L’ Agenda Dona, Pau i Seguretat ha de sortir de la teoria i ha de passar a la pràctica, segons van afirmar en un debat sobre ‘Diplomàcia Preventiva’, l’expresidenta de la República Centreafricana, Catherine Samba-Panza, la periodista de la República Democràtica del Congo, Caddy Adzuba, l’ assesora del Secretari General de l’ONU, Kyung-wha Kang i la presidenta de la Fundació Dones per Àfrica, María Teresa Fernández de la Vega. També van plantejar la creació d’un Comitè de Dones Africanes de Països en Conflicte, amb el suport de l’ONU.
El debat sobre Diplomàcia Preventiva, va tenir lloc el 21 de març a la ‘Casa Àfrica’ que propicia activament, des de la seu a les Illes Canàries, les relacions amb els països subsaharians. La trobada va reunir personalitats de diferents organismes multilaterals africans i va comptar amb el suport de Nacions Unides i de la Unió Europea. Els temes es va focalitzar en 3 panells: 1. Diplomàcia per a la pau i la prevenció de l’ extremisme, 2. El paper de la dona en la pau d’Àfrica, i 3. Pau i desenvolupament a l’Àfrica i el paper dels organismes multilaterals en la regió.
Seu de Casa Africa a Las Palmas de Gran Canaria (foto Casa Africa)
Algunes consideracions inicials expressaven que, en l’actualitat, “els conflictes són més intraestatals que interestatals”, a més que “el 70% dels temes tractats en el Consell de Seguretat (de les Nacions Unides) són africans” i, en conseqüència, “s’ha de millorar la capacitat de resposta” a aquestes crisis i “prioritzar les amenaces potencials a la pau i la seguretat”.
Èmfasi en organitzacions i moviments femenins
La prevenció i la construcció de la Pau al continent africà constitueixen, per tant, un dels desafiaments per a la comunitat internacional. I tot i que “cada vegada són més els casos de païssos amb transició pacífica al poder, de bona governança i desenvolupament democràtic”, a l’ Àfrica són només coneguts els conflictes. Per això, la trobada internacional es va centrar en “el paper que juguen i poden desenvolupar les organitzacions regionals i sub-regionals”, com també “el paper de la societat civil, amb èmfasi en les organitzacions i moviments de dones, que realitzen una important contribució al canvi a l’ Àfrica Subsahariana”, segons dades de l’organització.
Des de la Resolució 1325 de l’ ONU de l’any 2000, que va inaugurar l’ Agenda Dona, Pau i Seguretat, la igualtat entre dones i homes en els processos de pau s’ha considerat una condició ineludible per a la pau i seguretat internacionals; fins i tot es va reforçar aquest paper de la dona en la prevenció i mediació, com també en la necessitat de crear mecanismes que contribueixin a aconseguir una aplicació efectiva d’aquesta Agenda, amb la Resolució 2242 del 2015, la vuitena de la sèrie que va arrencar amb la 1325. Però segueix fallant en el terreny. Per això un dels “objectius de la reunió era passar de la teoria a la pràctica i reduir les diferències entre la norma i la realitat” en els contextos concrets.
Des de l’esquerra Fernández de la Vega, Kyung-wha Kang, Catherine Samba-Panza i Caddy Adzuba (foto Casa Africa)
Formar en prevenció i mediació de conflictes
El panell 2, considerava, per tant, que a l’ Àfrica subsahariana “l’empoderament de les dones i que tinguin un major paper… és particularment necessari per reforçar la cohesió social, la bona governança i, en definitiva, construir societats pacífiques que treballin per la prevenció de conflictes”. I el més important per aconseguir la promoció de la pau i l’estabilitat regional és “la formació de dones en diplomàcia preventiva i mediació” de conflictes.
En els debats es van plantejar qüestions com ara si les dones estaven prou representades o s’haurien de promoure ‘quotes’ en els organismes de prevenció i processos de mediació de conflictes, o com podrien donar-se passos en aquest sentit; també com poden les ONG i la societat civil cooperar amb les institucions internacionals en aquesta Agenda Dona, Pau i Seguretat a l’Àfrica.
