Trenta anys després de la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing), aquest 18 de setembre s’ha celebrat el Fòrum Beijing+30, un espai fonamental en la lluita per la igualtat.
La trobada impulsada per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya s’ha realitzat en un lloc magnífic (cal dir-ho!). La Llotja de Mar de Barcelona ens envoltava mentre les veus expertes analitzaven els suposats avenços, reflexionaven sobre els reptes i estratègies de futur.
La presentació ha estat a càrrec d’una impecable Elisabet Carnicé que ha anat conduint i filant totes les intervencions, ponencies i taules al llarg de tota la jornada.
Tot seguit, la presentació institucional a càrrec de Cristina Gallach, exsecretària d’estat d’Afers exteriors i ex secretària general adjunta de l’ONU. Després d’ella, el torn era del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu i del President del Govern de la Generalitat, Salvador Illa.
Al meu costat, s’havien instal·lat dos homes molt elegants van començar a parlar com si fossin a la barra d’un bar.
Mentrestant, Cristina Gallach continuava amb el programa. Ens deia amb preocupació que a cap país del mon s’ha aconseguit la igualtat real.
“Què dius? – vaig pensar- podries repetir-ho, Cristina, que aquests dos que tinc al meu costat no se n’assabenten! Per què no t’escolten?”
Van continuar parlant durant tota la seva conferència, on ens convidaba a informar-nos, a fer xarxa, a agafar empenta però també ”a discrepar”, per sortir d’aquest marc únic de pensament des d’on estem observant un possible escenari de regressió dels nostres drets.
Després, el torn era de Santacreu i del President Illa. Els dos homes van callar per escoltar als de la seva fratria.
El President de la Cambra, va parlar sobre l’exit de la convocatoria. Per Josep Santacreu era importantíssim que a la sala hi hagues 450 persones, perque aquestes 450 persones sortirien amb més eines per treballar per aconseguir una igualtat real. Perquè la igualtat, fora del paper del discurs mes maco, era i és cosa de dones. Sembla que ho tinguem incorporat en el xip de la poteta cromosòmica que li falta a l’altra meitat de la població.
Observant la situació des de la perspectiva feminista que ens fa la vida una mica mes ácida a moltes, i restant els 20 o 30 homes que hi eren (a banda de l’staff técnic, que eren tot homes, mentre que les hostesses…), no s’estava entenen com es vol aconseguir aquesta “igualtat real”. Continuem.
Be. Aquests homes, mentre parlaven els seus, van fer com si estiguessin atents al que deien. Era el torn del President –que us he de dir que va ser força interessant- i vam escoltar un discurs sorprenentment compromès i ple de dades i xifres. Va començar amb el repudi del seu govern del genocidi que està cometent Israel contra el poble palestí. Després va parlar dels avenços regionals al voltant de la bretxa salarial, especialment la catalana, la xifra més baixa de la regió, un 16,7%. També va parlar d’un nou element que pot ajudar en la reducció d’aquesta bretxa: la Inteligencia Artificial i de com per al seu govern aquest és un aspecte imprescindible a desenvolupar, és a dir, una important declaració d’intencions de la Generalitat.
En acabar, un dels homes que tenia a la meva dreta ja no hi era. Quedava l’altre, que estava mirant el seu mòbil.
Anna Mercadé, presidenta d’honor de l’Observatori Dona Empresa Economía de la Cambra de Comerç de Barcelona i co impulsora de les Jornades del 76, comença amb “cap dels nostres drets és un regal. El món no estava fet per nosaltres. Hem avançat però, no us sembla que anem massa poc a poc?”. Va parlar de les resistències i urticàries que avui dia generen els nostres drets en l’extrema dreta, en les noves generacions del patriarcat, que ja “hem avançat prou”, que tenim massa drets, massa igualtat. I qui és l’home blanc per dir fins quan hem d’avançar?”, comentava Mercadé.
L’home del meu costat no se sentía interpel·lat. Mirava el seu mòbil com si estigués al water, concentradíssim, amb el seu tratge d’home important. Mentrestant Mercadé ens parlava de seguretat, d’oportunitats i reconeixement igualitari i de com les noves tecnologies de la informació son origen de noves formes de desigualtats, que arriben a fer que dones joves vulguin ser influencers en comptes de realment voler influir i provocar canvis socials.
Va ser la mateixa Anna Mercadé qui va fer un reconeixement a la catedràtica i sociòloga Marina Subirats amb un exercici de memòria extraordinari. Tan extraordinari com les dones que van participar fa 30 anys d’aquest Beijing 95. També va fer referència al total desconeixement de les generacions posteriors de la història de les nostres lluites (dic “nostres”, però hauria dir “les seves”, que seria més adient).
Va fer menció dels eixos que van ser assoliments fonamentals d’aquella conferencia: gènere, empoderament, coeducació, drets sexuals i reproductius, transversalitat i la fita fonamental de la presència obligatòria de dones a qualsevol taula de negociació dels conflictes bèl·lics, el que avui dia ja no es compleix degut a fonamentalismes religiosos i pel no compliment de les normatives, convenis i tractats internacionals que protegeixen els drets humans fins i tot en temps de guerra o altres tipus de conflictes. Perquè els Drets de les Dones són, efectivament, Drets Humans, per si algú encara en tenia algun dubte.
Perquè les dones sempre hem estat “un actor civilitzatori”, que volem impulsar un nou ordre. Un ordre feminista.
