Per Nejma Brahim. V.S.
Cinc anys després de la caiguda de Kabul i la presa del poder pels talibans, la investigadora d’Human Rights Watch, Fereshta Abbasi, traça un balanç molt ombrívol de la vida quotidiana de la població, entre violacions dels drets fonamentals, detencions arbitràries, tortures i desaparicions forçades.
Qui recorda encara aquell mes d’agost del 2021 en què l’anunci de la caiguda de Kabul, i posteriorment de la presa del poder pels talibans, va ressonar com una explosió a tot el món? Des de llavors, l’Afganistan no ha deixat de sumir-se a la foscor. Les dones i les nenes ja no hi tenen cap dret; ni tan sols el de rebre educació. Els defensors i defensores dels drets humans i periodistes són durament reprimits pel règim: de vegades són detinguts de manera arbitrària, altres vegades són torturats o desapareixen sense deixar rastre. Només l’exili aconsegueix salvar els més afortunats i afortunades.
En un moment en què els talibans busquen legitimitat a l’escena internacional, el 23 de juny també van aconseguir un cop mestre: ser rebuts a Brussel·les, convidats per la Comissió Europea, per debatre sobre la repatriació dels exiliats afganesos que la Unió Europea (UE) ja no vol al seu territori. “Han recorregut un llarg camí”, analitza Fereshta Abbasi, investigadora especialitzada a l’Afganistan de l’ONG Human Rights Watch. Des de Londres, Anglaterra segueix de prop la situació al seu país d’origen, i segons afirma, cal continuar informant i alçant la veu.
Mediapart: Cinc anys després de la presa del poder per part dels talibans, quina és la situació a l’Afganistan?
Fereshta Abbasi: Cinc anys després, el 2026, l’Afganistan continua sent l’únic país del món on les dones i les nenes no tenen accés a l’educació secundària i superior, i on les dones s’enfronten a severes restriccions per accedir a una ocupació i exercir la llibertat de circulació i la llibertat de reunió i d’associació. L’Afganistan ha esdevingut escenari d’una de les pitjors crisis de drets humans del món i pateix la pitjor crisi mundial en matèria de drets de les dones.
Durant els darrers cinc anys, les forces talibans han mostrat una gran agressivitat a la regió. Han fet detencions arbitràries, actes de tortura i desaparicions forçades contra defensors dels drets humans, periodistes i antics empleats del govern, en particular antics agents de les forces de seguretat. És evident que hi ha restriccions que afecten els drets de determinats ciutadans en general; els homes també són víctimes d’abusos a l’Afganistan.
Alhora, persisteix una crisi humanitària. Segons les darreres estadístiques de l’ONU, més de 17 milions d’afganesos i afganeses –el que suposa aproximadament el 40 % de la població del país– pateixen inseguretat alimentària. Lamentablement, les restriccions imposades pels talibans no fan més que agreujar la situació.
Mediapart: Sembla que ja no se senten tantes veus (a part de les ONG internacionals i els defensors i defensores dels drets humans) que denunciïn la situació a l’Afganistan. Com ho explica?
Fereshta Abbasi: Els talibans controlen activament la circulació de la informació al país. La llibertat dexpressió és restringida i ja no existeixen mitjans de comunicació locals independents. Qualsevol que sigui considerat crític amb els talibans s’arrisca a ser detingut i torturat. Per això la gent no es pot expressar i per això no sentim les seves veus: els talibans fan tot el possible per silenciar-los.
Pel que fa a Occident, per a molts Estats que, tanmateix, s’havien implicat profundament en els darrers vint anys, l’Afganistan ja no figura entre les seves prioritats. S’ha tornat molt difícil cridar l’atenció sobre la situació a l’Afganistan. No ho aconseguim tot i que expressem molt clarament les nostres preocupacions. No sentim que alcin la veu sobre els drets humans o la situació dels drets de les dones. En canvi, observem iniciatives encaminades a celebrar acords migratoris amb els talibans, per exemple.
Mediapart: Diríeu que els talibans han aconseguit el seu objectiu de suavitzar la seva imatge i normalitzar les seves relacions amb els països occidentals?
Fereshta Abbasi: Això és el que busquen, és clar. Forma part de la seva estratègia i han avançat força. Però és molt difícil justificar les accions dels talibans. Per això crec que la comunitat internacional ha comès errors que han suposat victòries per als talibans en els darrers cinc anys, sobretot amb la invitació d’aquesta delegació per part de la Comissió Europea al juny.
Els talibans han tret més profit d’aquesta visita que la Unió Europea (UE). De fet, l’han presentada com a primera visita històrica a la UE. Per això és important que els països europeus s’abstinguin de qualsevol acte que pugui conferir algun tipus de legitimitat als talibans.
Mediapart: El fet que algunes institucions europees o Estats europeus estiguin considerant repatriar els exiliats afganesos a l’Afganistan és senyal d’una victòria dels talibans a mitjà termini?
Fereshta Abbasi: Sí, i és extremadament preocupant. Perquè fa cinc anys que alertem sobre els talibans. Hem instat els països europeus a centrar-se en aquest punt. Si volen dialogar amb els talibans, aquest diàleg ha de versar sobre la situació dels drets humans i els drets de les dones a l’Afganistan, no? Portar la seva delegació a Brussel·les únicament per parlar de migració… No es pot parlar de l’Afganistan sense esmentar l’espantosa situació que hi regna.
Human Rights Watch ha documentat casos de persones obligades a tornar a l’Afganistan, que van ser detingudes en arribar per les forces talibans i torturades. Vaig anar a Brussel·les abans de la visita dels talibans al juny per fer balanç amb la Comissió Europea i dur a terme una tasca de defensa dels drets. Els advertim que l’Afganistan no és un país segur on es pugui tornar a ningú.
Mediapart: Dóna la sensació que amb la tasca de defensa ja no n’hi ha prou…
Fereshta Abbasi: Sí, sens dubte és una qüestió que caldria abordar amb els països de la UE per saber com pensen procedir. En el marc del nostre mandat, no els hem deixat de recordar que l’Afganistan no és un país segur. Abunden les proves que ho demostren. I també hi ha obligacions internacionals: correspon a la UE decidir si desitja o no complir les seves obligacions. No obstant això, mantenim el nostre principi que ningú no s’hauria de veure obligat a tornar a l’Afganistan en aquests moments.
Mediapart: Què es pot fer per ajudar els exiliats afganesos, però també les persones que encara es troben a l’Afganistan?
Fereshta Abbasi: Crec que un dels principals reptes és parlar de la situació a l’Afganistan. Disposem de molt poca informació sobre aquest país; ja ningú no sap realment el que està passant allà. Atès que la crisi dels drets de les dones a l’Afganistan és la més greu del món, és fonamental que seguim posant-hi el focus i donant la veu d’alarma.
Viento Sur
Nejma Brahim, Mediapart
Traducció: Viento Sur / DeepL
