Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

tere_moll

On són ells?

OPINIÓ

A 25 de maig, en els últims dies i, en menys de quaranta-vuit hores han estat assassinades pel terrorisme masclista quatre dones.

La xifra és esgarrifosa i pel que sembla ha fet reaccionar al Ministeri que dirigeix Ana Mato i han anunciat la propera aprovació d’una Estratègia Nacional contra la Violència de Gènere que va ser presentada pel secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, Juan Manuel Moreno, i que segons va explicar “té com un dels seus principals objectius incidir en la “ruptura del silenci còmplice” i instar i ajudar les dones maltractades a que denunciïn els seus agressors”.

Han estat necessaris els assassinats de quatre dones en menys de quaranta-vuit hores perquè sortissin a la palestra a presentar aquest document que, segons han informat s’aprovarà el proper mes de juny i tindrà bressol vigència de quatre anys. Però ni una sola paraula de condemna a aquests cruels i innecessaris assassinats. S’hauran de pressuposar?

Parlar es trencar el silenci còmplice. I jo em pregunto, el silenci de qui?

Dels seus còmplices els de faldilles llargues i negres que amb la seva voracitat per imposar els seus dogmes, s’obliden de la vida de les dones mentre prediquen la necessitat de salvar els fetus i no condemnen ni un sol dels assassinats de dones?.

Dels frufrús que amb la seva manca de decisió en l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, estan afavorint sentències clarament contradictòries en aquest àmbit i que sempre afavoreixen als maltractadors i / o assassins?.

Del propi Govern que ha necessitat tenir sobre la taula quatre assassinats en menys de quaranta-vuit hores per sortir a anunciar unes mesures que ha d’aprovar i que, amb una mica de sort, no es van inventar en aquest mateix moment per sortir del pas?

Silenci de la màxima responsable del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato que amb la seva actitud poc contundent en aquests casos, aconsegueix “naturalitzar” que ningú del Govern condemni aquests assassinats i mentre ens segueixen assassinant a les dones ella segueix amb les retallades en els recursos per a aquests temes? Potser no sàpiga que cada retallada a recursos destinats a les mesures de protecció integral a les dones víctimes, és un nou atemptat contra elles, contra la vida d’aquestes dones que pateixen cada dia el terrorisme masclista. Aquest tipus de retallades també és terrorisme polític i estructural contra les dones.

O el de Gallardón, l’ultraortodox defensor de la vida dels fetus, encara amb malformacions físiques, però que no diu ni una sola paraula quan assassinen dones?, Potser que per a ell les vides de les dones assassinades no tenen valor i per això no les condemna i la vida de les dones que pateixen aquest calvari de la violència de gènere no mereixen ser protegides amb el mateix afany amb el que s’ocupa d’interferir en la nostra decisió de ser mares o no?

El silenci de la majoria dels homes, que semblen tenir un pacte de silenci entre ells en aquests temes, mentre que per a altres tipus de terrorismes surten al carrer, vociferen i criden fins a l’afonia, però quan es tracta de reivindicacions de les dones és com si miressin cap a un altre lloc?

On són les veus dels indignats del 15M i altres mobilitzacions socials, ecologistes, etc …? Potser creuen que és possible renovar les societats sense la participació en plena igualtat real entre dones i homes? Potser el terrorisme masclista no és per a aquestes persones la màxima expressió de la desigualtat encara existent entre dones i homes i, per tant ha de ser clarament denunciada i combatuda en tots els ordres?

On són les veus de les associacions de víctimes de terrorismes, tan actives en la defensa de la vida de totes les persones més enllà de les ideologies i les nacionalitats?, Potser la vida de més de la meitat de la població que som les dones no els interessa?

Hem de recordar que en els últims anys el nombre de dones assassinades per terrorisme masclista supera amb escreix el nombre de víctimes pel terrorisme polític o islamista, però tothom, totes les institucions s’entesten a negar la condició de terrorisme a aquesta contínua sagnia d’assassinats que s’emporta la vida de tantes dones cada dia a tot el món.

I segueix el silenci còmplice que volen combatre amb aquesta declaració d’intencions ja que la ministra guarda silenci.

I què dirà ara Toni Cantó, també negarà aquestes morts? No, ara està calladet, silenciós també per què? Tem donar dades errònies de nou?, O potser el que realment tem és retratar-se denunciant als assassins, als maltractadors, en definitiva a molts homes i això li pot perjudicar? O potser el que tem és condemnar-se públicament a si mateix?

En qualsevol cas, el silenci de les institucions, dels frufrús, dels de faldilles llargues i negres, el de les patronals, etc a definitiva de qui ostenta el poder, és majoritàriament un silenci masculí o de concepcions reaccionariamente masculines com el d’Ana Mato. I per això encapçalo aquest article preguntant On són ells?

No entenc aquest silenci. No puc ni vull entendre’l ja que amb aquest silenci, implícitament se li està assignant un menor valor a les vides de les dones i això no és just, ja que si ens autodenominem països moderns i teòricament civilitzats, haurem combatre les desigualtats, totes elles, però també aquesta, la que ens segueix assassinant moltes dones cada dia. En cas contrari haurem reflexionar sobre la societat que creem i mantenim amb aquest silenci còmplice.

Cada assassinat de dones em fa fallida l’ànima, ja que cada mort és un buit generat per la desigualtat màxima, és una absència total d’un potencial humà que prèviament han anat anul·lant poc a poc per acabar convertint-lo en quelcom prescindible.

Cada assassinat de dones és una ferida en la consciència personal i col·lectiva que ha de recordar-nos com vivim, per què lluitem i alcem les nostres veus i per què callem i les conseqüències d’aquests silencis.

Des d’aquest espai acuso públicament als que callen, als de faldilles llargues i negres, als frufrús, als governants que retallen, als homes en general que callen i no alcen la seva veu contra els seus propis congèneres condemnant els assassinats i a la hipocresia d’aquells polítics que només quan els “toca” a prop o poden fer-se la foto amb motiu d’algun esdeveniment que commemora la lluita contra aquest terrorisme, surten del seu silenci i del seu ostracisme. Acuso tots els Toni Cantó que callen quan han de condemnar i parlen quan han de callar en aquest tipus d’assumptes.

Només les polítiques que afavoreixin la igualtat en tots els àmbits, les polítiques inclusives, les que reconeguin i afavoreixin la veritable igualtat entre dones i homes en tots els àmbits i des de l’educació i una socialització igualitària ens permetrà trencar amb aquest cicle socialment permissiu i violent emparat en massa silencis còmplices.

Però els nostres governants s’entesten a retallar, els frufrús a injuriar i qüestionar amb les seves interpretacions l’actual normativa legal en aquest sentit, els de faldilles llargues i negres en seguir imposant els seus dogmes i els homes en general a mantenir el seu estatus que permet a altres assassinar .

I tot ells amb els seus silencis ens segueixen assassinant i permetent la pervivència del terrorisme masclista. Els acuso a tots i cada un d’ells i elles que callen i no condemnen.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: Jornada de debat “Els estereotips de gènere a la publicitat” / La Independent / Notícies gènere

  L’objectiu de la Jornada* d’aquest 12 de desembre de 2014 al Palau Robert és...

Argentina: incorporació de la figura de femicidi en la legislació

  El 14 de novembre s’ha aprovat, per unanimitat de diputades i diputats de l’Argentina,...

COMUNICAT IDHC: 10 de Desembre Dia Internacional dels Drtes Humans

El Dia Internacional dels Drets Humans commemora l’adopció de la Declaració Universal de Drets Humans...