Per Leyanis Infante Curbel. SemLac
L’aigua és sustenta, però també símbol, purificació i part de l’espai físic que les dones organitzen, netegen, habiten i sostenen diàriament. Sobre aquesta trama de sentits -no només sobre l’escassetat del recurs- es construeix l’exposició d’arts visuals “Dones… de l’aigua a la vida”, reinaugurada el 8 de setembre a l’Havana.
La mostra, que reuneix deu peces entre fotografies i altres obres d’arts visuals de diferents autores i autors, aborda la relació de les dones amb aquest recurs natural des d’aquestes múltiples arestes i es pot apreciar al Museu Casa d’Àfrica, al Centre Històric de l’Havana Vella.
Darrere del seu recorregut hi ha el Projecte Palomas, Casa productora d’audiovisuals per a l’activisme social, amb el suport de l’Institut Nacional de Recursos Hidràulics (INRH) i l’Institut Cubà d’Art i Indústria Cinematogràfics (Icaic).
A més, va comptar amb la col·laboració de l’Oficina de l’Historiador de la Ciutat de l’Havana, KCD ONGD, l’Agència Basca de Cooperació i Solidaritat i el PDL La Moneda Cubana.
La Casa d’Àfrica, al Centre Històric de l’Havana Vella, va acollir la mostra, reinaugurada el 8 de setembre passat. Foto: SEMlac Cuba
“Quan es va pensar en l’exposició sempre vam formular la idea que fos itinerant, que rodés com l’aigua, perquè no s’acaba mai, no conclou”, explica Lizette Vila, directora de Palomas, en referir-se a la mostra, que va tenir la seva presentació oficial al lobby del Cinema Chaplin, durant el mes de març passat.
No és la primera vegada que el projecte torna sobre el tema: ja el 2016, al Museu Nacional de Belles Arts, havia presentat una exposició col·lectiva amb deu fotògrafes i fotògrafs consagrats, titulada “L’aigua, allò femení i allò masculí”, centrada en la dualitat del recurs i en el deute ecològic pendent, va sostenir.
L’elecció del Museu Casa de África com a nova seu, diu Vila, respon a la vocació de Palomas de recórrer espais quotidians i naturals per on transiten públics diversos. “És un tema il·limitat pel que expressa, pel que es proposa com a discurs”, assenyala, i afegeix que diverses artistes s’han acostat amb interès de sumar-s’hi, encara que les limitacions econòmiques del moment fan impossible, ara com ara, incorporar noves mirades.
L’aigua és sustenta, però també símbol, mitjà de purificació i part de l’espai físic que les dones habiten i sostenen diàriament: aquest és el missatge que proposa la mostra. Foto: SEMlac Cuba
Per a Vila, cada fotografia conté una història pròpia i un discurs que condueix cap a la justícia de gènere, la justícia ambiental i la justícia social, tot respectant la veu particular de cada fotògrafa i fotògraf.
Aquesta mirada xoca, diu, amb la manera com sol comunicar-se la prevenció al voltant de l’aigua, reduïda gairebé sempre a demanar que s’estalviï o es repari un sortidor: “Això ha d’estar acompanyat també comunicacionalment amb el que significa l’aigua per a nosaltres, que va més enllà de fregar, rentar, netejar, ser recol·lectores o sane masclisme i el patriarcat”, afegeix.
La directora de Palomas connecta, a més, l’escassetat local, augmentada en els darrers temps, amb les tensions globals pel recurs: els conflictes i fins i tot guerres vaticinades per l’aigua, la desertificació, els grans incendis i l’escalfament global la mantenen, diu, al centre de la discòrdia i del reconeixement espiritual en diferents cultures.
En aquest context, reconeix, són les dones i les nenes la més afectades. Segons dades de les Nacions Unides l’aigua segueix sense ser un dret universal per a prop de 1.000 milions de dones al món i accedir-hi pot ser una odissea diària que implica caminar quilòmetres, carregar lleixes, matinar per trobar-la, racionar cada gota, adverteix Vila.
A l’exposició hi participen les fotògrafes d’escena Maite Fernández, Alina Morante, Buby Bode i Sonia Almaguer, integrants del projecte Concepte Sentido. A la foto, amb Lizette Vila, directora de Palomas. Foto: SEMlac Cuba
De visibilitzar aquesta realitat quotidiana, espiritual i política -i també de la força de les dones que l’enfronten cada dia- parteix el compromís d’una proposta com a “Dones… de l’aigua a la vida”.
