Les escriptores Isabel Franc i María Castrejón han participat a les I Jornades de Literatura Gai i Lèsbica organitzades per l’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya) amb el patrocini de la Fundació Arena i la col·laboració de CEDRO, els dies 26 i 27 de gener de 2012 a l’Ateneu Barcelonès, sota la coordinació general d’Alberto Mira.
 |
 |
Eduardo Mendicutti, Maria Cinta Montagut, Isabel Franc, Iñaki Echarte / María Castrejón
Les Jornades s’han centrat en el concepte de “literatura gai i lèsbica” des del punt de vista teòric i pràctic. El primer dia, l’assagista María Castrejón va compartir taula de debat amb Rafael Mérida Jiménez, de la Universitat de Lleida, i amb Alberto Mira, de l’ Oxford Brookes University, per parlar sobre la representació de l’homosexualitat en la literatura. En la seva ponència, titulada Del mar al coño: voces lésbicas en literatura, Castrejón va fer un recorregut pel vocabulari i pels temes que diferencien les escriptores que van tractar la temàtica lèsbica després el franquisme i les que el tracten actualment. Va moderar la taula rodona Lluís Maria Todó.
El segon dia es va donar veu a diversos escriptors i escriptores per tal que expliquessin la seva relació amb el concepte de “literatura gai i lèsbica”. En aquesta ocasió, Isabel Franc va compartir debat amb Eduardo Mendicutti i Iñaki Echarte. Va moderar la taula Maria Cinta Montagut.
Isabel Franc va aprofitar la seva intervenció per mostrar-se en desacord amb el llenguatge sexista que l’organització ha fet servir en la invitació de les Jornades. Franc es va declarar “cansada d’aquest masculí globalitzador que exclou sempre les dones” (el títol de la taula rodona en què ella participava era “Hablan los escritores”), i va fer servir la circumstància com a punt de partida de la seva aportació al debat. Cal dir que l’organitzador de les Jornades, Lluís Maria Todó, va assumir de seguida i públicament tota la responsabilitat per la relliscada en el text de la invitació i en va donar les culpes a la pressa i a la tendència inconscient i generalitzada a usar les formes masculines del llenguatge. Franc va remarcar que el col·lectiu homosexual no pot permetre’s de cap manera l’ús del genèric.
Isabel Franc
Des del punt de vista humorístic i sarcàstic que caracteritza la seva obra, Isabel Franc va repassar la trajectòria de la literatura lèsbica per demostrar que, històricament, la cultura feta per dones, i més especialment la cultura lesbiana, ha estat silenciada i negada una vegada i una altra pel sistema patriarcal dominant. L’autora va confirmar que aquesta negació s’estén també a la sexualitat femenina i a l’amor entre dones i que continua passant als nostres dies, tot i que potser de manera velada.
Franc va explicar que la literatura lèsbica ha estat marcada des de sempre per la invisibilitat i la tragèdia. Segons l’autora, aquesta invisibilitat queda demostrada pel fet que pràcticament no es conegui cap mena de producció literària feta per dones entre la poeta grega Safo de Lesbos (que va morir cap a l’any 580 a.n.e.) i el segle XVIII.
L’obra literària d’Isabel Franc, caracteritzada per l’humor i la desdramatització aplicats al món lèsbic, ha contribuït a eliminar el sentit tràgic de la literatura lèsbica, gràcies en especial a la celebrada trilogia de Lola Van Guardia iniciada amb el llibre Con Pedigree, que celebra el 15è aniversari el 2012 amb una edició especial.
Escolta a InOutRadio la intervenció íntegra d’Isabel Franc a les I Jornades de Literatura Gai i Lèsbica de l’ACEC.
