Per Adalys Ray Haines, Yuset Puig Pupo, Iris Neysi Hernández Rodríguez SemLac
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència en la formació d’actituds i comportaments de les persones, especialment adolescents. Els mitjans poden ser una eina poderosa per educar els i les joves sobre la salut sexual i reproductiva, proporcionant-los informació precisa i accessible sobre mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual i la importància de prendre decisions informades.
Els processos demogràfics, i en particular la fecunditat primerenca, es basen en les decisions de les persones i les famílies, per la qual cosa es necessiten processos articulats i coherents de comunicació i sensibilització. En molts contextos, la fecunditat adolescent està influenciada per factors socioeconòmics i culturals. Els mitjans de comunicació poden ajudar a visibilitzar aquests desafiaments i promoure polítiques públiques que abordin les causes subjacents de l’embaràs adolescent.
Investigacions i sondejos realitzats per l’Institut Internacional de Periodisme José Martí (IIpjm) i la pràctica periodística evidencien un tractament insuficient i, a vegades, inadequat dels conceptes i la informació relatius a la planificació familiar i als serveis de salut sexual i reproductiva. Això afecta la representació de l’embaràs adolescent.
D’altra banda, existeix una idea equivocada que cal atendre l’embaràs adolescent només quan ja s’ha produït i no prevenir-lo abans que passi. Aquesta concepció continua vigent en la ideologia d’aquells que han d’abordar aquests processos de manera integral en els mitjans de comunicació, especialment quan no han rebut una capacitació sistemàtica sobre salut sexual i reproductiva.
La planificació familiar és una qüestió que es concreta des dels serveis de salut sexual i reproductiva, però implica especialistes de diverses disciplines, com la medicina, la genètica, la sociologia, la psicologia, la demografia i altres, incloent-hi la comunicació i la premsa. La informació i l’anàlisi periodística sobre la planificació familiar requereixen formació professional en matèria de gènere, anàlisi de dades, interpretació d’estadístiques i indicadors demogràfics, socials i de salut, consulta variada de fonts i una exposició profunda i efectiva d’aquests temes.
En els últims 10 anys, el govern ha reconegut amb més insistència la fecunditat adolescent com un problema social que requereix una mirada integral des de diferents institucions i actors socials. Això indica la necessitat d’abordar-lo en els mitjans de comunicació. El tema va ser inclòs, per exemple, en l’agenda del debat parlamentari durant el Primer Període Ordinari de Sessions de la X Legislatura de l’Assemblea Nacional del Poder Popular, el juliol de 2023, on es va reconèixer el paper protagonista de l’escola, la família, la comunitat i els treballadors socials per atendre els determinants i vincles d’aquesta problemàtica des d’una mirada articulada.
Un informe presentat aleshores pel Centre d’Estudis Demogràfics (Cedem) va analitzar que, tot i que el fenomen és present a tot el país, les cinc províncies amb més incidència pertanyen a la zona centreoriental: Las Tunas, Granma, Guantánamo, Santiago de Cuba i Camagüey. La regió, conformada també pel territori d’Holguín, enfronta reptes com la unió d’adolescents amb homes de més edat, el dèficit de mètodes anticonceptius, la baixa percepció de risc sobre les pràctiques sexuals sense protecció i poca autonomia, segons la psicòloga Matilde Molina Cintra, subdirectora del Cedem.
Correspon a la premsa cubana, com a agent de canvi i espai de socialització, mostrar els efectes d’aquest fenomen, principal desarticulació de la fecunditat al país. Però, com ho estan fent els principals mitjans de premsa escrita de l’orient cubà, la regió més afectada pel fenomen?
Què busquem?
Segons les estadístiques, la zona oriental del país destaca per les taxes més altes d’embaràs adolescent durant els últims sis anys. Els mitjans de premsa públics de la regió tenen una influència innegable en la formació d’imaginaris, opinions, creences, coneixements i normes sobre la quotidianitat dels territoris. La visibilització del tema en la producció de notícies contribuiria a la reflexió sobre un problema que afecta tota la societat.
Com ho fan? Per trobar respostes, es van analitzar les publicacions dels sis diaris provincials del centre-orient del país, entre 2018 i 2023: Adelante (Camagüey), 26 (Las Tunas), ¡Ahora! (Holguín), La Demajagua (Granma), Sierra Maestra (Santiago de Cuba) i Venceremos (Guantánamo). L’anàlisi es va estructurar sobre la base de criteris com:
- Si els treballs empraven estadístiques de mares adolescents en cada territori.
- Si definien correctament les diferències entre embaràs i fecunditat adolescent i, per tant, al·ludien a altres fenòmens com l’anticoncepció o l’avortament voluntari.
- Si analitzaven causes i conseqüències dels embarassos en l’adolescència.
- Si valoraven les implicacions de la fecunditat primerenca per a la salut de les mares i nadons.
- Si investigaven les respostes institucionals al problema.
- Si parlaven de la mortalitat materna adolescent.
Què vam trobar?
En general, es van publicar 69 notes o treballs periodístics relacionats amb el tema. El diari 26 va ser el que més va publicar, amb 25 treballs, seguit d’Adelante, amb 13; Sierra Maestra, amb 10; ¡Ahora!, amb 8; Venceremos, amb 7 i, en últim lloc, La Demajagua, amb 6.
Els gèneres periodístics més utilitzats van ser els informatius i en poques ocasions els de profunditat o d’opinió. En el cas d’aquests últims, es van presentar reportatges i comentaris. En general, es va apreciar el predomini d’un enfocament fonamentalment expositiu, amb escassa tendència a l’anàlisi.
La problemàtica es va abordar, principalment, com un assumpte de salut i no com una problemàtica social, prioritzant les implicacions per a la salut de la futura mare. L’avortament va ser la temàtica més abordada, seguida del suport institucional a les adolescents.
Determinants com la nupcialitat es van tractar escassament. En cap dels treballs es va incloure una mirada a la paternitat adolescent. Igualment, va prevaldre la referència a solucions institucionals que manquen d’actualitat i no inclouen consultes amb especialistes.
A tall de conclusions
El tractament de l’embaràs adolescent en els mitjans de premsa de les províncies estudiades és encara insuficient, segons el nombre de materials publicats i el nivell de profunditat de les anàlisis, tenint en compte l’impacte del fenomen en aquests territoris.
Una assignatura pendent és que encara no es visualitza l’embaràs adolescent com un problema social; la major part dels materials i mitjans estudiats ofereixen una visió exclusivament sanitària del tema.
És necessari capacitar els col·lectius periodístics en el tractament d’aquest tema i la seva interseccionalitat per sistematitzar-ne l’abordatge des de la planificació mediàtica. També cal socialitzar estadístiques actualitzades a les redaccions periodístiques i generar un manual de procediment per al tractament periodístic de l’embaràs adolescent.
Fuente: SemLac Cuba
