Segueix desapareguda la periodista mexicana Roxana Guzmán Ramírez

Per Elda Montiel SM

Les autoritats no donen cap resultat sobre qui la va segrestar de manera forçada de casa seva.
Sis persones detingudes van ser posades en llibertat per manca de proves

Ja fa prop d’una vintena de dies del violent segrest de la periodista Roxana Guzmán Ramírez, que va ser segrestada del seu domicili al municipi de Nanchital, Veracruz, i no es coneixen avenços, excepte que la Fiscalia Regional de Coatzacoalcos va haver d’alliberar per manca de proves les sis persones que havien estat detingudes.

A Veracruz van ser qüestionades les declaracions de la governadora Rocío Nahle García, que es van conèixer tres dies després del 2 de juny, data del segrest, per demanar esperar la informació oficial per no afectar les indagatòries, ja que estan obertes diverses línies de recerca en coordinació amb autoritats federals i estatals, va assenyalar llavors.

La plataforma digital Quinto Poder va registrar l’entrevista videogravada a la governadora, que va ser criticada àmpliament en xarxes socials, primer per referir-se a la periodista com a “senyora”, cosa que va revelar molt poca empatia.

Així mateix, es va tornar a esmentar l’assassinat de l’espòs de la periodista, Carlos Fernández Escalante l’11 de març del 2017 a la colònia Brunet de Nanchital. Raó per la qual la periodista va sortir de l’Estat.

Anys després va tornar i va fundar Pulso Informativo del Sur-Este, també identificat com Pols Nanchiteco. D’acord amb informació de Luis Reyes; Pulso Informativo del Sur-este, compta amb 20 mil seguidors, audiència que equival a prop del 70% de la població del municipi i el contingut revela denúncies ciutadanes, problemes de serveis públics i temes de seguretat, local i comunitaris.

Com es protegeix a les i als periodistes si des del poder s’estigmatitzen?

Les i els periodistes de Veracruz enfronten alts nivells de violència i es troben en vulnerabilitat extrema, ja que una de les principals falles de la política pública de protecció a periodistes és assumir que tots els casos són iguals, quan d’estat a estat canvien les circumstàncies, va assenyalar Grisel Salazar Rebolledo, acadèmica del Departament de Ciències Socials i Polítiques de la Universitat Ibero.

A més va referir que en el context nacional i local es dóna una contradicció respecte a polítiques públiques de protecció a periodistes quan des de conferències i entrevistes les persones que governen es refereixen de forma despectiva a les i els periodistes. “Com fer per protegir-les quan les desestimes?”.

Luis Reyes de Premsa de la Universitat Iberoamericana va referir que la Comisión Estatal para la Atención y Protección de los y las Periodistas de Veracruz va desplegar personal per acompanyar la família. Roxana Guzmán ja havia sol·licitat suport institucional des del 2019 després de denunciar el presumpte assetjament per un funcionari municipal.

D’altra banda, l’acadèmica Grisel Salazar Rebolledo va qüestionar que fins i tot davant de fets tan greus com una transmissió en viu durant un segrest, les autoritats locals segueixin atrapades en procediments lents i formulismes administratius.

Com es recordarà, es va viralitzar el vídeo que la mateixa periodista va poder gravar des del seu mòbil, quan uns homes amb passamuntanyes van entrar violentament al seu domicili per segrestar-la.

Foto. Un grup armat va segrestar la periodista Roxana Guzmán al seu domicili de Nanchital, Veracruz. (Captures de pantalla)