Les desigualtats de gènere van directament relacionades amb les relacions desiguals de poder i amb la manca d’independència econòmica
Només un 27% de representació de dones a la premsa generalista a Catalunya i un 15% a l’especialitzada en economia, segons l’estudi realitzat per Elvira Altés i Sílvia Majó
Aquest passat 17 d’octubre s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’informe “Representació i tractament de les dones i el gènere en la informació sobre economia i el reportatge “2 de cada 10” un estudi i un audiovisual que formen part del programa “Dones i homes ens movem per la igualtat” portat a terme per Ajuda en Acció amb el recolzament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Ajuda en Acció fa més de 30 anys que va iniciar el seu treball al voltant dels drets de les dones. Tal i com diu la seva responsable de sensibilització i campanyes, Lourdes Mourelo: “Com organització de cooperació no podem entendre el desenvolupament sense tenir en compte les dones. Bàsicament son tres les raons que com organització ens porten a treballar en pro de la igualtat: La constatació de que les nenes i les dones son les mes afectades per la pobresa i per tant els seus drets es veuen afectats; Perquè creiem en la corresponsabilitat Nord /Sud; i perquè existeixen una sèrie d’acords internacionals com la CEDAW, la PdA, els ODM que reconeixen la necessitat de treballar al voltant dels drets de les dones, com una eina imprescindible per combatre la pobresa, però malgrat aquest reconeixement continua existint una gran escletxa entre el que és el discurs i el que és la pràctica”.
El programa “dones i homes ens movem per la igualtat” és un programa que vol donar continuïtat a la feina de sensibilització i incidència que vàren iniciar amb l’anterior campanya “Mou-te x la igualtat. És de justícia” , però en aquest cas fent una especial incidència en el binomi dones i economia. Entenent que les desigualtats de gènere van directament relacionades amb les relacions desiguals de poder i amb la manca d’independència econòmica.
Emili Cardiel, Coordinador d’Ajuda en Acció a Catalunya, ha manifestat que “com company i home comparteix totalment aquests objectius” i que la valoració de l’equip és intentar solventar la manca de fons, la retallada que ha rebut aquesta organització, per continuar treballant en la cooperació i la igualtat de gènere tant al Nord com al Sud ja que al nostre país actualment pateix la pobresa un 20% de la població.
Pel responsable d’Educació en el Desenvolupament de l’ACCD, Ignasi Calbo “cal comptar amb una administració pública que continui treballant en aquesta línia, ja que avançar en aquesta major representació de les dones és una necessitat del país”. Com a ACCD també ha manifestat el seu suport en les accions de continuItat d’Ajuda en Acció.
Informe “representació i tractament de les dones i el gènere en la informació sobre economia”
Aquest informe, realitzat per la periodista Elvira Altés amb l’ajut de Sílvia Majó, mostra la imatge que els mitjans de comunicació ofereixen de la contribució i la influència de les dones en els afers econòmics de la societat, assenyalant les pràctiques periodístiques que dificulten la visibilitat de les dones i del talent femení en l’àmbit dels mitjans de comunicació de masses.
S’han utilitzat les dades recollides en el darrer Projecte Global de Monitoreu de Mitjans (GMMP-2010) referides als espais d’Economia dels informatius de premsa, ràdio i televisió. A partir de tres enfocaments: l’internacional, l’àmbit de l’Estat espanyol i un estudi realitzat amb les mateixes categories d’anàlisi que el GMMP, però aplicat als mitjans locals del territori català.
Per tal de complementar aquestes dades referides a informatius generalistes, s’han analitzat quatre productes especialitzats en economia: 4 edicions del programa radiofònic Economia i Empresa, de Catalunya Ràdio, 4 edicions del programa de televisió, Valor afegit, de TV3, i dos suplements setmanals de premsa: Diners, de La Vanguardia, i del diari ARA, el suplement Emprenem.
Els percentatges de presència femenina que mostren els mitjans de comunicació en els espais d’economia, tan els generalistes internacionals (20%), espanyols (17%), locals catalans (27%) com els especialitzats (15%), són d’ una mitjana de 19,3%, per tant de cada 10 persones que mostren o esmenten els mitjans en referència als ítems econòmics només hi apareixen 2 dones.
“Les dones no hi són en els espais economics dels mitjans, no hi participen i per tant no són rellevants” -explicà Altés– “obvien, desconeixen la perspectiva de gènere”.
Els mitjans tampoc tracten l’economia de cura, la que sustenta le persones. Els diaris omplen la totalitat de les seves pàgines d’economia amb temes economics de mercat i sovint quan apareix algun article o notícia relacionada amb l’economia de cura, és desplaçada a les pàgines de societat.
Per altra banda quan surten personatges femenins, que tenen rols masculins, com són la Presidenta d’Alemanya, Angela Merkel, i la del FMI, Christine Lagarde, reben un tractament esteriotipat: “la dama de seda i acer”, diuen alguns titulars.
En opinió d’Altés i Majó ” els mitjans no faciliten espais còmodes per a les dones i tampoc se’ls hi ha donat ni la veu ni la credibilitat”.
Ajuda en Acció vol sensibilitzar la població en general sobre els dèficits de representació que obtenen les activitats econòmiques protagonitzades per dones en el mitjans de comunicació. Amb el propòsit d’impulsar la reflexió dels actors socials, tant els que gestionen la informació (periodistes i fonts) com les audiències dels mitjans de comunicació, per tal d’assolir una representació femenina més justa i conforme amb la realitat.
Durant el debat entre periodistes, empresàries i representants d’institucions presents a l’acte(ACCD i ICD), que ha estat després de la presentació de l’informe i del visionat de l’audiovisual -que recull les opinions de diversos professionals, des de periodistes joves al sotsdirector de La Vanguardia- les preguntes més comuns han estat: On situem la responsabilitat?; Qui s’ha d’encarregar de fer un gir en el criteris de publicació i rutines de treball periodístiques?; Com cal aplicar la perspectiva de gènere? Qui ha d’ensenyar a aquelles persones que l’han d’aplicar?; Quina institució es responsabilitza del seguiment de dades de presencia/absència any rera any?.
Núria Balada, directora de l’Institut Català de les Dones ha assenyalat la possibilitat d’un informe concret del CAC sobre aquesta temàtica i ha recordat que una eina molt útil, quan els mitjans no saben a quina dona recorrer com a font o tertuliana, és “El Cercador d’Expertes” creat per l’ADPC i l’ICD.
L’escriptora i professora de Ciències de la comunicació, Joana Gallego, ha recordat que les dones tenen el dret a ser presents equitativament en els mitjans, a ser-hi ben representades, i a incorporar-hi la visió de gènere.
Entre les opinions més consensuades es considera important que: les dones hi siguin, perquè només així hi podrá haber models (els referents són imprescindibles per poder fer créixer vocacions); Les quotes son necessàries per fer front a aquests desajustos tan flagrants; L’exigència d’un millor periodisme que representi una realitat no distorsionada; I el paper de l’educació per a la transmissió de nous valors i noves actituds, una educació que s’inicia en el cicle infantil però que s’ha de mantenir durant tota l’escolarització i de forma específica en les facultats.
Entre les propostes innovadores pel futur: donar continuïtat a la iniciativa d’Ajuda en Acció per convertir l’estudi en un observatori o poder incloure un apartat permanent en l’informe del CAC.
