La reformada Llei de beneficis per a la maternitat, de 1961, que va augmentar de 12 a 26 setmanes la llicència maternal a l’Índia, ha generat més malestar que aplaudiments pel seu caràcter discriminatori.
L’esmena també habilita les mares que segueixen alletant a treballar des de casa quan se li acaba la llicència maternal i obliga els establiments amb més de 50 persones treballadores a tenir una llar d’infants.
Fins i tot, la reforma va col·locar a aquest país en el tercer lloc entre els que atorguen més llicència maternal, darrere de Noruega, amb 44 setmanes, i de Canadà, amb 50 setmanes.
Les dones en l’àmbit rural de l’Índia sorporten una enorme pressió de les seves famílies per no fer servir anticonceptius orals ni injeccions i, en canvi, opten pel mètode quirúrgic.. Crèdit: Neeta Lal / IPS.
L’aspecte més positiu de la norma és que aquesta almenys reconeix que les dones tenen dret a gaudir de beneficis maternals, fonamental en un país conegut per la seva arrelada discriminació contra la població femenina i que acostuma a registrar els pitjors índexs en matèria d’equitat de gènere.
Però encara no satisfà perquè només beneficiarà una ínfima proporció de dones ocupades en el sector formal i ignorarà a la vasta quantitat de les que treballen per contracte, camperoles, jornaleres, independents i treballadores de la llar.
Sudeshna Sengupta, de la Campanya pel Dret a l’Alimentació, va assenyalar que 29,7 milions de dones queden embarassades cada any a l’Índia.
“Fins i tot si s’apliqués totalment la llei, hi ha estudis que mostren que només beneficiarà a 1,8 milions de dones del sector formal i que deixarà fora a 99 per cent de les que integren la força laboral”, precisà l’activista.
“Si això no és discriminació, llavors què és?”, es pregunta.
Les treballadores pobres que treballen com a jornaleres a l’Índia no gaudeixen de cap benefici per maternitat. @ Neeta Lal / IPS.
“A l’Índia, les assalariades constitueixen només el cinc per cent de les 1,8 milions de treballadores. La resta s’exerceix en el sector informal. Quina justícia pot deixar a aquest grup fora de la nova llei? “, va insistir Sengupta.
Per la seva banda, Kavita Krishnan, secretaria de l’ Associació de Dones Progressistes de Tota l’ Índia, va opinar que els beneficis per maternitat han de ser universals i beneficiar a tota la població femenina.
“A l’ Índia, la majoria de les dones són jornaleres o treballen per contracte en condicions d’explotació. Ni tan sols estan previstes en les lleis laborals. Quant queda embarassada, se la considera una càrrega. La nova norma no conté disposicions per eradicar aquesta mentalitat “, ha subratllat Krishnan a IPS.
Moltes de les empleades consultades per IPS van dir que l’embaràs sol ser un element de trencament en la relació amb els ocupadors.
Sakshi Mehra, gerent d’una fàbrica tèxtil d’exportació a Nova Delhi, va explicar que els seus ocupadors estaven encantats amb la seva feina i fins i tot li van duplicar el seu salari a l’any d’ingressar. No obstant això, “les coses van canviar de forma dràstica quan vaig quedar embarassada. El meu cap m’ insinuava sovint que havia de buscar una feina més ‘fàcil’. Va ser com que si m’hagués tornat discapacitada d’un dia per l’altre”.
Aquesta mentalitat retrògrada és comuna en molts àmbits laborals de l’Índia. Si bé algunes dones es rebelen, altres cedeixen a la pressió i es retiren en silenci.
Un altre gran problema de la reforma és que no esmenta la llicència per paternitat, qüestionen les activistes, col·locant tota la responsabilitat de la criança dels fills en la mare, un cop doncs contra la igualtat de gènere.
Nombrosos estudis mostren una menor mortalitat infantil i una major igualtat de gènere en societats on tots dos pares participen en la criança dels fills. La llicència per paternitat no només contribueix al fet que els homes es tornin pares més sensibles, sinó que ajuda a les mares a assumir el seu nou paper.
Segons la ginecòloga i obstetra Mansi Bhattacharya, de l’hospital Fortis, a Noida, a l’estat d’Uttar Pradesh, no hi ha motius pels quals els pares no puguin exercir un paper rellevant en la criança dels fills.
“La llicència per paternitat permet que els pares ajudin a les seves esposes en un moment fonamental. També, el vincle entre el pare i el seu fill garanteix una relació més sana i sensible. A més, col·labora perquè les noves mares no se sentin aclaparades per les seves noves responsabilitats “, explicà.
Una investigació de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) assenyala que els fills amb pares “més involucrats” tenen un millor desenvolupament en els seus primers anys de vida. La llicència per paternitat, sumada a polítiques laborals flexibles, facilita la participació.
A més, la llicència paternal també és una poderosa eina per impulsar la diversitat de gènere en l’àmbit laboral, especialment quan es combina amb flexibilitat horària o la possibilitat de treballar a distància, necessiten analistes.
“La llicència per paternitat no és una situació d’un o altre”, ha precisat Deepa Pallical, coordinadora nacional de la Campanya Nacional pels Drets Humans dels Dalits, en diàleg amb IPS.
“Un nen o una nena necessiten de la participació de tots dos pares per a una criança equilibrada. Tota política que ignori aquesta realitat fonamental és un fracàs”, subratllà.
Augmentar la llicència d’ambdós pares eleva les possibilitats que les dones retornin a la feina amb més tranquil·litat i amb millors perspectives laborals, indicà. És un benefici especialment important a Índia, que té la menor participació femenina en l’àmbit laboral a tot el món: només 21,9 de les índies i 14,7 per cent de les que treballen a les ciutats.
Les dones a l’Índia representen només 24 per cent de la força laboral assalariada, molt per sota de la mitjana mundial de 40 per cent, segons l’últim informe de l’Institut Global McKinsey.
Índia té una de les pitjors desigualtats de gènere en matèria de participació laboral, segons dades del Banc Mundial.
Les pèrdues que genera a l’economia la manca de participació laboral femenina és descomunal. Lakshmi Puri, directora executiva adjunta d’ONU Dones, va assenyalar el 2011 que el creixement de l’Índia podria millorar 4,2 per cent amb més oportunitats de treball per a la població femenina.
L’estudi “Dones, empreses i dret”, elaborat pel Banc Mundial aquest any, assenyala que uns 80 països atorguen llicència per paternitat, entre ells Islàndia, Finlàndia i Suècia. El salari en aquest lapse en els països nòrdics es cobreix en part i en general el finança l’Estat.
Entre els veïns de l’Índia, Afganistan, la Xina, Hong Kong i Singapur preveuen uns pocs dies de llicència per als pares.
Algunes companyies índies impulsen els seus empleats a agafar-se uns pocs dies per paternitat. Les empreses estatals i, en els últims temps, els bancs públics fins i tot els encoratgen a fer-ho 15 dies.
Però als Estats Units, empreses com Netflix, Facebook i Microsoft atorguen generoses llicències per paternitat de diversos mesos i totalment pagues.
Potser l’ Índia podria seguir l’exemple d’ells per fer front a un assumpte que no només afecta gairebé la meitat dels seus 1.200 milions d’habitants, sinó que també tindria un enorme impacte en l’economia nacional.
La decisió correcta no només ajudarà a reduir la discriminació i a millorar els resultats socials, sinó també a augmentar els dividends demogràfics, una situació on totes i tots hi guanyen.
*Publicado en IPS. Traduït per Verónica Ferma
