Per Selma Dabbagh. SinPermiso
El meu amic Jawad Ali, un advocat palestí-nord-americà, estava en la graduació de la seva filla el mes passat quan va rebre una trucada de la seva germana des de Cisjordània. «Estava plorant, gairebé histèrica», va explicar ell, mentre ella li deia que els colons estaven «intentant cremar-nos vius a casa nostra».
No era el primer atac contra la casa familiar de Jawad Ali i el barri. Durant una visita el juny del 2023, la dona de Jawad va sentir trets al voltant de la mitjanit i, en treure el cap, va veure una banda d’homes que s’acostava per l’autopista propera «exclusiva per a colons». Les seves filles adolescents, entrenades per preparar-se davant tirotejos a escoles dels Estats Units, es van posar a cobert immediatament. La casa va ser atacada de nou el 2024 i 2025, quan una torba va intentar trencar les tanques i cremar els oliverars. L’tac del mes passat va ser el pitjor. Les imatges de les càmeres de seguretat mostren tres homes emmascarats abocant combustible per les vores de casa seva i calant foc.
El poble de Jawad es troba a la Zona C, cosa que significa que està sota ple control civil i militar israelià. «L’única autoritat encarregada de la nostra seguretat és l’exèrcit israelià», va afirmar Jawad, «però en lloc de protegir-nos, protegeixen els autors de l’atac. El missatge que intenten enviar-nos és clar: abandoneu la vostra terra i la vostra llar, o altrament…! Però no ho farem».
L’organització israeliana de drets humans B’Tselem registra un «fort augment tant en el nombre com en la gravetat dels atacs dels colons» des de l’octubre del 2023. Recau sobre els palestins, especialment els joves, la responsabilitat de defensar casa seva i famílies, exposant-se al risc de mort, lesions o empresonament. El règim de detenció administrativa implica que qualsevol palestí pot ser empresonat per qualsevol motiu (o sense cap motiu), sense càrrecs ni judici, per un període indefinit: el 99% dels palestins que compareixen davant els tribunals militars israelians són declarats culpables.
Israel ha estat inclòs recentment en una llista negra de l’ONU de països que cometen actes de violència sexual a zones de guerra. Els presos són sotmesos no només a aïllament, inanició, sarna i amuntegament, sinó també a agressions sexuals i tortura. L’ONU «va verificar múltiples incidents» l’any passat:
Les violacions van consistir en violacions, fins i tot amb objectes, violacions en grup, intents de violació, violència física als genitals, casos de trets dirigits als genitals, tocaments de pits i genitals, registres corporals i de cavitats realitzats sense justificació aparent de seguretat, nuesa forçada i amenaces de violació.
Dies abans de l’atac a casa de Jawad, la diputada laborista escocesa Melanie Ward va preguntar a la Cambra dels Comuns per què 32 organitzacions benèfiques del Regne Unit han pogut canalitzar 28 milions de lliures esterlines cap a assentaments il·legals a Cisjordània durant els últims cinc anys. La ministra d’Afers Estrangers, Yvette Cooper, va respondre:
La ministra per a l’Orient Mitjà es reunirà demà amb el director general de la Comissió d’Organitzacions Benèfiques per abordar aquesta qüestió i garantir que es dugui a terme una investigació exhaustiva. Hi ha indicis que s’estan infringint les normes. No hem de permetre que les donacions del Regne Unit acabin destinant-se a assentaments il·legals.
Mentrestant, a una altra part de Londres se celebrava el Gran Esdeveniment Immobiliari Israelià. Amnistia Internacional ho ha condemnat per “anunciar obertament la venda de terrenys als assentaments israelians de la Cisjordània ocupada” i ha qualificat l’esdeveniment no com una fira immobiliària, sinó com a “apartheid i annexió amb argument de venda”.
Cooper també va afirmar que “el Regne Unit ha imposat sancions contra membres concrets del Govern de Netanyahu”. El diputat conservador Kit Malthouse ho va qualificar de «patètica il·lusió», ja que les anomenades sancions es limitaven a congelar els actius que es tinguessin al Regne Unit, excloent-ne béns i serveis. Cooper va replicar que el Partit Laborista està fent més del que van fer els conservadors.
El llistó és molt baix. No va esmentar l’afirmació de Keir Starmer a l’octubre del 2023 que Israel tenia dret a tallar el subministrament d’aigua i electricitat a Gaza; ni l’augment massiu de les llicències d’exportació d’armes sota el seu lideratge; ni els més de cinc-cents vols de vigilància de la RAF sobre Gaza entre l’octubre del 2023 i el març del 2025; ni l’acollida a polítics israelians com el president Isaac Herzog, que va declarar el 13 d’octubre del 2023 que «hi ha tota una nació que fos responsable». Les seves paraules han estat interpretades com a prova de la intenció genocida d’Israel.
Quan Herzog va pronunciar aquestes paraules, més de setanta mil persones que des de llavors han estat assassinades —artistes, escriptors, advocats, programadors informàtics, enginyers, cineastes, metges, professors, estudiants, mares, esposes, fills, nadons— encara eren vives.
