Silvina Molina, de l’agència nacional de notícies d’Argentina TELAM, és a Barcelona per participar a la VI Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, on impartirà el taller “Per a la cura i sosteniment de periodistes. Impacte emocional de la cobertura de les violències”
Molina pertany des de fa 9 anys a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i és una de les fundadores de la Xarxa Internacional d’Argentina l’any 2014 (anteriorment ja havien conformat amb altres col·legues la xarxa PAR (Periodistes de Argentina en Red). Aprofitem l’ocasió per demanar-li sobre els objectius de la seva xarxa i les actuacions que està fent en aquell país.
Com valoreu el tractament de la informació a Argentina? Són molt sexistes els mitjans argentins, en general? O hi ha mitjans on el tractament sigui inclusiu pel que fa als temes, protagonistes, fonts i llenguatge.
En general hi ha un bon tractament dels drets de les dones, les excepcions són comptades per les audiències molt concientitzades sobretot pels que fa violència i trata, pel treball que fem les periodistes en xarxa i la mobilització de “ni una menos” del 3 de juny de 2015, quan milions de persones sortiren al carrer per protestar contra la violència de gènere.
Negativament, encara quan pensem que hem avançat apareixen alguns retrocessos en els tractaments, i en un context de crisi laboral del periodisme hi ha moltes companyes afectades… per tant estem perdent espais.
I pel que fa al llenguatge?
S’ha aconseguit que s’empri: violència de genere, trata de persones, femicidi… però encara costa molt que ens anomenin a les dones i la utilització del llenguatge no sexista. Quan volem avançar sempre surten debats i bromes sexistes que intenten desprestigiar aquesta necessitat de nomenar-nos i incluir-nos.
Em podries parlar ara dels objectius de la vostra xarxa. He vist que veniu 4 representants a Barcelona, que hi explicareu?
Hem aconseguit que la xarxa sigui un espai d’intercanvi d’enorme respecte per les diferencies. Construïm des d’aquesta decisió. I aixi tenim representants de diversos o llocs del país, incloent per primer cop en el periodisme de gènere al periodisme esportiu, com en el darrer mundial de futbol del Brasil on elaborarem un programa dels partits de futbol amb missatges contra la trata.
També hem utilitzat la musica contra la violència masclista, amb un recital a Radio Nacional d’Argentina amb un repertori exclusiu sobre aquest tema.I vàrem fer un dècaleg per al tractament correcte de l’avortament als mitjans.
I ara acabem d’estrenar la nostra publicació online pròpia que porta el nom de En Perspectiva (wwww.enperspectiva.com.ar). Aquesta darrera iniciativa que mostra el treball que fa la Xarxa Argentina, la condueixen companyes que o be estan censurades o s’han quedat sense feina, justament pel seu treball periodístic, per tant és un mitjà on saps que es publicara allò que no pots publicar al mitjà de comunicació on treballes.
El nom del taller que presentes, junt a la companya Leire Saitua, d’Euskadi, porta el nom: “Per a la cura i sosteniment de periodistes. Impacte emocional de la cobertura de les violències”. Sembla molta feina per una sola sessió. Quina experiència prèvia en tens?
El taller va sorgir després de moltes hores de xerrades amb professionals de La Casa de la Trobada, una ONG que assisteix víctimes de violències de gènere i als familiars que van perdre a les seves dones estimades per femicidis. Aquesta associació és una aliada per a la nostra Xarxa i per a tot el periodisme. En aquestes converses coincidim que necessitàvem un espai per parlar sobre el que ens passa emocionalment als que fem aquest tipus de cobertures. Ja vam fer dos tallers a l’Argentina, on vam crear un ambient segur, amable, de confiança entre nosaltres per expressar pors i dolors, i construir juntes estratègies de cures. En els tallers hi ha alguna cosa de teoria que està en construcció, perquè són poques les persones que s’ocupen de la temàtica en el món de la premsa. I exercicis de relaxació i també recreacions d’entrevistes que les participants consideren traumàtiques durant la seva professió, així podem veure i veure’ns des d’un altre lloc.
Portem ara aquesta experiència a la trobada a Barcelona, ??on és una alegria compartir són Leire, comunicadora en ràdio, mestra de ioga i meditació, que ens permetrà generar l’ambient que necessitem per gaudir-lo.
Sempre és curt el temps del taller, però totes les col·legues que ho van fer valoren que hi hagi la possibilitat de trobar-se i parlar de cuidar i cuidar-nos. M’imagino la riquesa que serà per Leire, per a mi i per a cada participant l’intercanvi amb periodistes de diferents països. Estic molt agraïda a les organitzadores de la VI Trobada perquè ho van incloure en el programa.
Esperem que aquest VI Trobada Internacional sigui un èxit tant per enfortir el que s’ha aconseguit com per als nous objectius unint majors fortaleses.
