Per Susana Gomez, Diario Feminista
La gent gran enfronta desafiaments preocupants quan es veuen atrapades en situacions d’emergència. La recent publicació de les Nacions Unides titulada Les Persones Majors en Situacions d’Emergència, a propòsit del Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i Maltractament a la Vellesa, dóna llum sobre aquest tema crucial, destacant com aquest grup vulnerable requereix atenció específica i mesures adequades per garantir la seva seguretat i benestar durant crisis com a desastres naturals o conflictes.
En el cas de les dones, a més, enfronten una doble discriminació, que agreuja encara més la seva situació. La combinació d’edat i gènere fa que aquestes dones siguin més vulnerables i susceptibles de patir conseqüències devastadores durant emergències. Aquesta doble discriminació es manifesta de diverses maneres com ara un accés més limitat als recursos. Segons les Nacions Unides en moltes societats, les dones grans poden enfrontar barreres addicionals per accedir a recursos bàsics com aliments, aigua, refugi i atenció mèdica durant emergències. Això és degut a normes culturals i socials que releguen les dones grans a rols tradicionals de cura, limitant la seva mobilitat i accés a l’ajuda. Una altra de les dificultats són els riscos que deriven del fet de ser dones com la violència sexual, que augmenta significativament en contextos de crisi. La manca de protecció adequada i la invisibilitat d’aquestes dones en els plans de resposta i reconstrucció els exposa encara més encara als abusos i l’explotació.
D’altra banda, les necessitats que deriven de la salut de les dones grans són diferents i sovint més complexes que les d’altres grups demogràfics durant emergències. La manca d’accés a medicaments, tractaments específics i cures mèdiques adequades agreuja el seu estat de salut i pot portar a complicacions greus.
Per tot això, és crucial que les polítiques i les estratègies de resposta humanitària reconeguin i abordin aquestes formes de múltiple discriminació. ONU insta els governs i la comunitat internacional a adoptar mesures específiques per protegir i donar suport a les dones grans en situacions d’emergència. Això últim inclou la inclusió de les dones grans en la planificació i execució dels programes de resposta humanitària, la protecció integral davant de la violència de gènere i facilitar-ne l’accés als recursos bàsics i serveis essencials, assegurant que no siguin deixades ni marginades durant la resposta i la reconstrucció post-emergència.
Així, doncs, la doble discriminació que poden patir les dones grans en situacions d’emergència requereix una resposta urgent i coordinada a nivell global. Només mitjançant un enfocament inclusiu i sensible al gènere es podrà protegir efectivament aquest grup vulnerable i garantir-ne la dignitat i protecció dels drets humans fonamentals en tot moment, fins i tot en els contextos més difícils.
