El 8 de Març ens recorda totes les lluites que han encapçalat les dones al llarg de la història. Els moviments feministes s’han configurat com a organitzacions crítiques amb els sistemes vigents. Uns sistemes que han canviat amb la història però que, sota unes formes o altres, han reduït la dona a la seua capacitat reproductiva.
El feminisme ens ha ensenyat que la dona, com en general l’ésser humà, no pot oblidar-se de la seua essència cultural i política. És per això que la dona, i l’home amb consciència de la dignitat de les persones, assumeix la tasca de treballar per una societat més justa, que no condemne a la marginació cap tipus de persona.
És així el feminisme un dels resultats de les democràcies madures, que continuen treballant per assolir un concepte de ciutadania més profund. Ara bé, els col·lectius de dones analitzen la societat sota els paràmetres de les qüestions de gènere i des d’eixa perspectiva identifiquen els problemes que pot haver-hi. Es tracta d’eixamplar l’horitzó de comprensió d’allò que som com a societat i com a individus, subjectes, ciutadans i dones.
És açò una feina molt valuosa perquè senyala els punts sobre els que s’ha de treballar, com la violència de gènere, les polítiques públiques per a tindre cura de les persones, les condicions laborals, el mercat negre, la prostitució, etc.
Però no només indica on s’ha de regirar el conjunt social, també reflexiona al voltant de com solucionar-ho i obri, d’aquesta manera, altres interrogants, que col·laboren a millorar la societat.
Per tot açò el dispositiu feminista és necessari socialment. Perquè ens aboca a totes les ciutadanes i ciutadans, mitjançant la pregunta per la posició que ocupa la dona en l’entramat social, a pensar si la nostra comunitat política té com a prioritat les persones o no.
Si doncs, com hem vist, els moviments feministes contribueixen a la consecució dels drets humans en la societat, hui, més que mai són adients. Fem servir l’ímpetu feminista per entendre què no funciona bé en el capitalisme, des del segle XIX fins a les retallades del neoliberalisme actual, i lluitem per tal de construir un món a la mida de la dona, de l’home i de la dignitat humana.
El feminisme va ser important durant la República, ho va ser quan la dictadura va prendre el poder, ajudà perquè no s’oblidara tan fàcilment que la dona no sempre va ser només esposa o filla, va ser important durant la reconversió democràtica d’aquest país, i ara mateix és ineludible. Enmig d’un context de menyspreu dels drets socials, laborals i bàsics de la ciutadania, dinàmiques que no admeten la normalització de la discriminació, com les feministes, són imprescindibles, inexorables.
La insuportable injustícia que patim (injustícia econòmica, social i política), només es podrà diluir si nodrim de força les rebel·lions més particulars, com la nostra.
www.nodo50.org/donesmariola
