OPINIÓ
Encara que semblés que caminen aparellats, els del vell i els del nou règim viuen en la polaritat d’amor i odi, entre el consentiment mutu, d’una banda, i una esbroncada sistemàtica, de l’altra.
La ciutadania s’està acostumant a veure aparèixer personatges del passat vestits del color de morena i ocultant els seus cors tricolors mentre es masteguen el seu orgull, tot sigui per no viure en l’error: fora del pressupost.
I quan el rebombori existeix hi ha conseqüències perquè els problemes segueixen estancats, les solucions passen per determinacions partidistes, de vegades sembla que no saben per on anar, ni uns ni altres. Enmig de tot, l’orfandat del vell sistema aixafa a uns i als altres per igual.
Així que mentre els feminicidis creixen, la inseguretat general és galopant i el crim organitzat guanya terreny en estats com Oaxaca, la classe política, aparentment es pica. Fa uns dies el president de la Mesa Directiva de la 64 legislatura d’Oaxaca, César Morales Niño, va pujar a la tribuna per plantejar que era necessari un (no una) encarregat de despatx a la Secretaria de Mobilidad durant el temps que la titular, Mariana Nassar Piñeyro, acaba amb la seva llicència de maternitat. El privilegi masculí de no parir els ha fet romandre en el poder sense haver de tenir cura 40 dies després del part i algunes vegades més i tot per alletar a les seves criatures. Per a ells, ser pares, és seguir com sempre la seva vida.
Segons César Morales Niño, militant del Partido del Trabajo, la versió que va correr com un punt escorregut d’una mitja sobre la seva misògina postura va ser un acte polític que té a veure amb la manca de resposta de les autoritats de l’Executiu que encapçala el “multipremiat governador” d’Oaxaca, Alejandro Murat, després de dos fets violents greus, un ocorregut en Pinotepa Nacional i un altre a Nochixtlán, on la funcionària -amb llicència de maternitat- es va concretar en twittejar dos videos advertint que no hi haurà noves concessions i sí revocació de concessions, a més de demanar a les persones usuàries no utilitzar “transport il·legal”.
Morales Niño, afirma que a diferència del que es va dir, no va demanar que Nassar Piñeyro renunciés, sinó que es nomenés a un encarregat del despatx a la Secretaría de Mobilitat perquè atengués el problema, a més acusa a través d’aquesta reportera, que el vídeo, fins on ell va veure, no es va transmetre complet i n’hi ha que afirmen que està editat. I és que resultaria molt estranya la postura de César Morales Niño desqualificant o demanant la renúncia de la Secretaria de Mobilitat, quan setmanes enrere va reconèixer la participació política de les dones i va cridar l’atenció de les seves companyes legisladores -majoria al Congrés Oaxaca- per que aprovessin el seu punt d’acord perquè només dones integrin la terna d’aspirants a ocupar la presidència de la Defensoria de Derechos Humanos del Poble d’Oaxaca i també en accions d’exigència davant l’l “il·lusionista” fiscal general d’Oaxaca, Rubén Vasconcelos Méndez.
Així, Morales Niño és contundent al rebutjar les imputacions de misogínia, perquè assegura que l’únic que va intentar fer va ser plantejar que, davant de dos fets de revoltes entre transportistes, no hi hagués qui resolgués un conflicte d’aquesta naturalesa i assegura que és greu que des del executiu no es vulgui reconèixer que a hores d’ara cal compartir el poder amb el Legislatiu, respectant la divisió que hi ha entre la tasca que cadascú realitza.
En canvi, diu el legislador, l’executiu revictimiza a la secretària de Semovi per amagar un problema tan greu i que, tot i que ha passat una setmana des que va pujar a la tribuna, fins avui el governador de l’Estat no ha donat cap resposta al Legislatiu. Jo afegiria: que no ha respos a ningú ni davant de res. Ell només hi és per recollir premis per la seva destacada “tasca per la democràcia”, fetl que per cert va ser objecte de irònics comentaris a les xarxes socials.
El diputat del PT també va assenyalar que, fins i tot la Secretaria de la Mujer, Ana Vásquez Colmenares, va emetre un comunicat criticant el que diuen que va dir i que ell assegura es va tergiversar, però que justament no respon a les famílies de les víctimes de feminicidi i altres problemes greus que s’enfronten a Oaxaca. La qual cosa és bastant certa. Només atén a qui no el qüestiona ni treuen de la seva comoditat.
En definitiva, el que és ben cert és que l’hegemonia del poder polític, recarregada en els homes, haurà de mirar amb uns altres ulls la condició de les dones, que per raons de maternitat tenen dret a gaudir de la seva llicència, i preveure que en els despatxos hi haurà qui hagi de resoldre mentre passen aquests 40 dies posteriors al part.
Així que, fins que els governadors i governadores del vell sistema priista s’acostumen a compartir el poder amb forces polítiques diferents al seu, com avui succeeix amb la coalició Morena-PT-Pes, els homes del poder s’hauran d’acostumar a compartir el poder amb les dones, que tenen ben posats els seus drets i volen gaudir-ne. Avui almenys només esperem que les dones ja no renunciïn, o no les facin renunciar, a les seves aspiracions pels condicionaments de la maternitat.
I parlant del Congrés aquest dimarts serà pública la terna de la recta final per ocupar la presidència de la Defensoria de los Derechos Humanos del Pueblo d’Oaxaca, la pregunta és, faran les legisladores la diferència plantejant una terna només de dones o viurem la síndrome del costum patriarcal, la ginopía i la invisibilització de les dones. Les legisladores hi són per les lluita guanyades per altres dones, això ningú ho pot ometre, seria bo que es mostressin sororaries en nom de la igualtat i la justícia per a les dones.