El recorregut de la mostra continuarà a l’espai del Museu del Perfum Havana 1791, també al Centre Històric caapitalí, davant les dificultats de mobilitat i logística actuals que fan dels espais propers l’opció més viable.
El seu destí original, però, era un altre: el Festival de Cinema i Medi Ambient Illa Verda, a l’Illa de la Joventut, que presideix el Premi Nacional de Cinema Jorge Perugorría i que aquest any no es va poder realitzar.
“Aquest era el seu espai natural, estem fent el recorregut a la inversa, perquè no volíem deixar guardada aquesta exposició tan bonica i important, en un moment on vivim una crisi tan profunda i que, per descomptat, passa per l’abastament d’aigua”, afirma Vila.
La creadora veu també un simbolisme a haver elegit el Dia de la Caridad del Cobre, patrona de Cuba, com a data de reinauguració: una invocació de pau, harmonia i reverència cap a l’aigua.
Fotografiar allò que altres no veuen
Entre les obres que integren la mostra hi ha una fotografia escènica de Maria E. Bode Calvo (Buby Bode), feta durant la posada “Remolinos a l’aigua”, del grup Mephisto Teatro, dirigida pel mort Tony Díaz. L’actriu Leidy Díaz hi interactua amb l’aigua en un monòleg acompanyat de música.
María E. Bode Calvo converteix l’aigua i el seu moviment en protagonista de la instantània presa durant la posada “Remolinos a l’aigua”, del grup Mephisto Teatro. Foto: SEMlac Cuba
“Jo provinc de la fotografia de teatre i de dansa, i tot el que és moviment m’agrada. Vaig voler una foto on qui dansés fora l’aigua, on compartís el protagonisme amb l’actriu”, explica a SEMlac María E. Bode, que acumula més de 40 anys retratant escena i dansa.
La fotògrafa va arribar a la mostra a través de Concepto Sentido, grup que integra juntament amb Alina Morante, Maite Fernández i Sonia Almaguer, dedicat a unir l’obra de dones fotògrafes d’escena. “Lizette ens va contactar perquè volia fer una exposició que tingués a veure amb l’aigua i la dona”, recorda Bode, que avança que el grup busca sumar altres fotògrafes de l’àmbit teatral.
La meva proposta fotogràfica recull un dels vincles més tradicionals entre dones i aigua, el de la reproducció de la vida des de l’espai domèstic, comenta Alina Morante. Foto: SEMlac Cuba
Alina Morante, també integrant de Concepto Sentido, va aportar una imatge presa de manera espontània durant un treball voluntari a la galeria Raúl Oliva, que dirigeix: una actriu de teatre netejant a contrallum.
Per Morante, la imatge recull un dels vincles més tradicionals entre les dones i l’aigua, el de la reproducció de la vida des de l’espai domèstic. “Cadascuna de nosaltres té una relació particular amb l’aigua, no només a nivell mundial, sinó aquí a Cuba, per les condicions que hi ha. L’aigua escasseja molt, i cada vegada és més forta aquesta necessitat”, assenyala.
Pel fotoreporter Maykel Espinosa, que participa a la mostra amb una fotografia de ballet a entorns urbans, l’aigua és part de l’espai que habitem.
“Per als qui vivim en una illa, i sobretot en una ciutat com l’Havana, fundada a la vora del mar, aquest és una part fonamental de la nostra vida, com a suport material i espiritual, i com a escenari dels nostres moments més importants”, comenta a SEMlac. Reconèixer-ho, mostrar-ho, és també una manera de contribuir a preservar-ho, afegeix.
L’aigua és part de l’espai que habitem, reconeix el fotoreporter Maykel Espinosa Rodríguez, que participa a la mostra amb una fotografia de ballet a espais urbans. Foto: SEMlac Cuba
L’exposició compta, a més, amb la participació de l’artista visual Gabriela Pez i de professionals de la fotografia com Bladimir Zúñiga Palomino, Monik Molinet, Sonia Almaguer Darna, Lissette Solorzano, Mayte Fernández Barroso i Humberto Mayol, aquest darrer a càrrec de la curació.
«Dones… de l’aigua a la vida» forma part d’un projecte més ampli de Palomas que inclou cinc audiovisuals, cinc podcasts i 25 infografies sobre la relació entre les dones i el dret a l’aigua, i s’inscriu com a aportació al Programa Nacional per a l’Avançament de les Dones, en el marc del Decenni Internacional d’Acció per l’Aigua (2018-2020)
