OPINIÓ
Sense moure un dit, em trobe en xarxes socials, que el pseudo sindicat OTRAS conjuntament amb APROSEX (Associació de professionals del sexe) van organitzar la I Jornada sobre “Treball sexual, drets laborals i sindicació” que es va dur a terme el passat 8 de juny.
Em crida poderosament l’atenció que van col·laborar en aquest esdeveniment l’Ajuntament de Barcelona i CATS (Comité d’ajuda a les treballadores sexuals), entre altres entitats i/o empreses. Proposaven i, supose que van dur a terme, taules de debat sobre política, temes jurídics i sobre les pròpies treballadores sexuals.
Em crida l’atenció que col·laborara l’Ajuntament de Barcelona, qui precisament no està aplicant la seua pròpia ordenança amb el rigor cap als clients que seria esperable.
Dir treballadores sexuals als qui majoritàriament són captades per xarxes de tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual i convertir-les en esclaves sexuals, em sembla un eufemisme sense sentit.
Que s’utilitzen diners públics per a donar visibilitat a aquestes organitzacions que promouen la prostitució, em sembla immoral, ja que les seues propostes serveixen per a blanquejar el consum de cossos de dones, siga com siga la seua situació, per a satisfer els desitjos masculins majoritàriament.
Els qui consumeixen sexe de pagament o els qui encoratgen aquesta activitat a més d’obtindre abundants beneficis, són responsables del sofriment de moltíssimes dones. El passat 23 de novembre el Govern va conéixer un informe de l’ONU en el qual es col·locava a l’Estat Espanyol com un dels majors consumidors de prostitució d’Europa i del món. Al voltant del 80% del tràfic de persones, ho és per a la seua explotació sexual deixant a les dones i xiquetes tractades en una situació de màxima vulnerabilitat econòmica i social, ja que els beneficis se’ls queden els tractants i proxenetes.
I, després d’uns tres anys aproximadament d’explotació, les “alliberen” perquè ja no són productives. I és en aqueix moment o en el qual elles puguen escapar dels seus captors o siguen alliberades pels cossos i forces de seguretat de l’Estat, quan han d’intervindre les administracions per a ajudar-les a superar l’estigma social i que puguen reintegrar-se socialment amb garantia.
Però tal com afirma Mabel Lozano en la seua pel·lícula “El proxeneta, paso corto mala leche”, existeixen encara massa complicitats amb la trata i la prostitució de dones i xiquetes en tots els estaments socials per a poder acabar amb aquesta forma d’esclavitud del segle XXI. I les víctimes, la matèria prima per a poder dur a terme aquest negoci continuem sent majoritàriament dones i xiquetes. Una matèria primera que, quan no existeix s’importa d’altres països amb situacions econòmiques pitjors que la nostra i on se’ls proposa a les dones i xiquetes la promesa d’una vida millor com a cambreres o ballarines i davant la qual els seus dubtes desapareixen i cedeixen a vindre sense saber, en massa casos, que acabaran en bordells i exercint la prostitució.
I quan algunes persones defensen fer amb el seu cos el que els plaga, fins i tot vendre’l per diners i per un temps taxat, en realitat els fan el joc al neoliberalisme més feroç i justificant el comerç de persones amb finalitats d’explotació sexual. Estan, a més, blanquejant el negoci dels proxenetes i als qui creuen que el desig, sobretot el masculí, és un dret que ha de ser satisfet de manera immediata, sense importar que la dona senti o no desig per ell.
No, la prostitució no és un treball, és una forma d’esclavitud actual i que s’està donant en aquests mateixos segons en el qual algun prostituidor i/o captador de dones estarà fent valdre el poder dels diners per a penetrar a dones i xiquetes sense el seu consentiment i, per tant, violant-les sense cap pudor.
I crec que Ada Colau, com a dona i com a referent polític no hauria d’haver permés que l’Ajuntament de Barcelona, que continua governant en funcions fins al pròxim 15 de juny, haguera col·laborat en aquest esdeveniment organitzat per un pseudo sindicat que proposa que el sistema prostituidor i esclavista campe a pler i done ales a l’aliança entre capitalisme i patriarcat per a convertir els cossos de les dones en mercaderies per a satisfer el desig sexual masculí majoritàriament.
Com a feminista propose abolir la prostitució, castigar fermament als clients i proxenetes i destinar els recursos necessaris perquè les dones prostituïdes puguen superar estigmes socials i integrar-se social i laboralment.
