Teresa Pitarch serà cessada oficialment pel govern la setmana vinent, dimarts que ve, després de la reunió del Consell Executiu. La pèrdua de confiança serà el motiu del cessament segons ha declarat la Consellera Neus Munté.
El cessament era esperant i respon a un principi inequívoc de coherència política. Teresa Pitarch estripava el carnet del Partit Demòcrata (PDeCAT) mostrant d’aquesta forma el seu compromís amb Germà Gordó i alhora justificava que l’exdiputat del grup parlamentari de Junts pel sí, optés per no deixar el seu escó de diputat i s’adherís al grup mixt. Pitarch a la seva manera feia el mateix, desvincular-se del partit però no deixant el càrrec de Presidenta de l’ICD.
Teresa Pitarch va substituir a Montserrat Gatell en el càrrec. La substitució no va ser fàcil, ja que la seva predecessora havia fet una bona feina i les entitats de dones li reconeixien el seu compromís i la seva bona gestió al capdavant de l’ICD. Pitarch, amb un estil diferent, ha destacat per crear la Plataforma de Conselleres i Directives i impulsar de nou el cercador d’expertes. Recentment va presidir la primera reunió de l’Observatori d’igualtat, organisme que estableix la llei d’igualtat 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes.
L’Institut Català de les Dones és el principal òrgan del govern a favor dels drets humans de les dones, i les polítiques que impulsa han de ser sostingudes pel conjunt de les institucions catalanes. Només fa dos anys que el país disposa de la llei 17/2015, una llei que dóna impuls i legitima encara més les actuacions de l’ICD.
Paradoxalment, es disposa d’eines, estratègies i mitjans per evitar la desigualtat de gènere però amb la incapacitat de ser una societat justa i igualitaria així com tallar de soca-rel les inèrcies i comportaments masclistes en els propis entorns.
Si el progrés humà només té una dimensió, la global, i el desenvolupament és un dret humà que han de gaudir per igual homes i dones en tots els àmbits i etapes de la vida, l’ICD té un gran repte al davant, desplegar, impulsar i promoure el desplegament de la llei d’igulatat efectiva entre dones i homes, i aquesta tasca requereix de molt d’esforç i de molta complicitat per part de tothom, però especialment de la classe política.
La transversalitat de gènere és un dels principals reptes i requereix empatia i voluntat. La presidència de l’ICD ha de comptar amb la confiança plena del govern perquè la política feminista ja té suficients detractors i entrebancs, tal i com coneixen les associacions i moviments feministes del país que demanen avançar definitivamenyt en polítiques que transformin i avancin cap a la igualtat substantiva i trencar l’actual hegemonia del poder masculí.
