Nazli Ilicak, periodista turca
Turquia arrossega polítiques i accions autoritàries contra el poble kurd i contra els drets de les dones, però amb el suposat cop d’estat, el president de Turquia ha agafat una nova embranzida contra les llibertats i els drets individuals i col·lectius del pobles.
La llibertat d’expressió és un indicador clau sobre la salut democràtica d’un país, i segons fonts independents, en els últims mesos, més 200 periodistes han patit presó després del cop fallit. En només un dia, el 14 de setembre, en van arrestar i recloure a 101.
La periodista Nazli Ilicak és un dels exemples més extrems per tractar-se també d’un càrrec electe de l’AKP. El 2013 va ser acomiadada del diari progovernamental Sabah després de publicar un article en el qual denunciava ministres implicats en casos de corrupció, exigint alhora la seva dimissió.
Al costat dels periodistes, 102 diaris, emissores de radio, canals de televisió i agències de notícies han estat clausurades per un decret amb data de 27 de juliol de 2016.
En paral·lel a l’assetjament polític i penal, la repressió Turca també es manifesta amb la pressió administrativa, de la ma del Directori General de la Informació i la Premsa (BYEGM en turc), òrgan depenent del govern. Més de 620 professionals de la comunicació ha perdut la seva acreditació, retirada de passaports sota la llei antiterrorista, o en retencions arbitràries durant la cobertura d’esdeveniments relacionats amb la reacció post-cop d’estat
El Parlament Europeu també s’ha fet ressò de la situació i en declaracions prèvies al debat, el diputat dels Verds/ALE, i membre de la Comissió Parlamentària de Cooperació UE-Turquia, Ernest Maragall ha dit:
“La situació dels periodistes a Turquia ha sofert un dur revés després del fallit cop d’estat. Milers de periodistes han estat acomiadades, un centenar d’empreses i mitjans de comunicació han estat tancats, i més d’un centenar de periodistes han estat empresonats. Periodistes de renom internacional i escriptors, com els germans Ahmet i Mehmet Altan, acusats de ser els autors intel·lectuals del cop d’estat, són un exemple d’aquesta persecució. Casos com el de l’escriptora Asl Erdogan i les autores Ahin i Necmiye Alpay són igualment preocupants.
El periodisme no és un delicte i la llibertat d’opinió i expressió són una condició sine qua non de la democràcia. Exigim que el govern turc posi fi a la persecució arbitrària de periodistes a Turquia.”
