L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, dins d’una sessió del “Calaix de ciència”, han projectat el documental “Comprar, llençar, comprar” i han organitzat un debat al voltant d’aquesta producció. Un treball del tot recomanable sobre l’Obsolescència Programada, o el que és el mateix: l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum.
Cosima Dannoritzer, directora del documental, ha fet un acurat treball de documentació de més de tres anys sobre aquest tema i ens presenta, utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, la història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a l’any 1920, quan es va formar el càrtel Phoebus, format per un grup d’empresaris que van limitar la vida útil de les bombetes elèctriques a 1000 hores (abans en duraven 2.500), fins a l’actualitat, amb productes electrònics de darrera generació (iPods, mòbils, ordinadors, impressores…), i fitxant-se amb la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.
Avui per avui és més barat comprar un producte nou que reparar-lo, el malbaratament de recursos és la base de l’economia. Però el consum infinit és incompatible amb els recursos finits del planeta. Què poden fer el consumidors perque un producte duri?
El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven -com els enormes abocadors d’escombraries electròniques que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra (Índia). I també presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.
A l’acte hi han participat, la directora Cosima Dannoritzer,el productor, Joan Úbeda, Manel Palencia-Lefler, professor titular de la Facultat de Comunicació de la UPF i Pere Roca, ex director del Cultural.es de TVE. El debat ha estat moderat per Vladimir de Semir, director de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).
