Per Sara Lovera i Elda Montiel, SemMexico
Entre el 2018 i el 2024 la 4t substitueix els programes de gènere i igualtat per una política populista. La seva adhesió al corrent del trans-activisme queer impedeix mesurar per sexe les bretxes de desigualtat. Es van desmantellar els avenços i tot es va reduir a canvis legislatius sense materialitat a la vida de les dones. Programes antipobresa desequilibrats, ambigus, opacs, assistencials, utilitzats clientelarment.
A Mèxic hi ha un retrocés inèdit en l’avenç de les dones van replicar al Govern Federal desenes de grups feministes aquest dia a la CSW69 de Nacions Unides a Nova York on es fa un balanç sobre la situació mundial de les dones.
En un informe “altern”, documentat, van acusar el govern del 4t de substituir els programes institucionals de gènere i per a l’avenç de la igualtat per una política populista amb programes antipobresa desequilibrats, ambigus, opacs, assistencials, utilitzats clientelarment sense perspectiva de gènere que en 6 anys va desmantellar tot el que s’avança.
Van denunciar que les mexicanes viuen en perill per la militarització i la inseguretat. Van afirmar que en aquest govern va augmentar la violència feminicida en 4 %; es van tancar institucions creades per prevenir la violència i les de capacitació; va disminuir el pressupost i a canvi va institucionalitzar del trans-activisme queer, que no només contribueix a esborrar dones, sinó que impedeix mesurar les bretxes i confon el principi d’igualtat de drets humans progressiva i universal per a tots i totes.
Les organitzacions van replicar a l’informe de la 4t que va lliurar ONU documentant-ne la inconsistència, l’opacitat i sense indicadors d’impacte. Van reconèixer que hi ha accions oficials sense suport perquè no va ocupar les dades precises de l’INEGI a l’ENOE, cosa que fa de l’informe oficial poc fiable.
Les organitzacions que van elaborar l’informe són xarxes nacionals com el Frente Feminista Nacional, MIRA Pensadoras Urbanas, Cátedra de Derechos Humanos-UNAM, entre d’altres, que van donar seguiment al compliment de la Plataforma d’Acció de Beijing PAB que Mèxic va signar el 1995 amb 189 nacions més. Van considerar que en aspectes substantius Mèxic va incomplir i després va desviar els objectius d’aquesta plataforma en esborrar de les seves accions la transversalitat de gènere.
Van destacar que aquesta política populista, de programes “antipobresa”, no tenen padrons desagregats per sexe, no tenen sense indicadors d’impacte que mesurin el tancament de bretxes de desigualtat entre dones i homes.
Van denunciar que les institucions que haurien de vetllar per l’avanç en la igualtat substantiva como El Instituto Nacional de las Mujeres, ara Secretaria de las Mujeres (Semujeres), i la Comisión Nacional de Derechos Humanos (CNDH)— “es van alinear al corrent del transactivisme queer, posició institucional que contribueix a l’esborrament de dones, la qual cosa es contraposa al principi d’igualtat de drets humans progressiva i universal per a tots i totes”.
Els termes generals de l’informe, presentats en transmissió a distància són part de tot l’informe dividit en 6 seccions, com va recomanar ONU DONES, la metodologia del qual també van criticar, per confusa. El 69è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de les Nacions Unides CSW69 conclourà el 21 de març.
Al panell de presentació van destacar algunes qüestions:
*A partir del 2018 hi ha incompliment i un retrocés inèdit en els tres objectius dels mecanismes institucionals, com ho marca la PAB per a l’avenç de la dona.
* El Pla Nacional de Desenvolupament PND 2019-2024 va eliminar l’estratègia de la política de la transversalitat de la perspectiva de gènere i d’una visió integral de desenvolupament.
*La Secretaria federal de Benestar va desaparèixer els programes socials destinats a les víctimes de la violència.
* Manca un diagnòstic en relació amb les necessitats i la mida de les bretxes de desigualtat per entitat que justifiqui la suma de la destinació dels recursos assignats a les entitats i la seva transparència.
*Les secretaries d’Estat i els instituts de les dones estatals i les instàncies i instituts municipals de les dones coexisteixen amb greus i serioses diferències entre si.
*Entre 2019-2021 es va afavorir la transformació de secretaries i instituts de les dones per convertir-los en espais que desdibuixen els objectius de la PAB amb noms de diversitat social, diversitat sexual i inclusió.
* Hi ha Incompliment de la incorporació de la perspectiva de gènere per part de prenedors de decisions.
* A l’àmbit municipal, en general, no es respecta la paritat.
*Al Legislatiu s’han aconseguit congressos paritaris, però les dones continuen ocupant posicions secundàries.
*Els partits continuen sense lliurar les prerrogatives a dones en temps i de manera suficient.
