Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Per eradicar l’esclavitud: una Guia sobre la trata de dones elaborada per les pròpies supervivents

 

Helga Flamtermesky pensamientofronterizo.wordpress.com

Helga Flamtermesky amb diverses dones que han escapat de la trata van iniciar una pràctica sinèrgica de autoreconeixement i vindicació

Iniciar una acció d’apoderament amb dones que han estat víctimes de tracta és un procés alliçonador, perquè significa trencar la lògica de la victimització, de la compassió i l’empatia, que ens situa des d’una posició de privilegi i de poder, pensant-les amb visió paternalista, considerant-les dones desvalgudes que precisen la nostra ajuda, que parlem per elles, que pensem per elles, i decidim estratègies per elles. És a dir, fer-les invisibles, sense prendre en compte els seus coneixements situats, els seus sabers, les seves estratègies, les seves necessitats i interessos.

Fa tres anys, Helga Flamtermesky, feminista activista i coordinadora de Mujer Frontera, en acció conjunta amb diverses dones que han escapat de la trata, a través d’un procés de recerca-acció innovador i empoderador, van iniciar una pràctica sinèrgica de autoreconeixement i vindicació com actores d’anàlisi i de canvi. Així, van decidir superar l’enfocament tràgic amb que es mira la seva experiència i van iniciar un diàleg horitzontal, sistematitzant elles mateixes les seves experiències vitals i estratègies per sortir de la tracta i refer les seves vides. Van començar per analitzar els mecanismes de suport a víctimes, van investigar sobre els manuals i instruments existents sobre la temàtica i finalment van plasmar els seus propis coneixements i recomanacions en la denominada Guia sobre Trata de Dones que serà presentada a Barcelona el divendres 20 de desembre.

 

Mujer frontera copia

 

 

Mujer Frontera, xarxa de dones supervivents de la trata, ha produït aquesta Guia per a dones que estan en situació de vulnerabilitat i en perill de sofrir tracta o estan sent impactades per aquesta opressió. A més, per a persones, organitzacions i institucions que treballen en la prevenció de la tracta i l’assistència a les víctimes.

Una de les qüestions fonamentals en les quals incideix la Guia és deixar d’entendre la trata com a explotació, sinó com és esclavitud. “Creiem que moltes persones entenen la trata com a explotació que genera lucre, per a nosaltres l’explotació no defineix la trata, sinó l’esclavitud, i a partir d’allí comprendre que la trata és una violació als drets humans. Hi ha molts imaginaris retorçats del que és una víctima de tracta, veuen una prostituta al carrer i veuen una prostituta voluntària. Hi ha molts condicionants darrere de la seva situació. Hem de tornar a la paraula esclavitud per entendre la dimensió de la trata. En la Guia partim que la trata és esclavitud, i davant Nacions Unides ens desmarquem que la tracta és explotació”, puntualitza Helga Flamtermesky.

El treball amb les dones víctimes de trata a Mujer Frontera és una aposta per portar a la pràctica la proposta feminista i ha estat un gran desafiament. “Una cosa és conèixer i parlar sobre les propostes de valoració del coneixement situat des del feminisme i una altra es portar-les a la pràctica. El treball amb les dones que van viure la trata va ser enriquidor perquè m’ha permès comprovar que sí que és possible *subvertir la jerarquia del coneixement, perquè és la primera vegada que les víctimes de tracta es posicionen com a expertes, les que fan les definicions i les estratègies, fins i tot definicions que les Nacions Unides no utilitza. Aquest ha estat un procés d’apoderament i la Guia és el fruit d’aquest procés. Va ser interessant pensar com fer un material per a diferents cultures i diversitat de dones. Per això, la Guia no parla de feminisme, ni de patriarcat, ni de masclisme perquè es llegirà en comunitats d’Àsia i/o d’Àfrica, i pot ser que la llegeixi algun líder de la seva comunitat, i hem d’evitar posar-les en perill i fer que totes se sentin segures”.

Aquest procés ha estat generat per dones d’Etiòpia, el Marroc, Senegal Nigèria, de Guatemala, El Salvador, Mèxic, Colòmbia, Brasil, Argentina, Tailàndia i Romania. Elles van ser esclavitzades a Estats Units, a Europa, a Japó i en els Emirats Àrabs. Cadascuna amb diversitat de vivències i experiències amb edats entre els 25 a 40 anys, en la seva majoria víctimes de tracta des de molt petites. “Encara que totes no parlem el mateix idioma vam ser capaçes de comunicar-nos i superar el repte de l’idioma, precisament la trata es basa en el fet que no puguis parlar ni comunicar-te. Nosaltres ens traduíem amb les nostres pròpies eines i aconseguim comprendre’ns”, explica Flamtermesky.

Ella, en la seva condició de dona migrant va apropar-se a la realitat de la tracta a mitjans de l’any 2000, quan treballava en un Ajuntament. Allí va coneixer a dones migrants, a les quals no va saber identificar com a víctimes de trata, va anar aprenent i va començar a investigar. “Una de les coses que va permetre que treballés amb elles és que totes compartim una mateixa realitat: som immigrants. La majoria són immigrants al país on havien estat esclavitzades. Algunes van tornar al seu país d’origen, però totes en principi són immigrants. Ens uneix aquesta realitat i avui dia, en Mujer Frontera, estan participant com a activistes i com liders en organitzacions d’immigrants, no com a víctimes”, assenyalà  Helga Flamtermesky.

