El rebuig familiar i social, les pràctiques discriminatòries i els prejudicis poden posar en risc la salut de les dones lesbianes i bisexuals, d’acord amb estudis i testimonis.
Elles solen patir malestars psicològics i també físics per diverses causes, però en gran mesura també per falta d’informació en matèria de salut i la persistència de mites i prejudicis que influeixen el mateix en elles, que en el personal de salut que ha de atendre-les.
“Els estereotips de dècades es reflecteixen també en la seva resistència o assistència tardana als serveis de salut, i en la qualitat de l’atenció que reben”, va comentar a SEMLac Marian Alonso Prat, especialista de medicina general Integral a Camagüey, ciutat a més de 530 quilòmetres a l’est de l’Havana.
No poques preocupacions sobre la seva salut en general, i de la sexual i ginecològica en particular, són tema recurrent en trobades i reflexions de les xarxes socials a les que aquestes dones es vinculen des dels seus llocs de residència.
“Moltes vegades la dona lesbiana no és tractada amb la sensibilitat i delicadesa que els metges hem de prodigar a l’hora de practicar un interrogatori o realitzar un examen físic”, ha precisat Alonso Prat a SEMLac durant l’última trobada anual de la Xarxa de Dones Lesbianes i bisexuals del Centre Nacional d’Educació Sexual (Cenesex), al desembre de 2014.
La també metgessa de l’hospital de Santa Cruz del Sur va precisar que la por al suposat tractament hostil que puguin rebre és el principal motiu que limita la seva assistència al metge. “També hi ha falta de coneixement, ja que per ser lesbiana –ja vegades per no tenir penetració o embaràs– corre més risc de patir una neoplàsia cèrvico-uterina que altres dones actives en el sexe amb penetració”, afegeix a SEMLac l’especialista.
No són poques les raons que influeixen, però, en la resistència i assistència tardana d’aquestes dones als habituals revisions mèdiques i consultes mèdiques. Segons la seva experiència, no cal arribar al metge amb un segell identificatiu que digui “sóc lesbiana”. Senzillament, de vegades pel prototip, s’arriba a conclusions anticipades o s’assumeix un procedir inadequat, com qüestionar determinat examen si aquesta dona no “ha de tenir” sexe amb penetració.
“D’aquesta manera a vegades el personal mèdic actua d’una manera negligent, adequat el tracte ha de ser igualment sensible per a tot tipus de dona”, aclareix la metgessa. Com a resultat, moltes pateixen patologies que puguin evités o atendre a temps, com el càncer cèrvico-uterí o de mama, així com altres patiments, incloses les infeccions de transmissió sexual (ITS).
Encara que històricament les relacions sexuals entre dones no han representat una incidència important en la transmissió del VIH / sida, hi ha casos documentats que elles poden contraure el virus i altres ITS. Però entre les mateixes dones lesbianes i bisexuals ha una baixa percepció de risc, associada moltes vegades a mites i falses creences sobre la sexualitat femenina i les seves pràctiques. “Elles en general no visualitzen la vulnerabilitat del seu aparell reproductor davant determinades malalties”, assegura l’estudi “Vulnerabilitat de les dones lesbianes davant les ITS i el VIH / sida”, de la llicenciada en Higiene i Epidemiologia Yenis Milanés Gespes i el metge José I. Martínez González, de l’oriental província Granma, a més de 740 quilòmetres de la capital.
Entre els mites més freqüents identificats pels especialistes hi ha el creure que les lesbianes necessiten poca atenció ginecològica, no han de fer-se la prova citològica amb tanta freqüència i el càncer de cèrvix no és un problema per a elles perquè “no practiquen el coit”.
En general no requereixen anticonceptius ni atenció prenatal, pel que van menys al ginecòleg, va precisar Martínez al exposar els resultats de l’esmentat treball en la primera reunió d’estudis de gènere i sexualitats no heteronormatives, realitzada del 20 al 23 de gener a la central província de Cienfuegos, a 250 quilòmetres de l’Havana.
Sovint les dones lesbianes rebutgen l’atenció ginecològica, pel fet que poden sentir incòmodes revelant la seva preferència sexe-afectiva als professionals de la salut, els qui no estan exempts de prejudicis i mantenen de vegades postures de discriminació o rebuig a l’hora de brindar atenció ginecològica. “El mateix examen ginecològic amb espècul és un procedir invasiu, a cap tipus de dona li agrada. Però sabent de sobres que és necessari per al diagnòstic, hem de practicar la prova amb un coneixement i tècnica adequats”, considera la metgessa camagüeyana Alonso Prat.
Altres situacions que eleven la seva vulnerabilitat davant les ITS i altres esdeveniments nocius per a la salut és que solen patir discriminació, violència i negació dels seus drets en la família, el treball i la societat, per no obeir a les normes heterosexistes i excloents, dominants en la societat.
L’estigma social també les porta a viure malestars psíquics com depressió i ansietat, sentiments i emocions com la inseguretat, la por i la incertesa per la manca d’acceptació social i de la seva pròpia família. “Refereixen viure amb por de ser discriminades”, ha sostingut el metge Martínez. El risc s’incrementa per a elles quan tenen múltiples companyes sexuals en curts períodes de temps, diverses parelles simultàniament o si exerceixen pràctiques de sexe transaccional amb clients masculins, afegeixen els especialistes. Generalment no coneixen literatura científica i especialitzada que abordi aquests temes, apunta l’estudi dels especialistes de Granma.
Elevar la percepció de risc entre aquestes dones, així com el seu coneixement sobre aquests temes, i incloure-les en les campanyes de prevenció de les ITS i el VIH / sida, són algunes de les propostes immediates dels experts
