Dijous 18 abril 2024

Dijous 18 abril 2024

Compartir

Penes centenàries per crims sexuals a Guatemala

JazminBarrios. Foto_comunitariapress.blogspot.com

Les dones estan empenyent la Justícia a Guatemala. Primer va ser el judici per delictes de genocidi i de lesa humanitat contra el general Efraín Ríos Montt, que va poder realitzar-se després de les reformes del sistema judicial impulsats per la primera dona fiscal general, Claudia Paz i Paz.

Ara ha estat la jutgessa Yasmín Barrios, amb la sentència exemplar contra 2 militars per crims sexuals perpetrats contra dones indígenes com a arma de guerra. 

Aquest últim tram de la lluita contra la impunitat, denunciat per 15 dones maies-keqchí, ha tingut condemnes innovadores i exemplars contra dos militars acusats de crims de lesa humanitat com fer servir la violència i l’esclavitud sexual i domèstica com a arma de guerra. Per al coronel de l’Exèrcit Esteelmer Francisco Reyes Girón de 59 anys, han estat 120 anys de presó i 240 anys per l’ex Comissionat militar Heriberto Valdez Azij.

És l’anomenat Cas Sepur Zarco, nom de la comunitat on vivien les supervivents. El 1982, en plena guerra civil guatemalteca, els militars de l’’Exèrcit, llavors al comandament del general colpista Efraín Ríos Montt, van assassinar 15 homes, líders indígenes del municipi de l’Estor en el departament atlàntic d’Izabal, on estava la comunitat Sepur Zarco. Diverses dones, de l’ètnia keqchí, van ser violades davant dels seus fills i filles, els hi van robar les seves pertinences i els hi van cremar les cases.

 

Política militar de ‘Terra Arrasada’

Era la política de ‘terra arrasada’ utilitzada en els temps del dictador Ríos Montt. Però en aquest cas, a més, les van segrestar i se les van emportar al destacament de la base miltar on s’hi estaven els soldats i allà les van fer les seves esclaves sexuals i domèstiques per un període que anava d’entre 6 mesos a 6 anys, segons els casos. Quinze supervivents dones i cinc homes són els que van iniciar el 2012 el procés per a la Justícia i Reparació, aconseguida ara.

Yasmin Barrios ha estat la presidenta del Tribunal i en llegir la sentència va indicar que “primer van fer desaparèixer als homes per deixar-les soles i abusar d’elles sexualment”. Però va assenyalar també arguments socioeconòmics a aquesta sentència, al argüir que la repressió exercida per l’Exèrcit tenia entre les seves causes que “els pagesos volien legalitzar les seves terres”, però els amos de les finques d’aquesta regió del nord el país no els ho permetien.

Fins i tot l’Església catòlica es va atrevir a proclamar una ‘Pastoral de la Terra’ durant el conflicte a Guatemala. Després, els militars també matarien a alguns dels dirigents eclesiàstics quan van donar dades dels assassinats i altres crims en les seves diòcesis, per a documentar les publicacions sobre la Veritat, la Justícia i la Reparació que van començar a recopilar-se amb la signatura de la Pau el 1996, després de més de 3 dècades de guerra.

 

 

www.dw.com

 foto www.dw.com

 

‘Delictes repugnants’, segons Rigoberta Menchú

La vista pública d’aquest judici, que va acabar el divendres 27 de febrer, ha durat quatre setmanes. Les víctimes es van tapar la cara durant la seva compareixença en públic perquè no les poguessin estigmatitzar, però van narrar tots els horrors soferts. Amb veu entretallada, la premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú va declarar que són “delictes repugnants”, mentre abraçava a una de les indígenes supervivents. La presidenta de la Coordinadora de les vídues de guerra (CONAVIGUA), Rosalina Tuyuc, també va estar present en el judici tot recolzant-les.

Les dones supervivents, les seves famílies i les seves comunitats han hagut de viure més de 30 anys els efectes de l’estigmatització, la marginació i la pobresa, però el 2010 tres organitzacions: Dones transformant el Món (MTM), la Unió Nacional de dones Guatemalenques (UNAMG) i l’equip d’Estudis Comunitaris i d’Acció Psicosocial (ECAP) van crear la ‘Aliança Trencant el Silenci i la Impunitat’ per recolzar-les i perque elles poguessin accedir a la Justícia. La seva primera acció política conjunta va ser organitzar ‘El Tribunal de Consciència contra la Violència Sexual’.

Al setembre de 2011, Dones transformant el Món i la UNAMG van presentar la primera querella penal pels delictes ‘Contra els deures Humanitat i Genocidi’ del ‘Cas Sepur Zarco’, nom que porta el procés penal. Aquest cas col·lectiu va ser impulsat per aquestes 15 dones supervivents de “violència sexual, esclavitud domèstica i esclavitud sexual en el destacament militar” i 5 homes “víctimes de tortura” pels fets ocorreguts el 1982.

 

Claudia-Paz-y-Paz-Bailey www.crisisgroup.org

Claudia Paz y Paz_ foto www.crisisgroup.org

 

Dones juristes valentes i poderoses

Precisament la jutgessa Yasmín Barrios va ser la que va estar el 2001 al capdavant del judici per l’assassinat del bisbe Juan José Gerardi, que havia elaborat l’impactant informe: ‘Guatemala: Nunca Más’ on es responsabilitzava a l’Exèrcit de més del 90% de les violacions contra els Drets Humans perpetrats contra la població civil durant la guerra interna. Barrios també era una de les 3 persones integrants del Tribunal d’Alt Risc que el 2013 va dictar sentència de presó de 80 anys contra el general Ríos Montt pels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat.

Claudia Paz y Paz Bailey, va ser la primera dona a Guatemala en ser Fiscal General i Cap del Ministeri Públic el 2010, càrrec des del qual va aconseguir reduir la impunitat del 98 al 70% (fins a 2014) però, sobretot, va utilitzar nous mètodes d’investigació estratègica i atenció a les víctimes, especialment les dones.

Per aquest treball al capdavant del Ministeri Públic va ser nominada per Premi Nobel de la Pau el 2013, alhora que el setmanari Newsweek la va situar entre les 150 persones més valentes del món i, al seu torn, la revista Forbes la va incloure en la llista de les dones més poderoses que estan canviant el món en Política i Polítiques Públiques. Va obtenir també el reconeixement Dean ‘s Award del Georgetown Institute for Women, Peace and Security pels seus esforços en reformar el sistema de Justícia a Guatemala.

Claudia Paz que va exercir les primeres pràctiques legals en el sector dels Drets Humans (DDHH) va assessorar també a l’Arquebisbat guatemalenc, precisament en aquells anys 90 previs al fi de la guerra, quan es va elaborar l’Informe de la Comisión del Esclarecimiento Histórico (CEI), un altre dels enormes argumentaris de denúncies sobre els crims comesos per l’Exèrcit en el marc de la guerra civil.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

LA DONA COM A CONSTRUCTORA DE DIÀLEG, AMISTAT I PAU

Per Alina Bello (Educadora) Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU Context  Parlar de...

Barcelona: neix un nou espai audiovisual a la xarxa, ‘L’Alternativa TV’ / La Independent / Notícies Gènere

  Diverses entitats del món del periodisme posen en marxa un espai de televisió i...

Carme Porta Abad

No deixarem de tenir somnis

  OPINIÓ El 19 de setembre de l’any 2012, fa gairebé sis anys, naixia un...