L’agost del 2024, un diplomàtic britànic, Mark Smith, va dimitir del Ministeri d’Afers Estrangers per les vendes d’armes del Regne Unit a Israel, al·legant que aquest país estava «perpetrant crims de guerra a plena vista». Va afirmar que havia plantejat les preocupacions «a tots els nivells». Al juliol de 2025, Wes Streeting va escriure en privat a Peter Mandelson: Israel està cometent crims de guerra davant dels nostres ulls. El seu Govern utilitza el llenguatge de la neteja ètnica i m’he reunit amb els nostres propis metges allà, que descriuen les escenes més esgarrifosos i angoixants de brutalitat calculada contra dones i nens.
Les declaracions oficials del Govern en aquell moment reconeixien que «el nou sistema d’ajuda israelià és inhumà», però no van arribar a qualificar els crims de guerra pel seu nom.
Segons la sentència del 2007 de la Cort Internacional de Justícia sobre Bòsnia i Hercegovina contra Sèrbia i Montenegro, l’obligació de prevenir el genocidi es materialitza «en el moment en què l’Estat té coneixement, o normalment hauria d’haver tingut coneixement, de l’existència d’un risc greu que es cometi un genocidi». Tant el Relator Especial de l’ONU com la Comissió de Recerca de l’ONU han argumentat que “el genocidi en curs a Gaza és un crim col·lectiu, sostingut per la complicitat de tercers estats influents”. S’hi detallen els mitjans de què disposen aquests Estats per prevenir el genocidi: entre ells s’inclouen l’ús de la força per part del Consell de Seguretat, les resolucions de l’Assemblea General, els embargaments d’armes i comercials, la denegació de pas segur als autors i l’enjudiciament.
Jeremy Corbyn va preguntar per què el Regne Unit «seguia subministrant peces per als avions F-35 sabent que aquests avions s’utilitzen en actes de genocidi contra el poble palestí». Cooper va eludir la pregunta. A Austràlia, tres organitzacions palestines de drets humans –al-Haq, PCHR i al-Mezan– estan intentant obligar el ministre de Defensa a fer públics els documents. Un dels advocats d’al-Haq és Ahmed Abofoul. Més de vuitanta membres de la seva família han estat assassinats a Gaza en els darrers tres anys. Almenys dues peces de l’F-35 «es fabriquen exclusivament a Austràlia», afirma. «Cap F-35 no pot volar enlloc del món i matar ningú sense la complicitat d’Austràlia».
Quan Starmer va anunciar que dimitiria com a primer ministre, el Comitè Britànic-Palestí va emetre un comunicat:
Entre els molts fracassos pels quals es recordarà el seu mandat com a primer ministre, destaca l’oportunitat perduda de canviar l’enfocament del Regne Unit respecte a Palestina. En lloc de traçar un rumb basat en principis de justícia, rendició de comptes i dret internacional, el Govern d’Starmer s’ha resistit obstinadament a les demandes de posar fi a la complicitat i la contribució britàniques a la violació contínua per part d’Israel de les vides i els drets dels palestins.
A principis de mes, es va impedir a l’activista turc-americà Cenk Uygur i al seu nebot, Hasan Piker, entrar al Regne Unit per intervenir a l’SXSW de Londres ia l’Oxford Union. Uygur va declarar:
«La veritable raó per la qual m’estan prohibint l’entrada no és perquè els preocupi l’antisemitisme. No sóc gens antisemita. Els meus dos cofundadors són jueus. Tinc familiars jueus. No, preocupa la meva crítica a Israel, i estan utilitzant de manera despietada el poble jueu com a excusa per amagar-se darrere els civils, i estan avivant l’antisemitisme en fingir que tots els jueus estan a favor de les guerres i el genocidi d’Israel».
«Sens dubte, una de les pitjors setmanes de la història del Regne Unit pel que fa a la supressió de les llibertats i els drets civils», em va escriure Juliet Stevenson després que quatre activistes de Palestine Action fossin condemnats com a terroristes al Tribunal de la Corona de Woolwich, malgrat que el jurat els havia declarat culpables no de declarats culpables cas, de lesions corporals greus.
Uns dies més tard, el Tribunal d’Apel·lació va confirmar la proscripció de Palestine Action com a organització terrorista. «Palestine Action té poc o res en comú amb les sufragistes», va afirmar la presidenta del Tribunal Suprem. Però les sufragistes van ser encara més violentes: van portar a terme una campanya d’atemptats amb bombes a escala nacional i van assotar amb un fuet Winston Churchill a l’estació de tren de Bristol.
Andy Burnham es convertirà en primer ministre la setmana que ve. «Sé que molta gent pensa -va dir- que, a l’inici de l’acció militar d’Israel a Gaza, el meu partit no va actuar correctament, i ho lamento. Massa sovint, la resposta no ha estat l’adequada. Ho hem de fer millor». La Campanya contra el Comerç d’Armes ha afirmat que la disculpa de Burnham «no té sentit si no és que va seguida del cessament de la venda d’armes a Israel».
Selma Dabbagh és advocada i escriptora de ficció. La seva novel·la, Out of It, està ambientada principalment a Gaza. Ha editat We Wrote in Symbols: Love and Lust by Arab Women Writers, publicada per Saqi el 2021.
Font:
https://www.lrb.co.uk/blog/2026/july/annexation-with-a-sales-pitch
Traducció:Antoni Soy Casals
Com