En les seves conclusions, les participants en aquest panell, Catherine Samba-Panza expresidenta de la República Centreafricana (RCA), Caddy Adzuba, periodista de Ràdio Okapi (l’ emissora que promociona la missió de l’ONU a la República Democràtica del Congo (RDC), Kyung-wha Kang assesora del Secretari General de l’ONU i la presidenta de la Fundació Dones per Àfrica, María Teresa Fernández de la Vega, van consensuar diferents idees clau sobre la base que l’Agenda Dona, Pau i Seguretat té un ampli marge de millora.
Entre elles, que la Resolució 2242 “ens crida a treballar seriosament per salvar la distància que separa la teoria de la pràctica”; que “propiciar la participació de dones en les negociacions de pau i en activitats lligades a la prevenció de conflictes suposa la incorporació de més de la meitat de la población a les solucions”; que les lideresses són les persones “clau a les que la diplomàcia preventiva s’ha de dirigir. S’ han de portar més dones a les taules de mediació i s’ha de posar l’accent en la seva formació”.
L’assesora Kyung-wha_Kang (UN_PhotoJean-Marc_Ferré)
Les quotes són necessàries, però no suficients
També es va considerar que “les quotes adoptades per afavorir la visibilitat i la participació de les dones són necessàries, però no suficients. El paper de les dones en els processos d’ adopció de decisions ha d’arribar fins a les últimes fases perquè les seves aportacions no es perdin”. I potser el més important, és que va sorgir la petició de crear “nous marcs de participació, com un Comitè de Dones Africanes de Països en Conflicte, amb el suport de les Nacions Unides”, que hauria de constituir-se amb “dones proposades pels propis països”.
Així mateix es va ressaltar la importància de “reforçar la visibilitat de les dones” perquè puguin “nomenar a d’altres dones professionals i preparades, en llocs que, normalment estaran en mans d’ homes” i es va insistir en la tasca de “identificar les organitzacions i xarxes de dones existents” com també afrontar “el gran repte que suposa el finançament de les organitzacions de dones, essencials per a la pau a la regió”.
A la taula del panell 1 sobre Diplomàcia i prevenció de l’extremisme, la portaveu era Halima Ahmed, Comissària d’Assumptes Polítics, Pau i Seguretat de la CEDEAO (Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental). La portaveu del panell 3 sobre Pau i desenvolupament a Àfrica i el paper dels organismes multilaterals en la regió va ser Aisha L. Abdulahi, Comissionada sortint per a Assumptes Polítics de la Unió Africana. La vicepresidenta de l’Estat espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría va inaugurar les sessions.
Fernández de la Vega i Delphine Borione desprès de la firma (foto F. Mujeres por Africa)
Empoderament i projectes per a les mediterrànies
Fernández de la Vega, ha aconseguit, al seu torn, que la ‘Unió per la Mediterrània’ (UpM) s’impliqui amb la Fundació Dones per Àfrica en signar a finals de gener un acord de col·laboració per a la promoció de l’apoderament de la dona a la Mediterrània, a través de projectes i activitats conjuntes. El Conveni es va signar en el marc del II Fòrum Regional “La Mediterrània en acció: la joventut per a l’estabilitat i el desenvolupament”. La secretària general adjunta d’Afers Socials i Civils de la UpM, Delphine Borione, també va ser present a la cerimònia de signatura.
A part de proposar iniciatives que promoguin la participació de la dona en tots els àmbits de la vida pública a la regió mediterrània i el nord d’Àfrica, l’acord també inclou “donar suport a la participació de la dona en els processos de pau i la recerca de respostes a l’extremisme i la radicalització, així com treballar sobre les causes de la immigració il·legal”.
Cada vegada hi ha “més evidència del vincle entre l’apoderament de la dona i un impacte significatiu en taxes d’educació més altes, més creixement econòmic i cohesió social que condueixen a més estabilitat, pau i desenvolupament”, afirma la UpM. I segons assenyala el McKinsey Global Institute “la promoció de la igualtat de participació de les dones en el mercat de treball i en la vida pública, implica que el PIB podria augmentar en un estimació de 28 bilions de dòlars o en un 26% el 2025”.
