El Ministerio de Sanidad ha presentat un projecte de llei sobre els serveis sanitaris que exclou les lesbianes i les dones soles d’accedir a tractaments de reproducció assistida, des de la sanitat pública.
La ja tristament celebre frase “la falta de varón no es un problema médico” s’ha traduït en forma de proposta legislativa de l’executiu central. La proposta és que la cartera de serveis es basa en la necessitat a partir de problemes mèdics, una manera d’entendre la salut no com a previsió per a l’absència de malaltia sinó únicament com a mètode pal·liatiu quan hi apareix.
El govern del Partit Popular en les seves propostes legislatives està retallant de forma ràpida els drets de les dones i del col·lectiu LGTB. L’única llei que, de moment, s’ha respectat és la modificació de la llei del matrimoni per tal de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe, però les retallades de drets que semblaven avançar, o consolidats, estan desapareixent com a tal i passen a ser subjectes d’aplicació de criteris no sempre equilibrats o objectius.
Pel que fa al dret a l’avortament es tornen a penalitzar els casos no recollits a la proposta legislativa que, a més, no contemplen el mínim dret a la vida i la dignitat de les dones. En el cas del col·lectiu LGTB ens trobem amb constants retallades en polítiques específiques i, de forma molt més preocupant, en les polítiques d’atenció i prevenció de la SIDA, que depenen, també, del ministeri d’Ana Mato.
Aquesta mateixa setmana la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, ha anunciat en un comunicat que “Les retallades i la passivitat del ministeri d’Ana Mato davant les polítiques de resposta al VIH i el nul suport a projectes com el telèfon d’informació 900rosa precipiten el tancament dels serveis i la dissolució de la federació d’entitats”. El 900 Rosa era, fins ara, un telèfon pioner i de referència finançat durant anys pel “Plan Nacional sobre el Sida” i que ara ha de tancar les portes, després de 2 anys de retallades i manca de finançament. El telèfon es mantenia, bàsicament amb personal voluntari, àmpliament format, no poder fer front a despeses bàsiques ha provocat la seva desaparició, així com la de la Coordinadora, nascuda l’any 1986.
Les retallades en drets de les dones i pel col·lectiu LGTB es veuen amb preocupació, les darreres notícies no fan entreveure bones perspectives.