*El Registre Nacional de Persones Sancionades no aconsegueix la seva comesa. Se segueixen proposant persones sancionades que, fins i tot, han reincidit diverses ocasions.
*Les notícies escrites per dones periodistes qüestionen dues vegades més els continguts estereotipats, discriminatoris i violents. És una oportunitat per transformar la narrativa mediàtica. Tot i això, exerceixen la seva tasca en condicions de desigualtat laboral
*La violència pretén inhibir la seva tasca periodística: Durant el sexenni del 2018 al 2024 cinc dones periodistes van ser víctimes de feminicidi i tan sols el 2024, 204 dones periodistes van ser violentades, és a dir, una cada dos dies, executat pels funcionaris de govern i tots aquests actes estan impunes.
*A més participació de les dones, la violència en els diversos tipus s’incrementa i de manera exponencial en l’àmbit digital.
Al panell Nahela Becerril Albarrán va explicar els termes de l’informe i com desenes de feministes han documentat el retrocés.
Lourdes García del Frente Feminista Nacional va concloure que no hi ha compliment cabal de les esferes del PAB.
Magdalena García va assenyalar que l’informe oficial no va ocupar les dades precises de l’INEGI a l’ENOE
Azucena Ávila va dir que la pobresa va créixer i la salut sexual reproductiva no va avançar, tot i que s’ha despenalitzat l’avortament a 22 entitats, no hi ha respecte a la llei o no hi ha perspectiva de gènere.
En educació un avenç amb la reforma el 2019 en integrar la perspectiva de gènere als plans d’estudi, que no apliquen les mestres i perquè no tenen formació en igualtat de gènere.
En erradicació de la violència Marilu Servin va destacar les lleis del 2024 sobre violència vicaria, 2020 violència política per raó de gènere, 2021 violències digital/mediàtica. Però la violència contra les dones augment en els darrers 5 anys 4 %
Tot i que es van emetre 41 Alertes de Violència de Gènere contra les Dones en 26 declaratòries, són insuficients pel que proposen enfortir-les i tipificar el feminicidi com a delicte en l’àmbit nacional.
Margarita Oceguera Rodríguez va dir que l’avenç en paritat amb les reformes 2019-2020 i la tipificació de violència política per raó de gènere la resposta va ser resistències i obstacles. En l’àmbit municipal la paritat no es respecta. Als congressos hi ha paritat, però les dones no ocupen llocs de decisió
El més destacat de l’informe de les organitzacions feministes mexicanes
Després d’assenyalar que la seva aportació és de feministes al model econòmic vigent del Benestar, cal un procés de desenvolupament que consideri la igualtat entre dones i homes i la capacitat de regeneració del planeta per garantir la sostenibilitat de la vida humana i la del planeta mateix.
Gaveu l’alta freqüència desestacionalitzats— dels dos últims sexennis, ja que la informació presentada a l’Examen no permet identificar la reducció de les desigualtats entre dones i homes a l’ocupació, els ingressos, les emprenedories i empreses o la incorporació de treballadores de la llar a la seguretat social.
Demanen garantir que les Regles d’Operació dels programes socials incorporin la perspectiva de gènere, amb informació desagregada per sexe, per al seguiment i l’avaluació sobre l’impacte en les bretxes de desigualtat social i de gènere.
Cal reprendre els compromisos de la PAB al voltant de la responsabilitat dels mecanismes per a l’avenç de les dones, de recollir i analitzar periòdicament indicadors pertinents desglossats per edat i sexe.
Detall de l’informe
L’informe alternat realitzat per les organitzacions feministes lamenta el canvi de criteri d’ONU Dones en la metodologia de 12 esferes a sis que segons la seva opinió desdibuixa i allunya del sentit polític de les estratègies i mesures aprovades a la PAB, avalades per milers de dones i per 189 Estats Part, cosa que li resta claredat en els compromisos institucionals.
Elles van fer un treball documental i d’anàlisi s’ha realitzat dues vegades: Informe Alterno Beijing+20 (2015) i Informe Alterno Beijing+25 (2020), amb la participació de defensores i activistes pels drets humans d’entitats del país.
Es reconeixen els èxits que s’han tingut en l’àmbit legislatiu i es revisen els desafiaments, les dificultats i les resistències que es tenen per aplicar les mesures instrumentades per l’Estat, que busquen erradicar la discriminació, la violència i la desigualtat de les nenes i les dones.
L’anàlisi està centrada en l’administració federal del 2018-2024, a l’últim període que el govern mexicà informa no hi va haver acostament ni consultes amb les organitzacions de la societat civil i feministes.
L’Examen se centra en avenços de gestió institucional i no reflecteix resultats i impactes de les polítiques en l’accés a drets de les dones a les diferents entitats, municipis i comunitats del país, regions que tenen progressos dissímils, a causa de les característiques de la seva població, infraestructura i cultura, entre altres aspectes.