Quan li preguntem com va ser el seu procés d’acostament a les dones que van escapar de la tracta i quin tipus de vida porten actualment, ens respon: “La recerca estava pensada per apropar-nos a dones que portaven dies, mesos, un any, cinc anys i vint anys d’haver escapat de la trata. Preteníem generar reflexions en el temps, un procés de suport i sanació. Vam veure com moltes d’elles van construir les seves vides sobre els dolors i van generar les seves pròpies formes de justícia. Conèixer-les d’aprop ens va permetre entendre com van reconstruir les seves vides malgrat les malalties psíquiques que pateixen. Moltes es van anar apropant en el procés, no vaig haver de buscar-les. Una de les estratègies va ser que no parlàvem de la seva situació de tracta, sinó de generar processos que les posicions com a expertes, per avaluar el Protocol de Palerm de Nacions Unides, que opinessin sobre determinats conceptes i valorar la seva anàlisi”.

 

Mujer frontera copia

 

Mujer Frontera té un web, que és una eina per contactar amb les dones víctimes de trata on hi ha penjada la Guia en diversos idiomes. A més, fan lobby polític amb persones expertes, doncs una de les qüestions que van evidenciar en aquest procés va ser que les i els experts que havien elaborat protocols sobre trata mai havien conegut a una víctima real. “Vam veure que es van basar en una víctima imaginada per pensar les necessitats d’una víctima de trata, aquest va ser un dels motius pels quals vam fer la Guia, també per fer escoltar les veus de les pròpies dones i fer que tinguin presència i reconeixement. Actualment, la Plataforma Europea de lluita contra la Trata ens ha convidat a participar amb propostes polítiques des del nostre propi posicionament. Totes les que integrem Mujer Frontera estem en diferents països, i tenim moltes demandes d’assessoria legal i de recerca, encara que la nostra seu és a Barcelona”.

La Guia ha començat a difondre’s i malgrat el context internacional, on la tracta de dones va en augment, Helga Flamtermesky albira alguns canvis. “Estem satisfetes perquè hem evidenciat que les propostes de la Guia estan tenint incidència en els espais polítics. Des que llancem la Guia ha estat llegida per moltes organitzacions de dones en molts països del món, avalant, donant aportacions i en el cas de les i dels experts han estat molt acurats en assumir el que s’ha dit, a apropiar-se de les nostres propostes, han estat important que per fi, a nivell polític, es reconegués el matrimoni servil com una forma de trata”.

“La trata de dones ha crescut moltíssim, preferim no parlar de xifres perquè és convidar a la gent al fet que faci negoci. Però si hem de reconèixer que la trata genera més diners que el tràfic de drogues i d’armes. Al contrari de la droga que només és per a una sola vegada, la dona és utilitzada moltes vegades, encara que soni dur dir-ho. I és lamentable que l’atenció sobre la trata se centri només en l’atenció de víctimes i la quantitat de diners que genera. Segons les xifres de la *OIM, a nivell d’Europa hi ha 880 mil persones víctimes de trata, només comptabilitzant les que han passat per consolats i policia. I creiem que n’hi ha moltes més, perquè la majoria de dones no passa per aquests serveis. I d’aquestes 880 mil persones, el 68% són dones”, adverteix Flamtermesky.

Finalment, li preguntem quina és la mirada i la manera que han d’assumir les persones i organitzacions que treballin en relació a aquesta problemàtica. “En les experiències i reflexions de les víctimes de trata hi ha  les mateixes solucions i alternatives a com ajudar a una víctima. Creiem que alló que més mal els-hi ha fet a les víctimes és elaborar protocols o solucions amb víctimes imaginades i no amb víctimes reals. Perquè el problema de les víctimes imaginades és que responen a necessitats institucionals i no a necessitats de les víctimes. Les víctimes de trata, i en general les que han sofert algun tipus de violència, tenen quantitat d’estratègies que han usat per sobreviure i que encara hem de desvetllar no només pel que fa al  dolor sinó a les estratègies per escapar-ne. Aquí hi ha molta informació que tenim. La majoria són dones que s’han escapat i no han estat rescatades. Hem de trencar l’imaginari de les Nacions Unides: que les dones són rescatades. Per exemple, en els protocols internacionals no hi ha recomanacions perquè una dona escapi de la trata, en canvi en la Guia sí, perquè no les veiem com a víctimes, sinó que estem col·laborant amb cadascuna”.

 

Mujer frontera copia

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya: L’Associació in via és la candidatura guanyadora del Premi Solidaritat 2020 / La Independent / Notícies Gènere

Per Redacción Ameco Press L’Associació in via és la candidatura guanyadora del Premi Solidaritat 2020,...

8M 2021: Comunicat Dones Llibertàries

  8M 2021: JUNTES, DIVERSES I REBELS   Per què reivindiquem aquest dia?   El...

En català: Curs online de prevenció de la violència de gènere per a professionals de la docència

CURS APLAÇAT Curs de prevenció de la violència de gènere per a professionals de la...