Un vell reclam d’especialistes i activistes es va tornar a reiterar durant les activitats de la Jornada Cubana per la No Violència cap a les Dones: que s’implementi un sistema integral i integrat enfront de la violència masclista.
Participants en l’III Simposi de violència de gènere, prostitució, turisme sexual i trata de persones, organitzat pel Centro Nacional de Educación Sexual (Cenesex) del 2 al 4 de novembre, van assenyalar també la necessitat de comptar amb una llei integral per a la prevenció i atenció de la violència de gènere, un concepte que actualment no es contempla en les normes jurídiques cubanes.
“Ens falten espais especialitzats d’actuació”, va dir la sociòloga Iyamira Hernández Pita, integrant de la Societat Cubana Multidisciplinària para el Estudio de la Sexualitat (Socumes).
L’especialista va reconèixer que es compta amb una sistematització teòrica i resultats amb representativitat sobre el que ocorre al país, així com accions pràctiques de capacitació, sensibilització i conselleria.
No obstant això, encara no s’apliquen alguns protocols ja elaborats i hi ha una manca d’espais especialitzats d’actuació, que incloguin l’atenció de supervivents i agressors.
Activistes i especialistes van proposar desenvolupar recerques de major magnitud en aquest camp, inclosos els casos de mort de dones per actes violents, anar plegades implementant mecanismes legals i d’atenció efectius per a l’acompanyament de dones en situacions de violència.
També van insistir que el personal mèdic, jurídic, de la policia i d’acompanyament als casos de violència ha d’especialitzar-se, per a evitar la revicitimización des de les institucions i espais socials, i aconseguir un guiatge adequat.
Una variant suggerida va ser la de valorar la possibilitat de treure a l’agressor de l’escenari on comet el maltractament, en general l’habitatge que comparteix amb la seva parella i família, en lloc de portar-les a elles a cases d’acolliment, opció que encara no existeix a Cuba.
“Fa falta pensar en mecanismes de protecció efectiva que no revictimitzin a les dones”, va comentar Mariela Castro, directora del Cenesex.
Una estratègia d’aquest tipus ha de tenir en compte l’articulació entre dones, organitzacions, professionals i actors en els territoris, una pràctica que ha valgut per portar endavant experiències de formació, capacitació i atenció, va sostenir la psicòloga Beatriz Torres, presidenta de la Socumes.
“Queda molt per avançar des de la mirada de gènere en espais de decisió política”, va agregar Ada Alfonso, especialista del Cenesex, partidària de fer arribar fins a aquests nivells els resultats de les recerques, consensos i propostes desenvolupades.
Per a la coordinadora dels temes de violència del Programa Nacional d’Educació i Salut Sexual (PRONESS), s’imposa sostenir en el temps la capacitació en una resposta integral i integrada a la violència de gènere.
Amb ella coincideix Ania Molinet, de la Fiscalia General de la República, qui va indicar que no es té percepció sobre la importància d’aquest tema en tots els espais que fa falta.
Altres desafiaments permanent, segons el parer d’especialistes i activistes, és la promoció d’una educació que contribueixi a desconstruir la ideologia i la cultura patriarcals, a més de la capacitació i sensibilització d’actors clau.
Un dels acords de la trobada és que la primera reunió del 2020 del grup tècnic sobre violència de gènere, prostitució, turisme sexual i tràfic de persones reprengui tots els protocols ja elaborats al país per a prevenir i atendre la violència de gènere, amb vista a exigir i promoure la seva aplicació.
Durant el III Simposi de violència de gènere, prostitució, turisme sexual i trata de persones es van conèixer les experiències d’altres països com Mèxic i l’Equador, tots dos amb un recorregut i estratègies particulars enfront dels feminicidis i la violència contra les dones.