Entre els principals assenyalaments hi va haver minimitzat l’increment de feminicidis i desaparicions deixant a les mares i familiars l’obligació d’assumir la responsabilitat de recerca, que a més de ser estigmatitzats es posen en risc d’agressions de grups criminals i de les forces públiques de l’estat.
L’absència de polítiques públiques integrals per atendre les dones víctimes de violència i garantir-ne els drets ha estat assumida per la societat civil. Un exemple és la Red Nacional de Refugios (RNR) que treballa amb finançament de l’Estat, però en els darrers sis anys ha enfrontat una sensible disminució del pressupost i el retard en el lliurament de recursos.
Entre els avenços més significatius es poden esmentar les lleis contra la violència i la representació politicoelectoral paritària. El 2019 es va disposar a la Constitució Política dels Estats Units Mexicans la “paritat de gènere en tot”, va augmentar la representació de dones i per primera vegada el 2024 es va triar una dona a la presidència.
Tot i això, la paritat s’ha quedat en l’àmbit descriptiu, sense impactes substantius en la disminució de les desigualtats i la violència de gènere. Per contra, es van incrementar 9,3% els assassinats de dones que van participar en els processos electorals del 2018, 2021 i 2024 (Laboratori electoral 2019, 2021 i 2024).
La política populista per a la igualtat prioritza els programes assistencials que responen al model antipobresa de “Dones en el desenvolupament”, basats en transferències monetàries directes, necessàries per a les poblacions més pobres, però que no generen canvis culturals cap a la igualtat entre dones i homes.
Es van eliminar programes fonamentals com les estades infantils per a treballadores.
S’han reduït els pressupostos en temes prioritaris, com l’atenció a les víctimes de violència, la salut sexual i reproductiva, l’educació, la ciència i la protecció del medi ambient, amb afectacions pel que fa al compliment de drets fonamentals de la població en general, i particularment de nenes i dones.
El model de desenvolupament social del Benestar torna a la neutralitat les polítiques en aplicació de pressupost i en els marcs normatius.
La categoria de persones –amb l’argument de l’ús d’un llenguatge inclusiu– esborra les dones de les lleis, com a subjectes de drets, i les estadístiques. Com a feministes defensem els drets de les dones basats en el sexe, perquè és l’origen de la discriminació i la violència contra nosaltres.
La infraestructura turística i d’energia fòssil a la regió del sud-est del país aguditzen els efectes negatius del canvi climàtic i aprofundeixen les desigualtats socials, ètniques i de gènere.
La militarització de la seguretat pública ha comportat efectes nocius en la vulneració dels drets i les llibertats.
És irregular i de cobertura mínima la Norma Mexicana NMX-R-025-SCFI-2015 a Igualdad Laboral i No Discriminació, operada per la Secretaria del Trabajo y Previsión Social (STPS), un “mecanisme d’adopció voluntària per als centres de treball públics, privats i socials”. De 7.056.499 establiments, només s’havien certificat 634 centres de treball beneficiant gairebé un milió de persones de les quals el 47,4% són dones.
El programa Joves construint el futur amb el pressupost més gran de l’Annex 13 el 2024, que dona capacitació a joves té una participació del 58%, però sense informació desagregada i les seves regles d’operació no tenen perspectiva de gènere.
La incorporació de les treballadores de la llar a l’IMSS amb la ratificació de Mèxic el 2020 del Conveni 189, a l’Organització Internacional del Treball (OIT), “atorgant-los protecció per a malalties, maternitat, guarderies i prestacions socials, invalidesa i vida, retir, cessantia en edat avançada i vellesa”. Del 2019 al febrer del 2024, el Programa Pilot va registrar 62,831 persones, 42,506 dones i 20,325 homes. Les dades oficials no permeten identificar l’evolució del procés, per la qual cosa cal presentar la informació en gràfiques amb dades anuals —o d’alta freqüència desestacionalitzades— dels dos darrers quinquennis.
L’esborrament jurídic de les dones, el llenguatge utilitzat per les SCJN adverteix l’adopció governamental del corrent del trans-activisme queer amb el pretext de ser inclusiu utilitza la paraula persona en lloc d’homes i dones. En termes legals, aquest criteri esborra les dones com a subjectes de drets i en les dades estadístiques i impedeix mesurar i conèixer les bretxes de desigualtat en relació amb els homes de tots els grups socials.
El que no es va utilitzar
En el cas de l’ocupació, hi ha indicadors disponibles que podrien haver estat utilitzats, però no es van aplicar. S’adverteix que la taxa de participació econòmica de les dones va passar de 45,1% el primer trimestre del 2020 a 46,3% el tercer del 2024. Aquest últim va ser el valor més alt registrat per a l’Examen per oferir una mirada més detallada de l’Enquesta Nacional d’Ocupació i Ocupació (ENOE).
