciutadania es va mobilitzar en la solidaritat. Amb força, cor, coratge, capacitat de resiliència i enteresa. Aquí hi són i hi seran durant moltes setmanes. Dades oficials indiquen que a Oaxaca, Puebla, Estado de México, Chiapas, Morelos, hi ha almenys 2.000.000 milions i mig de damnificats; més de 500.000 mil cases caigudes, inservibles, destruïdes. Milers de milers ja van perdre el seu patrimoni. Terrible.

Els oferiments, dels quals cal prendre nota, donar seguiment, documentar, són diversos i contradictoris. Els bancs avisen als que pagaran hipoteca, a qui té una assegurança; es parla del Fonden que ajudarà els i les afectades; més l’ajuda, ajuda i ajuda, d’aquí, d’empresaris, de la Cruz Roja; també comencen a aparèixer fons internacionals. Això és el que cal conèixer i seguir, en el temps que ve.

El nostre dolor eixugat en solidaritat i no en ràbia; amb el cap i la desconfiança en les autoritats; el nostre coratge que haurà de convertir-se en intel·ligència i capacitat. No sé si d’organització. Fa 32 anys va ser llavor per centenars d’organitzacions civils i després polítiques. Avui li toca a la societat, perquè aquestes organitzacions tampoc satisfan.

Haurem de prendre’ns un temps per conèixer cada detall, cada circumstància. Temps per definir de quina manera estem actuant, societat i govern. Mentrestant, no cessa l’emergència, el suport, la consciència, com si entréssim en una nova etapa, bé, com diu Silva Herzog Márquez, fins i tot en l’esperança. Em nego a pensar com ho he dit abans, que aquest país està derrotat i immòbil.

La seva gent podria novament dialogar, mirar-se als ulls, explicar-se perquè malgrat tot, de la corrupció de dalt a baix, de la desconfiança, de l’l’ús i abús de la diatriba, podrien convertir-se en una altra cosa. Una altra diferent al ressentiment i la intolerància.

Per elles, per totes elles que ens van deixar una empremta; elles que, voluntàries, mobilitzades, actives hi són en aquesta hora i per aquelles que encara s’hi sumaran. En honor dels pobles; de San Gregorio a Xochimilco i a Tláhuac; dels turons d’Oaxaca; de les comunitats que ja comencen a reconstruir-se; per les valentes que prendran nota; pels desvetllats només per ajudar; de les i els treballadors d’aquests pobles, comunitats i ciutats que no han dormit fins i tot avui.

 

 

* Per a: Concepción Martínez, treballadora domèstica; Nativitat Martínez, treballadora d’intendència; Brigada Feminista, que va cuidar a les cosidores, les empleades de la Ciudad de México que han treballat incansables en els punts d’urgència.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Mèxic un país que discrimina tot

Mèxic un país que discrimina tot, moltes més víctimes en els darrers 5 anys; contra...

Catalunya: Aplicades tres sancions administratives per a casos d’LGBTIfobia el 2017 / La Independent / Notícies gènere

El Departament Treball, Afers Socials i Famílies ha instruït 63 denúncies des de l’aprovació de...

Catalunya: avantprojecte de llei que “dotarà d’independència” el Consell Nacional de Dones de Catalunya / La Independent / Notícies gènere

El Govern de la Generalitat ha presentat l’avantprojecte de llei que modificarà el Decret 65/2014...