La manca d’escriptores colombianes en les activitats de l’any Colòmbia-França 2017, demostra la desigualtat de gènere en el món literari del país, fet que ha portat a un nombre considerable d’escriptores a escriure el Manifest “Colòmbia té escriptores”.
La invisibilitat que pateixen les escriptores colombianes es va veure reflectida dissabte passat, quan el Ministeri de Cultura de Colòmbia, publicà al seu portal els noms dels escriptors, 10 en total i cap dona, que participaran en el marc de l’any Colòmbia-França, a la Biblioteca de l’Arsenal de París.
L’esdeveniment que es durà a terme el 15 de novembre és el llançament de les traduccions al francès d’obres d’escriptors colombians, liderat i organitzat amb recursos de l’estat per institucions colombianes com el Ministeri de Cultura, la Biblioteca Nacional i la Comissària colombiana de l’any Colòmbia -França 2017.
La manca de representació de dones escriptores, ha obert el debat sobre la seva invisibilitat, el “Manifest” apunta la desigualtat de gènere en el món literari i es plantegen una sèrie de preguntes entre altres les següents:
1. “On i quan es va realitzar la convocatòria a tots els escriptors i escriptores del país perquè presentessin el seu curriculum per a ser tinguts en compte en la delegació que viatjaria a representar la literatura colombiana en els esdeveniments de l’any Colòmbia-França.
2. Quins van ser els criteris per elegir autors i autores que conformen la delegació.
3. On i quan es va realitzar la convocatòria perquè escriptores i escriptors presentin els seus llibres per a ser enviats a les editorials franceses per a la selecció de llibres a traduir.
4. Si el criteri és que fossin autors o autores amb traduccions ja al francès, on i quan es va realitzar la convocatòria oberta a tots els autors i a totes les autores de Colombia que tenien obra traduïda al francès”.
“Ens sembla important, com a ciutadanes, fer certes preguntes, atès que els esdeveniments de l’any Colòmbia-França han estat organitzats pel Ministeri de Cultura i la Biblioteca Nacional. Les dues són entitats públiques que haurien no només de respectar el dret de les dones a participar en cada acte públic que organitzen, sinó a més mostrar com s’utilitzen els recursos públics assignats a la literatura. “
