Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

1 de cada 100 missatges a Twitter fa referència a les dones líders al món empresarial

Per Olatz Silva Rodrigo. AmecoPress

L’informe ‘Dones líders al llindar de la visibilitat’ demostra que les referents femenines són molt menys citades que els referents masculins en la conversa digital.

“La menor presència de dones a la política, l’empresa i les altes esferes del periodisme és evident i encara lacerant; la bretxa de gènere s’eixampla a mesura que augmenta la responsabilitat del lloc”, subratlla l’informe ‘Dones líders al llindar de la visibilitat’, publicat per Llorente i Cuenca (LLYC), consultora de comunicació, màrqueting digital i assumptes públics. En comptes de comprovar la quantitat de dones periodistes, polítiques o empresàries de les quals es parla a les xarxes, LLYC ha volgut anar més enllà i identificar diferències en l’atenció que es presta a les dones, però sobretot en el to i el contingut de la conversa que es genera al seu voltant.

José Antonio Llorente, Soci Fundador i President de LLYC, explica l’objectiu d’aquest informe: “La visibilitat del talent femení és, clarament, un accelerador de la igualtat però encara és molt baixa en àmbits com l’empresarial. Lamentablement, una jove activa a xarxes, la qual aspira a dirigir una empresa, només veurà a Twitter un home fent-ho. Aquesta anàlisi es llança a la recerca dels motius pels quals moltes dones no traspassen encara el llindar de la visibilitat”.

L’estudi ha analitzat la conversa durant un any a Twitter al voltant de diferents perfils. La mostra de la investigació ha estat de 720 persones, 360 dones i 360 homes, de 12 països: Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Espanya, Estats Units, Mèxic, Panamà, Perú, Portugal i República Dominicana. LLYC ha intentat que hi hagués una representació equitativa de les professions, 10 polítiques, 10 empresàries i 10 periodistes dones per país i la mateixa distribució d’homes a cada geografia.

Els resultats mostren que les referents femenines són molt menys esmentades que els referents masculins. Només 1 de cada 4 missatges els fa referència (el 25,76%). El percentatge és encara menor a Portugal (17,1%), els Estats Units (18,3%) i l’Equador (19,5%). Percentatges paritaris es troben al Perú (50,6%) i Panamà (47,2%). La República Dominicana n’és l’excepció, atès que el 71,5% dels missatges emesos fa referència a les dones.

Pel que fa a les professions analitzades, el 70% de les converses parlen de polítics i política, el 26% de referents a l’empresa privada i el 3% de periodistes. El periodisme és la professió amb més visibilitat femenina: el 47,4% de la conversa en aquest àmbit fa referència a dones periodistes influents. Pel que fa a la política, a països com Equador o Portugal, les polítiques reben una cinquena part de l’atenció i a països com Panamà el volum de conversa és paritari. Encara que a Espanya hi ha una majoria de ministres, generen més conversa els homes.

Del 26% que tracta de referents a l’empresa privada, només el 5% esmenta dones. Per tant, l’informe ho deixa clar: “La dona directiva pràcticament no existeix a la conversa digital, només 1 missatge sobre líders de cada 100 fa referència a dones al món empresarial”. Aquesta escassa visibilitat de les dones en aquest àmbit crea un buit important de referents. Per això, la primera conclusió de l’informe de LLYC és la necessitat urgent d’incrementar la visibilitat de les dones líders, especialment de l’àmbit empresarial. A més de l’impacte negatiu en la inspiració de joves i adolescents per desenvolupar el seu potencial, això genera l’abandonament de la carrera professional de dones en moments complexos de conciliar com la maternitat o la cura de la gent gran. “Aquesta visibilitat tan marcada dels homes en tots els àmbits, reforça models de lideratge clàssics i estereotipats”, subratlla.

Altres dades a tenir en compte

L’informe també analitza els missatges violents: missatges que contenen insults, paraules malsonants o amenaces. Els empresaris són els que s’enfronten més a aquests missatges, i entre les dones són les periodistes les més exposades. Tot i així, cal tenir en compte que l’assetjament cap a les dones és menys literal i que se sol amagar darrere d’expressions ambigües, iròniques o emojis.

És comú descriure les referents femenines com a “dones de” o “esposes de”. La condició de ser dona, la família i les relacions de les dones solen estar associades a la imatge. L’informe apunta que aquesta cosificació i infantilització de les dones és fàcilment evitable. “Si amb la millor de les intencions, la de posar en valor els èxits professionals de les dones, seguim identificant-les com a ‘dones de’ o ‘filles de’, estarem contribuint més al problema que a la solució”, recalca.

Les dones reben més expressions que els homes. En el cas d’Espanya, les executives reben el doble de missatges amb suport i estimació. Són missatges com ‘afecte’, ‘estimada’, ‘campiona’ o ‘maja’. LLYC apunta que les expressions d’afecte haurien de ser les mateixes per a les dones que per als homes: “Si no ens sentim còmodes interpel·lant un líder polític com ‘afecte’ o ‘valent’, tampoc ho hauríem de fer amb una política, fins i tot si no hi ha ironia en el nostre qualificatiu”. És important reflexionar sobre el llenguatge utilitzat per fer referència a les dones, atès que aquest llenguatge és el que contribueix a incrementar la seva visibilitat.

La fixació amb l’aparença dels perfils examinats varia segons l’àmbit que s’analitzi. A política hi ha més fixació amb l’aparença dels homes, a més, amb un sentiment negatiu. Pel que fa a les empresàries, set països també donen més atenció a la imatge masculina. A Espanya, igual que a la resta dels països, passa el contrari, són les dones les que tenen més atenció. Les empresàries de Mèxic, Perú i Portugal estan exposades a una negativitat més gran. Per tant, segons l’informe, “s’entén molt bé que les dones empresàries sentin més pressió i que, si decideixen augmentar la seva visibilitat, ho facin projectant sempre una imatge més acurada que la dels homes, amb les dificultats de temps i conciliació que això genera”.

Foto: arxiu AmecoPress

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Dones No Estàndards i espais de vianants de la ciutat.

    Pel projecte de Superilla de l’Eixample encara no es te en compte les...

Qüestionari a associacions de dones del Maresme

Responen cinc dones : Carmen Talavera i Arlette Egea, Núria López, Pilar Farrero i Anna...

La Federació Internacional de Periodistes nomena Elisabeth Costa, activista pels drets sindicals de Brasil, nova secretària general

La Federació Internacional de Periodistes (FIP) ha nomenat oficialment aquest darrer cap de semana a...