Un llibre destapa l’existència d’una històrica feminista silenciada
El llibre, publicat per la Universitat de València, és el resultat d’un treball d’investigació fet per la periodista Rosa Solbes ( i socia de la XIDPIC.CAT*), per la historiadora Ana Aguado i per l’arxivista Joan Miquel Almela.
En ell es recull la història, la biografía, el pensament i els escrits de María Cambrils Sendra, nascuda a El Cabanyal (València) el 1877 i morta a Pego (Alacant) el 1939. Amb el pròleg de la senadora socialista Carmen Alborch el volum inclou, per ordre cronològic, els més de cent articles escrits per María Cambrils i publicats en els diferents diaris i revistes de l’època i el llibre “Feminismo Socialista” publicat el 1925 que va ser dedicat i prologat per la seva companya, la socialista Clara Campoamor. En aquest volum es reuneix per primera vegada tots els seus escrit, dispersos en diversos arxius i biblioteques.
Cal preguntar-se cóm és posible que una persona que va publicar un llibre i més de cent articles als mitjans de comunicació dels anys 20/30 haja quedat silenciada fins al punt de no conèixer-la ni els socialistes ni les feministes? Una rellevant socialista valenciana desconeguda del gran públic. I en relació amb ella la historia del seu també oblidat company José Alarcón Herrero. Una consequència molt comú a tantes víctimes de la guerra i del franquisme. Però amb especial virulència quan es tracta d’una dona. Perque la seva invisibilització no només ha estat patida pels seus companys socialistes sino inclús per les feministes. Aquest és un clar exemple de la facilitat que va tenir el franquisme per a desterrar de la memòria col·lectiva la història de les dones i els homes vençuts, i de la dificultat per a recuperar-los. Així, després de la transició democrática amb els estudis de gènere d’algunes universitats a finals dels 70 i principis dels 80, algunes historiadores van investigar i valorar l’obra d’aquesta dona autodidacta. Per exemple, en la seva tesi doctoral Mary Nash va analitzar el pensament de María Cambrils en el conjunt de propostes feministes del moviment socialista comparant-les amb les plantejades per altres socialistes com Virginia González o Margarita Nelken. Però aquestes investigacions no traspassaren mai l’àmbit acadèmic en que es varen desenvolupar i per tant no van arribar a altres sectors culturals ni socials.
El ben cert és que María Cambrils ha estat durant tots aquests anys la “famosa desconocida” com avançava Rosa Solbes en un artícle al diari El País en 2003. I era tant desconeguda que no hi havia manera de posar-li rostre ni figura a la seva increíble història. No es coneixia cap fotografía ni dibuix d’ella. Fins al punt que durant els treballs d’investigació es va estudiar l’hipòtesi, com pareixia derivar-se d’algunes referències dels arxius de la Fundación Pablo Iglesias, que s’estiguera davant un nom que era el pseudònim que s’amagava un home. El món a l’inrevés. Tampoc no semblava creíble que Clara Campoamor, que prologava el llibre referint-se a María Cambrils amb termes inequívocs, es prestès a tal engany. I, afortunadament, les autores del llibre han arribat fins a la troballa de la foto amagada en el calaix d’una tauleta de nit on la por a la dictadura l’havia sepultada fins ara. María Cambrils ja tenia imatge. Faltava destapar tota la veritat. I així apareix l’estudi monografic de una dona singular que va ser la que més i millor va desenvolupar el pensament i les alternatives feministes al sí del socialisme espanyol dels anys 20 i principis dels 30, com s’avança en la Introducció del llibre. María Cambrils va dedicar el seu treball intelectual a desenvolupar el socialisme en clau feminista, igualitaria, democrática i radical.
Enguany es compleixen 90 anys de la publicació del seu llibre “Feminismo socialista” i és un bon motiu per dedicar a Maria Cambrils aquest volum monogràfic que recopila la seua vida i els seus escrits i que serà presentat el pròxim 19 de maig a València per les autores, l’editor i la prologuista. Sabent el que hui sabem podem dir que la vida i l’obra de María Cambrils són referents fonamentals per l’anàlisi històric de la cultura socialista, de la cultura feminista o de la historia dels socialismes i dels feminismes, en plural. I encara que en les investigacions històriques acadèmiques s’ha estudiat i citat a María Cambrils i als seus escrits, no pot afirmar-se que en la seva terra haja rebut molts honors ni reconeixements. Alguna conferència, alguna cita, breus notes bibliogràfiques en alguna exposició però poc més. Pego, el poble on va viure i morir, va aprobar dedicar-li un carrer però encara no ho ha complert. I a Bilbao, el “Centro de Información Infancia, Juventud i Mujer de Euskadi” porta el seu nom. Per tant aquest nou llibre té l’objectiu de realitzar una nova contribució al coneixement de María Cambrils aprofundint en la seva vida, els seus escrits i el seu contexte. Així s’ha considerat imprescindible l’edició i recopilació de la seva obra periodística no sols apareguda en El Socialista sino també en altres publicacions com ara El Obrero Balear, El Pueblo, El Mundo Obrero, Revista Popular o El Obrero de Elche i la reedició del seu llibre perque des de la seva primera edició el 1925 realitzada a València només s’havia reeditat el 1992 per l’ Asociación Clara Campoamor de Bilbao, edició que ja està completament exhaurida. El seu títol Feminismo socialista ja és una declaració de principis i una proposta d’acció i de projecte polític en el que es vincula la causa feminista al socialisme.
Per tant, en visibilitzar i posar en valor María Cambrils, el propòsit del llibre és “donar a conéixer el conjunt dels seus escrits i situar el seu nom, la seva història i la seva memòria en el lloc que li correspon en la historia de la cultura socialista, de l’acció col·lectiva femenina i dels feminisme en la Espanya del segle XX” com afirmen les seves tres autores.
*Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere.CAT
