Per Montse Fernández Garrido
Des de fa segles, quan es presenta en públic un nou escriptor i resulta que és dolent, mediocre, o simplement que no té la categoria literària esperada, generalment algun benintencionat diu: “és dolent, però és un bon pare de família“. Parlar o escriure sobre Gemma Lienas Massot és fer-ho d’una excel·lent escriptora, una dona brillant, culta, gran persona, bona mare de família (té un fill, el David, i una filla, la Laura) i àvia (tres nets i tres netes)… També una bona amiga… activista incansable per una societat millor i més justa.
Va ser el 2001 quan Gemma Lienas va publicar el primer títol de la saga de la Carlota, “El diari lila”. I vaig descobrir que llegiria molts llibres d’ella. Jo ja no era una adolescent, sinó una dona adulta des de feia anys, ja que en aquell moment tenia 47 anys (vaig néixer el 1954). No obstant això, em va encantar el seu llibre i vaig anar comprant tots i cadascun dels que va anar publicant per a joves: roig, groc, blau, taronja, així és la vida… També tots els de “La tribu de Camelot”. I des de llavors els he regalat i recomanat a totes les jovenetes i jovenets que conec, i també a no pocs instituts, convençuda que aquests llibres ensenyen, difonen valors i fan millors persones. Com s’ha escrit sobre aquesta saga, “no es tracta de novel·les, ni d’un diari íntim, sinó d’una guia subversiva“. També “El tresor amagat”, “El llibre de les emocions”, “La venjança dels panteres negres”, “El rastre brillant del cargol”, “Jo, Watson i l’armari de la Jacqueline”…
El 2001, jo ja acumulava vint-i-cinc anys de militància feminista i em va semblar que aquests llibres eren la millor literatura que podíem oferir a la nostra joventut. No és estrany que els llibres de la Gemma hagin estat traduïts a diversos idiomes, ni que tingui moltíssimes lectores i lectors. I que acumuli variats i nombrosos premis, però no només pels ja anomenats. Premis d’entitats privades, públiques i fins i tot de la UNESCO, pel Diari lila, el feminista (premi a la tolerància). El 2003 també el Ramon Llull de les lletres catalanes. El 2008 va rebre un premi per tota la seva obra: Creem Espais d’Igualtat en la categoria d’art i cultura, el 2010 un nou premi pel seu paper en la literatura catalana. Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil. I pel seu paper en la lluita feminista, la Medalla Francesc Macià al Treball de la Generalitat de Catalunya. No és d’estranyar tampoc aquest últim premi, perquè té publicats ja més de 90 títols.
Gemma Lienas va néixer el 1951, es va llicenciar en Filosofia i Lletres i és escriptora i conferenciant, treballant sempre pels drets de les dones. No només s’ha dedicat a fer-ho a través de l’escriptura. En diverses legislatures també ha estat diputada del Parlament de Catalunya, de sengles grups progressistes (“Catalunya, sí que es pot” i després “PSC”: del 2015 al 2017). I abans havia estat professora, directora d’edició de diverses editorials i col·laboradora de premsa, ràdio i televisió. També ha creat i dirigit alguns grups, com “Dones en Xarxa”, “Lobby de Dones de Catalunya” i “Feministes de Catalunya”, on durant anys vàrem militar un bon nombre de dones de molt diversos orígens i professions, i des d’on van sortir importants campanyes contra la prostitució i el tràfic, els ventres de lloguer o els capellans pederastes, per citar-ne algunes.
Va posar en marxa un postgrau d’escriptura creativa a la Universitat de Barcelona, i és membre del Consell de Participació del Memorial Democràtic. El 2026 ha estat nomenada “presidenta de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya”.
Ha viscut a Nova York i Estrasburg, per la qual cosa parla, a més de català (idioma en els qual va estudiar durant el franquisme, malgrat la seva prohibició) castellà, francès i anglès. Separada del pare dels seus fills, i des de fa més de quaranta anys és parella d’un científic, el físic Enric Banda. Enamorada també ella de la ciència i la psicologia, difon tots dos temes a través de les seves novel·les i articles. La Gemma és una lectora voraç, que llegeix uns 70 llibres l’any i la seva biblioteca disposa de més de 12 mil títols.
Els llibres per a adultes
Llibres amb títols combatius: tres de no-ficció, “Rebeldes, ni putas ni sumisas”, “Pornografía y vestidos de novia”, “Quiero ser puta” i magnífiques novel·les també com “Anoche soñé contigo” (una de les meves preferides, difícil de poder comprar, però que és a les biblioteques), “El fil invisible” (Premi BBVA Sant Joan de novel·la), “Atrapada en el mirall”, “El final del joc”, “Un tresor amagat”, contes com “El gust del cafè” (també premiat), “Elvis”…
Els temes són variats i molt interessants, sempre amb valors feministes: el maltractament psicològic i sibil·lí de la parella: controlador, manipulador, desvaloritzant, apartar de la família i amistats, falta d’empatia “…De fet, Mauthausen pot ser el dormitori de qualsevol parella a qualsevol part del món“: Atrapada en el mirall, com percep un nen de sis anys el divorci dels seus pares, atrapat entre el foc creuat, la guerra d’odis i venjances, amb la seva pròpia veu, espontània i enlluernadora, que interpreta a la seva manera, sovint involuntàriament còmica; El final del joc, la profunditat commovedora de les relacions de poder en les famílies plenes de complexitats i contradiccions; El fil invisible, Olga, biòloga de 47 anys, i Loli, caixera de supermercat, de 37. Dos mons diferents i la mateixa inquietud. El món de les dones i la mateixa por i fascinació; Anoche soñé contigo, la vida privada de Carmina Marsot…
Les seves obres s’han traduït als següents idiomes: alemany, francès, brasiler, eslovac, italià, portuguès, gallec, basc, croat, grec, albanès, txec, serbi i xinès.
Drets fràgils
Autobiografia d’una generació de dones
Un magnífic llibre publicat el 2020, en català i en castellà. Imprescindible si vas néixer als anys 50. La mirada d’una nena, una adolescent i una dona, la Gemma, que va néixer el 51: les lleis franquistes, la Transició, les lluites feministes. La història d’una generació fins avui, lluitant per la igualtat legal i real.”Un llibre informatiu, reflexiu, serè que retrata la lluita històrica d’unes dones que, com ella, van picar pedra en un camp en el qual els camins oberts eren escassos i que ara, ja grans, veuen el present i el futur una mica incerts, perquè no oblidem que els drets conquerits per les dones són fràgils. I es poden perdre en qualsevol moment“. També imprescindible per a les noves generacions, en uns moments crucials, en què l’extrema dreta ensenya les urpes i vol tornar-nos als pitjors moments de la història, arrabassant-nos els drets, les llibertats i fins i tot la dignitat. Un llibre que parla de drets, cultura, lleis, lluites, històries…Tot allò relatiu a nosaltres. Llibre per recordar, aprendre, reactivar-te i il·lusionar-te. També per regalar a les noves generacions i recomanar a instituts, per acumular coneixements i valors. Perquè la Gemma Lienas mai defrauda, pel que escriu i com ho fa, pel que lluita. Per això no és estrany que tantes persones la llegeixin, aprecíin i recomanin. I que acumuli tants i tan variats premis.
Gemma Lienas acaba el seu llibre Drets Fràgils resumint en deu punts els drets que hem de conquerir, i acaba dient: «Com va dir la poeta Emily Dickinson: “Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem de peu”. Així que, dones de peus i ni un pas enrere!».
Ni un pas enrere, la revolució feminista continua. Perquè, com sabem, el futur serà feminista o no serà…
