Dimarts 23 juliol 2024

Dimarts 23 juliol 2024

tere_moll

Reformes versus retallades

 

OPINIÓ

Els eufemismes pretenen amagar veritats disfressant-les amb paraules una mica altisonants. Potser per això, el govern de Rajoy es diu així mateix “reformista” quan en realitat s’hauria de dir “aniquilador de l’estat del benestar”.

Dit això, he llegit una notícia que em dóna la raó. És la següent: “Nacions Unides demana a Espanya que revisi les seves mesures d’austeritat perquè perjudiquen els drets humans.”

En ella, se’ns explica com des de les Nacions Unides se li demana a l’Estat Espanyol que flexibilitzi les seves retallades (que no reformes, insisteixo) perquè perjudiquen de manera desproporcionada a les persones pobres, dones, infància, persones amb discapacitat, joventut sense treball i un llarg etc.

Però pel que sembla els organismes internacionals i les seves recomanacions a Rajoy i el seu govern, depenent de si avalen o no les seves retallades els resulten interessants o irrellevants. Així si Merkel dóna suport les seves mesures de retallades pressupostari, s’exhibeix la notícia com un èxit internacional, com un trofeu però si l’ONU els dóna una estirada d’orelles no diuen res. I això es nota, i molt.

Ahir vaig tenir l’honor i el plaer de visitar una fira per la solidaritat que s’organitza bianualment a la meva ciutat, Ontinyent. Bé, millor dit s’organitza bianualment, quan hi ha un govern progressista, ja que quan governava el PP no es va realitzar, i per tant, portava cinc anys sense celebrar-se. Allà vaig tenir ocasió de saludar i escoltar a persones de diferents col·lectius relacionats amb la solidaritat, entesa aquesta en el sentit més ampli. Vaig escoltar a persones que es dediquen a la cooperació internacional, a persones familiars i / o amics dels que pateixen fibromiàlgia, a d’altres que treballen amb persones amb discapacitat física i / o psíquica o amb persones malaltes d’Alzheimer i així unes quantes més. Bé, la queixa més escoltada era la manca de mitjans i les retallades en tots els sentits i a tots els nivells. La paralització de les ajudes a persones amb dependències de qualsevol tipus, les retallades en ajuts per a la contractació de personal tècnic per atendre persones malaltes d’Alzheimer i també la falta de mitjans que reben del nostre flamant govern valencià els serveis socials municipals, tenen estrangulades les situacions de centenars de famílies a la meva ciutat. I que consti que parlo de la meva perquè és la que conec i, a més ahir vaig reviure aquestes situacions al trobar-me amb molta gent relacionada amb el sector, i això no vol dir de cap manera que estiguem pitjor que en altres ciutats.

Conec un cas on un malalt mental que viu sol aquesta mateixa setmana va treure el cap per la finestra i va llançar una galleda d’aigua per la finestra sense importar-li que a sota hi ha una terrassa que a aquelles hores estava plena de gent. La seva família no se’n fa càrrec. Serveis socials té sol·licitat l’ingrés en residència des de fa quatre anys i tot està congelat mentre aquesta persona viu com pot i amb l’ajuda de serveis socials municipals. I això no són retallades, són… “reformes”.

Aquesta setmana sembla que s’han aliat alguns elements perquè Ontinyent fora epicentre de notícies. Bé segueixo. Dimarts a la tarda i dins de la campanya “Responem” que el nostre ínclit Govern Valencià està duent a terme per explicar les seves retallades (perdó les seves reformes), Mariano Vivancos que era director general de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva, va realitzar un acte aquí, a Ontinyent. Va tenir un fort rifirafe amb un docent i després amb un alumne d’ESO i va acabar desqualificant greument al personal docent que està protestant per les desproporcionades mesures que s’estan prenent i que afecten greument la qualitat de l’educació pública,  titllant-lo, entre altres coses, de  “talibà ” i  acusant, al personal docent, de fer política des de les aules. En aquest cas he de reconèixer que algú va ser ràpid i Mariano Vivancos va ser destituït fulminantment, però el mal ja estava fet.

Però en el súmmum de les seves desvergonyies, se segueixen negant les retallades en tot allò relacionat amb l’educació, la sanitat i tot el relacionat amb la cura de les persones alhora que es van a insuflar molts milions d’euros públics (hi ha hagut tal ball de xifres que ja no m’atreveixo a donar-ne una) a Bankia per reflotar. I mentre en els menjadors de les escoles públiques les nostres nenes i nens mengen pitjor. I mentre s’augmenta la ràtio d’alumnat per aula. I mentre augmenten desorbitadament les cues d’esperes per a atenció sanitària, fins i tot en l’atenció primària. I mentre les persones amb dependències han d’avançar fins no se sap quant de temps per davant i sempre que es pugui, les prestacions derivades d’una situació de dependència. I mentre les dones hem de renunciar als nostres treballs mal pagats i amb jornades a temps parcial per a tornar a casa a cuidar a les nostres persones grans, menors i dependents, ja que no existeixen serveis públics que garanteixin una atenció de qualitat. I mentre ens trobem que els desnonaments de la mateixa entitat financera Bankia ha deixat al carrer i en situació de vulnerabilitat a centenars de persones. I mentre la pobresa acampa entre enormes capes socials que, amb aquestes mesures veuen greument perjudicades les seves condicions de vida. I mentre es redueixen pressupostàriament les partides destinades a combatre la violència de gènere.

Però res d’això sembla importar al Govern de Rajoy mentre vagi rebent el beneplàcit de qui governa Europa i fins i tot els EUA. Ni els importa, és clar, quan la pròpia ONU els dóna una estirada d’orelles. A més quan algú li retreu aquests assumptes com l’augment de la pobresa entre persones majors que han de repartir la seva pensió (recordem que congelada) amb les seves família, entre persones amb discapacitat que no reben una prestació que els correspon per llei i les prestacions han d’assumir les seves famílies (si poden) fins ni se sap quan, entre persones joves que no troben feina i per tant no poden projectar les seves vides, etc., amb donar la culpa al govern anterior es queden tan amples i aquí pau i després glòria.

Fins aquí (de moment) ens han portat. I mentre ells i elles governants del PP, utilitzen la por i els eufemismes per fer callar veus discordants, altres persones com ahir a Ontinyent, i segurament en altres pobles i ciutats segueixen, seguim treballant per una altra forma de fer les coses. Una altra forma més solidària, més sostenible i sobretot, pensant en les persones i no en el capital, ni en els especuladors, ni en la prima de risc i fent un ús més solidari dels recursos que tenim a les mans.

Potser alguns saberuts economistes que aconsellen als governants estatals i autonòmics haurien d’aprendre a gestionar amb la creativitat i dinamisme amb què ho fan alguns governs locals que procuren fer-ho per la seva ciutadania.
En aquests espais, ens trobaran als que creiem en les persones i en els seus drets.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Homenatge de la Generalitat a les entitats de dones que han complert 25 anys d’existència

El Govern organitza, per primera vegada, un acte de reconeixement públic a les associacions de...

COMUNICAT D’ASSOCIACIONS FEMINISTES davant negativa avortament per fora plaç a nena de 12 anys violada

Davant la notícia apareguda en premsa el passat dia 3 de juny, sobre la negativa...

Barcelona: TALLER DOCENT La ressenya literària: de la docència a la professió / La Independent / Notícies gènere

Helena González Fernández i Dolores Resano, del Centre Dona i Literatura, oferiran el taller...