Tot i això, conclou que hi va haver una aportació substantiva a l’economia familiar de les empresàries, les treballadores subordinades no assalariades i les treballadores pel seu compte, durant la pandèmia.
Es va registrar un deteriorament del mercat intern nacional per les polítiques salarials aplicades i, per tant, la baixa capacitat de creixement endogen.
Hi va haver un gran impacte a països sense Estat de benestar de les crisis globals en els ingressos de totes i tots. Al tercer trimestre del 2024, el 82,2% de les dones i el 78,5% dels homes obtenen un ingrés mitjà nacional equivalent de zero a dos salaris mínims; de mitjana, només un salari mínim per a aquestes poblacions.
Pel que fa a la inclusió financera, qüestionen l’estratègia territorial per a la reactivació de l’autonomia i l’empoderament econòmic, que opera a través de promotores d’apoderament econòmic, ubicades als centres per al desenvolupament de les dones (CDM). Aquests espais promouen i faciliten a les dones informació sobre eines digitals, assessorament i orientació en emprenedories o per aconseguir feina.
A l’Examen s’informa que per al 2023 es van activar 188 nodes en l’àmbit nacional que han atès més de 40.000 dones. Segons dades de l’ENOE (INEGI, 2023b), aquesta població representava el 5,7% d’empresàries (ocupadores) al país, percentatge no menys preable si la inclusió anual és equivalent o s’accelera cada any, però es requereixen indicadors d’impacte que mesurin el canvi en el nivell i la qualitat de vida d’aquestes empresàries i que s’estableixin.
S’adverteix també una cobertura limitada de 488 crèdits per a 467 empresàries, les que representen amb prou feines el 0,07% de les empresàries del país en aquesta data, segons les dades de l’ENOE (INEGI, 2023b).
Cures
S’han promogut iniciatives legislatives sobre cures, l’aprovació de les quals està detinguda des de fa quatre anys al Senat de la República. Al sexenni 2018-2024 no es va destinar pressupost per iniciar aquest sistema; només es va comptar amb el Poder Judicial com a aliat, amb la sentència d’Emparo Directo 6/2023 que va reconèixer, per primera vegada, el dret humà a la cura (cuidar, ser cura i l’autocura), amb especial atenció a les persones amb discapacitat, persones adultes grans i amb malalties cròniques.
L’any 2023 es va crear el Mapa de Cures (MACU) per a la georeferenciació dels serveis: L’IMSS va continuar amb els seus serveis de cura de nens i nenes, iniciat el 1973. A les escoles públiques de nens i joves indígenes, amb nivells de despesa que van créixer al voltant de la inflació.
Durant el Fórum Generación Igualdad, Mèxic, juntament amb ONU DONES (celebrat el 2021), el govern mexicà va llançar La Alianza Global para los Cuidados (AGC) la qual va significar un impuls a la reflexió sobre el tema, però no es va avançar en l’aprovació de la llei.
Les cures com a tema central de l’agenda de les dones van ser particularment afectades el sexenni 2018-2024. El menyspreu legislatiu, la desaparició, desinstitucionalització i precarització de programes amb assignació de recursos amb un creixement real amb prou feines superior a l’1% anual, va fer evident que no va existir una estratègia per augmentar aquest percentatge. Mèxic té la cobertura més baixa de cura infantil de zero a 2 anys a Amèrica Llatina. El 2017 va ser el tercer més baix a diversos països del món (OCDE, 2021).
El Programa d’estades infantils per donar suport a mares treballadores que va iniciar el 2008 va ser cancel·lat el febrer del 2019. El Programa d’Escoles de Temps Complet a Mèxic va ser eliminat el 2022
Mèxic és l’economia número 15 del món per la seva mida del Producte Intern Brut (PIB), al voltant de 200 països del món. La definició formal de desocupació és llavors la taxa d’atur alternativa, els components de la qual també calcula l’INEGI i en la qual les dones superen els homes; particularment per la seva responsabilitat en les cures que, com assenyala l’Examen, les dones hi destinen 37,9 hores setmanals i els homes, 25,6 hores.
La definició de la taxa d’atur alternativa que es presenta i les raons fonamentals de la seva magnitud més gran són a) que les dones tenen responsabilitats de cura i el sou que li ofereixen no és suficient per pagar el servei d’aquest, b) el sou no paga tampoc les despeses bàsiques de transport, menjars i cura personal en què s’incorre amb una feina fora de casa, c) a la seva edat, ja no se’ls contracta.
La taxa d’informalitat és alta al país i més gran en les dones. Per a tots dos sexes, ha tingut una tendència decreixent des del 2012. Destaca la seva reducció més gran en les dones el 2020, quan van sortir a generar ingressos per compensar els no existents a la pandèmia, com es va assenyalar, amb el suport estadístic exposat.
