El codesenvolupament és un procés a través del qual es pretén que les migracions generin efectes positius en el desenvolupament de les societats d’origen i de destinació. És a dir, la migració, com a procés social, és vista com una font potencial de riquesa material i immaterial per als països emissors i receptors de població immigrant.
Tanmateix, sabem que el concepte de desenvolupament no és neutre, per això a l’hora de construir els vincles positius entre els processos migratoris i de desenvolupament, és a dir, a l’hora de fer codesenvolupament, cal tenir clar el model de desenvolupament del qual es parteix. Des del nostre punt de vista, una proposta encertada és el model de desenvolupament humà sostenible i igualitari en termes de gènere.
Els processos migratoris i de desenvolupament només poden comprendre i abordar prenent consciència de la centralitat del gènere com a dimensió clau que determina els projectes de vida de les persones i el funcionament de les societats d’origen i de destinació. I, a partir d’aquí, començar a idear estratègies de codesenvolupament que contribueixin a superar les desiguals relacions de poder entre dones i homes ia denunciar les pràctiques socials, culturals, econòmiques i polítiques que limiten el desenvolupament de les dones en igualtat de condicions amb els homes.
La feminització de les migracions i el codesenvolupament
Els moviments migratoris actuals protagonitzats per dones ofereixen un punt de partida idoni per tractar el codesenvolupament des de la igualtat en termes de gènere. Al País Basc, les dones immigrants representen el 51% del total de població immigrant (INE, 2013) i, dins d’aquestes, el col·lectiu de llatinoamericanes el 54,1%. Aquestes dades són representatives de la feminització de la migració cap al País Basc i Europa en general, i la seva lectura s’ha de fer en relació amb factors dels països d’origen i de destinació que perpetuen les desigualtats entre dones i homes. En origen, la manca d’oportunitats i la precarietat afecten en major mesura a les dones i en destí, el fenomen immigratori està condicionat per una estructura socioeconòmica que necessita de mà d’obra femenina per cobrir necessitats per a les que les respostes institucionals són insuficients.
Com és ben sabut, les oportunitats laborals de la gran majoria de les dones immigrants es limiten al sector del servei domèstic i de cures, la qual cosa és reflex d’un deficient desenvolupament del quart pilar de l’Estat de Benestar i d’un model de provisió de cures familista i, a més, desigual en termes de gènere. Les famílies són els que han de garantir les cures i, dins d’aquestes, les dones. Davant la incorporació de les dones autòctones al mercat de treball remunerat, l’absència fàctica d’una política de conciliació de la vida laboral i familiar i el manteniment de la divisió sexual del treball dins i fora de la llar, les famílies han recorregut a la contractació de altres dones immigrants per seguir proveint les cures dins de les llars.
Aquest és un exemple clar de com les desigualtats de gènere de la societat receptora han fomentat la immigració de dones, principalment d’origen llatinoamericà, i ens ajuda a entendre que la comprensió de les migracions i el desenvolupament s’ha de fer assumint el gènere com una dimensió clau que determina l’orientació dels patrons migratoris i el seu impacte en el desenvolupament de les societats d’origen i de destinació.
Les cures en l’agenda del codesenvolupament
La forma en què s’organitzen les cures en els països d’origen i de destinació i la seva relació amb els processos migratoris i el desenvolupament dels projectes de vida de les dones, apunta la necessitat d’incloure les cures com un assumpte de desenvolupament a nivell transnacional.
Una línia d’acció del codesenvolupament pot emmarcar-se en la promoció d’una Economia Solidària de la Cura (Teresa Burns, 2011) en els països d’origen i de destinació, que situï en el centre la sostenibilitat de la vida. Això requereix apostar pel desenvolupament d’una nova ètica política de la provisió de les cures en la vida quotidiana basada en la coresponsabilitat dels homes i les dones, i de totes les institucions socials (públiques i privades). Si bé la crisi de les cures i la seva reorganització social de manera equitativa s’han d’abordar des de les institucions públiques, també és important tenir en compte la participació de la societat civil organitzada proposant estratègies i posant en marxa accions que contribueixin a que s’estableixi un model de provisió de cures alternatiu. Així, per exemple, el desenvolupament de recursos solidaris per a la provisió de les atencions es pot plantejar com una estratègia d’acció entre organitzacions de la societat civil actives en els àmbits de les migracions, la igualtat de gènere i la cooperació al desenvolupament. Recursos que es poden concebre des de l’intercanvi d’idees i experiències entre origen i destinació, i que a més contribueixin a generar consciència sobre la necessitat de repensar la forma tradicional en què se segueixen organitzant les cures en els dos contextos i de redefinir els rols tradicionals de gènere.
En aquest marc, una altra línia d’acció del codesenvolupament pot abordar l’organització de les cures en les famílies transnacionals, és a dir, la dimensió afectiva i familiar del procés migratori. Aquesta dimensió es refereix al paper que juguen les emocions i els afectes en l’experiència migratòria de les famílies transnacionals i, per tant, a la forma com s’organitzen les cures dels membres de la família en la distància. En rescatar la importància d’aquesta dimensió, s’està rescatant la importància del treball de cures per al sosteniment de la llar i la necessitat de (re) negociar les pràctiques de reproducció entre les i els membres de la família abans de i durant el procés migratori. Així mateix, acostar-se a aquesta dimensió des de la perspectiva de gènere comporta evidenciar les normes de gènere socialitzades en les famílies i l’impacte que aquestes tenen en la vivència del projecte migratori tant per als que migren com per als que es queden en origen. Comporta, de fet, visibilitzar aspectes de la migració que no només estan relacionats amb pràctiques productives en la distància (enviament de remeses i circulació d’altres béns), sinó sobretot aquells aspectes relacionats amb les pràctiques reproductives (circulació d’afecte i d’atencions) i la interrelació entre totes dues, i en què les pràctiques de cura adquireixen major protagonisme. És per això que la inclusió de la perspectiva de gènere en el treball amb famílies transnacionals suposa posar en evidència les pràctiques de cura i de parentiu que sorgeixen en la distància com són la maternitat i paternitat transnacionals. Així com també, les tensions que es donen entre la continuïtat i el canvi de les normes i valors sobre la cura entre els membres de la família. Això últim suposa centrar l’atenció en la forma en què les dones i els homes exerceixen la seva maternitat / paternitat en la distància i observar les tensions associades a les identitats i subjectivitats de gènere.
Aquesta dimensió afectiva i de cura del procés migratori familiar juga un paper clau en el funcionament de les famílies transnacionals que s’obvia en les polítiques públiques migratòries perquè correspon a l’àmbit privat, l’àmbit reproductiu. Articular la perspectiva de gènere amb la dimensió afectiva i familiar del procés migratori permet treure a la llum pràctiques significatives que ajuden a comprendre les dinàmiques familiars en la distància i abordar les dificultats per a l’exercici de determinades pràctiques com són totes aquelles relacionades amb les cures transnacionals (maternitat, paternitat, cura de persones majors, etc.). Però a més, permet posar el focus d’atenció en les cures com un assumpte de desenvolupament a nivell transnacional i evidenciar que les cures són essencials per al sosteniment de la vida i, per tant, dels sistemes socioeconòmics en origen i destinació ia nivell global.
(1) Aquest article es basa en els resultats del projecte pilot “Investigació-acció sobre gènere i codesenvolupament al País Basc” codirigit i executat per Kambotik Consultoria Social i l’Associació Bakeaz entre 2011-2013. Per sol · licitar l’informe complet, escriure a info@gecod.info.
