Alicia Giménez Bartlett
La Independent ha entrevistat a Giménez Bartlett, que ha estat una de les convidades especials en el Primer Festival de Gènere Negre de Bossòst, a la Vall d’Aran (Pirineus).
Va néixer a Almansa (Albacete, Espanya) el 10 de juny de 1951. És una reconeguda escriptora de novela negra, que ha fet popular a Petra Delicado, personatge femení, protagonista d’una saga de 9 obres. Al 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit (Seix Barral). Amb Una habitació aliena (1997) va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el Premi Femení Lumen. Posseeix també els premis: Nadal 2011, per la seva obra On ningú et trobi, Pepe Carvalho 2015 i Planeta 2015, amb Hombres Desnudos. També ha conreat altres gèneres i l’assaig amb obres com El misteri dels sexes i El deute d’Eva.
Amb el personatge de Delicado gaudeix de molt èxit. La popular inspectora ha donat motiu, fins ara a una saga i a una sèrie de televisió. Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes, i gaudeixen de gran reconeixement a països com Itàlia o Alemanya. Ha rebut els prestigiosos premis Grinzane Cavour a Itàlia i Raymond Chandler a Suïssa.
Giménez Bartlett ha estat una de les convidades especials Black Mountain Bossòst, realitzat al petit poble dels Pirineus, on s’han reunit un grup d’escriptors i escriptores, des del dissabte 29 d’abril fins al dilluns 1 de maig, i han participat en taules rodones, excursions i projeccions de pel·lícules de cinema.
El primer que ens explica és que està molt contenta d’haver estat convidada a aquest primer festival de gènere negre: “Estar envoltada de novel·listes i persones interessades en la nostra obra, en un paisatge particularment bell, participar en taules de debat i explicar el que m’agrada tant. És un veritable luxe”.
Ha participat en dues taules una sobre “Com es cuina una novel·la negra”, i la segona sobre “Matar en curt: el relat negre”.
“Estic en aquesta taula sobre relats – ens explica- potser perquè he escrit un llibre sobre relats i ha estat l’últim que s’ha publicat, i suposo que als organitzadors els ha semblat que jo podia aportar quelcom en aquest tema. Però crec que qualsevol dels meus companys en sap més, perquè jo que sóc mes de novel·la llarga”.
Vas aconseguir el premi Planeta el 2015 i ets una autora reconeguda internacionalment. Com vas arribar a pensar que Petra Delicado podia ser la millor protagonista de les teves novel·les?
Perquè estava una mica cansada que les novel·les negres estiguessin protagonitzades per homes i les dones tinguessin un paper secundari. O eren ajudants d’algú, o eren inductores al crim. No eren les assassines ni les investigadores. Jo volia dones protagonistes que dirigissin la recerca i ens conduïssin per la història de la novel·la.
Ahir ens explicaves que et diverties molt escrivint novel·la negra, i et resultava més fàcil que un altre tipus d’obra. No ens ocultes l’esforç que suposa portar a bon fi una trama negra?
Tota escriptura per a publicar requereix un esforç i una dedicació molt gran. Però a mi em costa menys seguir amb Petra perquè ja la conec i se per on va. Em resulta més difícil implicar-me en un altre tipus de novel·les, encara que ho faig. I és que la veritat, el gènere negre em diverteix molt, i em ve més rodat.
Perquè creus que hi ha tan poques dones autores de novel·la negra?
Ara comencen a haver-n’hi bastants i molt interessants. Però quan jo vaig començar era l’única. Recordo que fa més de 20 anys en una presentació em van dir que era la millor, però, és clar!, jo vaig contestar que això era evident, perquè no n’hi havien més. Jo diria que ara ja estem a nivell internacional. Som poques però podem presentar-nos a tot arreu.
Creus que les escriptores tenen una sensibilitat especial o poden fer el mateix que els seus col·legues homes?
Per descomptat que poden fer el mateix, però les dones som més vitalistes i detallistes. Ens fixem més en la segona part de la història, no solament en el que es veu. Intentar descobrir o intuir el que hi ha darrere t’ajuda.
I darrere d’un paisatge tan idíl·lic i bell com Bossots és difícil imaginar un crim, no?
De crims n’hi poden haver en qualsevol lloc i demà mateix podria haver-‘hi per aquí un assassinat horripilant. Val la pena recordar que hem tingut un assassí rural, el Riopero, que actuava en llogarets. Si, a tot arreu poden ocórrer coses.
Més informació a: 39 y más y a escritoras com. Mireu vídeo a Youtube
