En la recentment clausurada IX edició de la Mostra de Documental Etnogràfic de Sobrarbe les dones són protagonistes: la realitzadora iraniana Sudabeh Mortezai ha guanyat el premi més important per “In the Bazaar of Sexes”, la cantant sahrauí Mariem Hassan ha rebut la Menció Especial per la seva defensa de la cultura del desert i Diana Gonçalves ha rebut un accèssit per “Mulleres da Raia”.
El premi al millor projecte escolar el va recollir la directora del col.legi públic Santa Maria de Lavapiés, Charo Chaves i la responsable d’audiovisuals de l’Institut Nacional d’Antropologia de Argentina i Pensament Llatinoamericà, Cristina Argota va lliurar a Patricia Espanyol, directora d’Espiello un reconeixement per la tasca del festival a la difusió de la cultura argentina.
A més el millor treball de recerca ha estat per “Bunong birth practices”, un documental en el qual una antropòloga investiga els canvis que s’han produït en aquesta ètnia cambodjana amb la medicalització dels parts.
Sudabeh Mortezai
La directora de “In the Bazaar of Sexes”, va arribar a Boltaña, al Pirineu d’Osca, conscient que la seva pel.lícula és aquí una finestra a una part del món molt desconeguda. Abans va estar a Mèxic, on també va rebre un premi pel seu documental “In the Bazaar of Sexes”.
Nascuda a Alemanya, el 1968 i criada a Viena, Mortezai, forma part d’aquesta generació de dones iranianes a l’exili que no obliden el seu país i fan tot el possible perquè el món tampoc oblidi.
“In the Bazaar of Sexes” és el seu segon llarg documental i tracta del “segheh”, una pràctica xiïta que consisteix en l’establiment de matrimonis amb data de caducitat: el nuvi paga un dot per la núvia que serà la seva dona durant minuts o anys. Una via islàmica al sexe ocasional.
Sudabeh Mortezai va investigar durant tres anys, va fer centenars d’entrevistes (a líders alcorànics, advocades feministes, dones divorciades, persones solteres …). Assegura que per a ella “el més important van ser els personatges” i que va buscar integrar tres perspectives: la d’una dona, la d’un home i la del Mullah, el teòleg, i que fossin les persones que veuen l’obra les que “traguessin les seves pròpies conclusions “.
El documental comença fa quatre-cents anys, amb l’origen del sigheh en l’Alcorà i acaba amb una “visió esperançada”, en la qual, sens dubte, les dones són les protagonistes alegres, valentes i fortes d’un canvi imparable.
