OPINIÓ
Potser una de les característiques més comunes dels governs de dretes és la necessitat de controlar els cossos de les dones com si d’un enemic a batre es tractés.
I un exemple clar del que dic és l’ofensiva patriarcal i misògina que ha llançat el ministre Ruiz Gallardón en contra de la llibertat de les dones per triar sobre com, quan i amb qui ser mares, o sobre no ser-ho.
Aquesta necessitat de controlar els cossos de les dones és una clara herència dels postulats també misògins i patriarcals de la religió cristiana que a les dones no ens considera éssers humans complets i seguim sent subsidiàries dels homes.
I si a l’Estat Espanyol se’ns pretén obligar a gestar i a ser mares en contra fins i tot de la nostra pròpia voluntat, en altres estats, també governats per la dreta s’esterilitzen a les dones sense el seu consentiment, obligant a una esterilitat no desitjada. El cas més flagrant és el de les dones peruanes que en el seu moment i sota el mandat de Fujimori van ser esterilitzades contra la seva voluntat, tal com denuncien des de llavors.
En qualsevol cas i a través de la imposició, la dreta pretén controlar i per tant, apropiar-se dels nostres cossos, la qual cosa és, almenys per a mi, del tot indecent.
S’imaginen vostès un estat que castrés als homes sense el seu consentiment i per tant els condemnessin a una esterilitat perpètua sense tenir en compte la seva voluntat? Doncs això és el que estan fent amb els cossos i les vides de les dones.
I com bolets van apareixent veus (masculines per descomptat) que s’atreveixen a preguntar i sense cap rubor que per a què volem les dones llibertat sobre el nostre propi cos. Sí, com ho han llegit. I, a més qui ho pregunta dirigeix un mitjà de comunicació generalista, per descomptat de dretes. I es queden tan amples.
Des del meu punt de vista, afirmar això és el mateix que justificar la utilització dels cossos de les dones en els conflictes armats, o justificar les violacions sistemàtiques dels Balcans o de Rwanda, o les mutilacions genitals que pateixen les nenes en alguns països del món. En definitiva usar, utilitzar, mutilar i modelar els cossos de les dones a l’antull del que pensen un grup d’homes que exerceixen el domini i posar-los al servei de la comunitat masculina en general.
I tot això, evidentment sense respectar per res la llibertat de les dones a les que cosifiquen de manera que sigui molt més “normal i natural ” apropiar-se del seu cos.
Som al segle XXI i a Europa que se suposa que és, presumptament un dels espais geogràfics, socials i polítics amb major índex de llibertat i benestar del planeta. Un espai construït al llarg dels anys i amb l’esforç de moltes persones que van idear i portar a la pràctica sistemes polítics que igualessin i respectessin les vides humanes de totes les persones per evitar que ningú s’apropiés de la vida d’altres persones i els aniquilés seves voluntats i decisions. Ja vam veure quan el conflicte dels Balcans que aquestes idees, que eren una bella utopía, no deixaven de ser això, utopía. Però ara, amb la contraofensiva de la dreta europea reforçada amb aquesta farsa que han cridat crisi i que estan utilitzant uns quants per enriquir-se encara més, tornen les velles idees de la submissió per la qual, ells, aquests mateixos hipòcrites que s’estan enriquint amb el patiment milions de persones, consideren que les dones no han de tenir drets sobre els seus propis cossos i sobre la seva maternitat. I volen sotmetre’ns de nou als seus dictats de mercat, de por, d’obediència deguda als homes de clan, etc.
Però no ho aconseguiran malgrat Gallardón i els seus sequaços tant del ( des) govern al qual pertany, com de la Conferència Episcopal amb els seus senyors de faldilles llargues i negres.
I mentre a l’Estat Espanyol i en moltes ciutats tant d’Europa com d’altres llocs del món clamen i protesten per aquesta involució que aquesta gentussa hipòcrita vol imposar, la creativitat per a la lluita fa la seva aparició i ens trobem amb iniciatives com aquesta en la qual centenars de dones van decidir registrar el seu cos en contra de la reforma de la Llei de l’avortament. Aquesta acció, que va ser idea de l’artista i activista madrilenya Yolanda Domínguez, es va realitzar a Madrid, Bilbao, Barcelona, Sevilla, Pamplona i Pontevedra. I qui sap si s’estén per altres ciutats on pot acabar …
Des de fa unes setmanes i per part de diverses organitzacions i particulars s’està demanant un gran pacte de dones al Parlament per a evitar aquesta reacció patriarcal, misògina i que atempta contra la vida de les dones. Les dones diputades del PP s’hi oposen, almenys públicament. Caldria pregunta’ls-hi que pensen elles mateixes, més enllà de les imposicions del mateix PP sobre el valor de la vida humana, més enllà de, com dic, la oponió del propi partit.
I sobretot caldria preguntar a tota aquesta gentussa, dones i homes que defensen la reforma: On estan les seves idees i els seus coreligionaris anomenats ” pro -vida ” quan en el que portem d’anys ja són deu les dones assassinades a mans del terrorisme masclista, per exemple. Encara que, és clar!, per a ells i elles això no és terrorisme encara que mati més que el terrorisme polític?. Hipòcrites.
També caldria preguntar: On són els “pro -vida ” quan en un intent desesperat per millorar les seves condicions de vida més de quinze persones subsaharianes perden la vida a Ceuta quan intentaven arribar a les seves costes? . Hipòcrites.
O, On són les seves pancartes reclamant drets per al “concebut no nascut ” quan hi ha nenes i nens amb una vida per davant però que no poden menjar correctament cada dia perquè aquesta farsa anomenada crisi els ha deixat en la misèria? Hipòcrites.
O Per què no apareixen cada vegada que una persona malalta jo dependent perdrà la vida per les retallades que elles i ells han implusat o ratificat? Hipòcrites.
I així una infinitat de preguntes que reflecteixen la hipocresia d’aquesta gentussa que ens ( des) governa i que només pretén imposar criteris reaccionaris al més pur estil dictatorial emparant-se en uns vots que van aconseguir mentint i corrompent tot el que tocaven, com s’està demostrant poc a poc.
Ells i elles, que ostenten el poder, creuen que poden apropiar-se de cossos i voluntats de les dones, però en les últimes setmanes i amb les mobilitzacions que s’estan fent tant dins de l’Estat Espanyol com a fora, hauran de mesurar les seves accions si no volen sortir per la porta de darrere de les institucions de tot tipus.
Perquè nosaltres no pararem d’exigir el que és inqüestionablement nostre. El nostre dret a decidir sobre el nostre propi cos.