Dones, Pau i Seguretat
Moltes ponents també van parlar dels temps de violències globals, locals, públiques i privades, virtuals i materials que estem patint. És imprescindible recuperar la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides sobre Dones, Pau i Seguretat (2000), que insta a incrementar la participació i representació de les dones en la prevenció, la gestió i la solució de conflictes, i a garantir la protecció i el respecte dels drets humans de les dones i les nenes, particularment contra la violació i altres formes d’abusos sexuals en situacions de conflicte armat, perquè l’empoderament ha de ser no solament social sinó també econòmic i polític.
Recordant el que hem anat fent al llarg del temps, aquí teniu una peça que explica amb molta claredat el 1325 i que vam publicar fa nou anys, amb la frustració de su plena vigencia a dia d’avui.
La ministra que no hi era al programa
Sorpresa una altra vegada. En aquesta ocasión, la provocadora va ser la presencia de la Ministra d’Igualtat del govern d’Espanya, Ana Redondo. Sense cap paper, va fer un exercici de memòria de 30 anys enrere. Des del govern espanyol es veu amb molta preocupació l’augment de les violències de gènere (a Catalunya, “violències masclistes”), una bretxa de les cures de menors i de gent gran que continua en mans de les dones, i de la sensació d’impotència per les dones a l’Afganistan, que estan completament silenciades i invisibilitzades. Pel genocidi a Gaza…
“No tenim el mon de fa 30 anys. Ens envolta l’individualisme, l’autoconsum dels nostres propis prejudicis, que ens impedeix generar aliances i comunitat feminista.”
Segons la ministra Redondo, tenim una responsabilitat històrica amb les que ens han precedit, per què ens van deixar el llistó molt alt i el camí lliure. Ens va dir que no ens conformem amb aquesta realitat, molt complexa, davant d’una onada reaccionaria global que vol fer-nos tornar a la llar i amb la seriosa amenaça de les xarxes socials, que estan transformant les percepcions del jovent. Aquest era el missatge final de la ministra espanyola.
El relat de les que hi eren i la realitat actual
Molts dels drets de les dones i l’origen de l’exposició a les violencies masclistes ve determinada per l’accés o no a l’empoderament econòmic. Tothom hi està d’acord amb això. I el no assoliment d’aquest i d’altres drets que son fonamentals implican la seva vulneració.
L’empitjorament de les economies fa que fins a 40 països de tot el món no puguin pagar el seu deute extern, fet que té repercussió directa en els recursos i pressupostos destinats a dones i nenes per sortir de la pobresa, de l’exclusió i de les Violències Masclistes. A més, el qüestionament directe que es fa des de sectors de la societat (especialment des d’homes joves) que ja no confien en la democracia i en el sistema de partits tradicionals, ha generat una narrativa populista reaccionaria que, amb finançament global, vol acabar per sobre de tot amb els drets de les dones.
Fonamentalismes com el catolicisme, l’islamisme i l’església evangélica qüestionen els drets de les dones, enfrontan-los directament amb els drets de la familia. Ens volen fer tornar a casa i en això moltes de les conferenciants van coincidir en la necessitat imperiosa d’acabar amb la penalització del mercat laboral per la maternitat, que també fa feina per replegar-nos a les cures i a esquerdes salarials injustes i eternes.
El poder de les dones i la Justícia Climàtica
“Tan sols l’empoderament econòmic i social de les dones pot permetre generar la narrativa necessària per poder transformar”, va dir Susana Malcorra, ex ministra d’exteriors d’Argentina i cap de gabinet de Ban Ki-moon. ”Aquest aniversari (de Beijing 95) no pot ser nomes simbòlic, perquè els assoliments es poden perdre si no es mesuren, si no es contrasten i si no s’apela als sistemes jurídics nacionals i internacionals corresponents amb lleis efectives i sobretot, amb recursos per poder aplicar-les. I si les dones no accedeixen als seus drets, tota la societat s’empobreix”, senyalava Malcorra.
Recomanació 40 de la CEDAW
A l’octubre de 2024, el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona va adoptar la seva última Recomanació enfocada en la representació igualitària i inclusiva de les dones en els sistemes de presa de decisions: La Recomanació General número 40 (RG40), o la via cap a la paritat total, un 50/50 i a Susana Malcorra no li surten els comptes.
Amb aquesta recomanació les dones tenen dret a una representació igualitària i inclusiva en tots els sistemes de presa de decisions, en igualtat de condicions amb els homes. No obstant això, malgrat els grans avenços realitzats pels estats part, “aquest dret segueix sense respectar-se, la qual cosa també obstaculitza greument l’aplicació de tots els altres drets contemplats en la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona”.
La RG40 planteja que la desigual distribució del poder de decisió impedeix “que els Estats i la comunitat internacional facin front de manera eficaç als desafiaments urgents d’abast local, nacional, regional i mundial”. En aquest sentit, la paritat és una solució transformadora enfront del “creixent nombre de desafiaments disruptius i urgents, inclosos els relacionats amb la pau, l’estabilitat política, el desenvolupament econòmic, el canvi climàtic, els avenços tecnològics, com la intel·ligència artificial, i la transformació i sostenibilitat de la governança i el sistema multilateral” que “afecten directament l’aplicació de la Convenció i transformen cada vegada més les societats”.
I llavors, que fem? Anem be o anem malament?
La participació de les dones marca una diferencia real en les maneres de fer política i de prende decisions que tenen una major envergadura, però aquesta participació molesta a una part important de la societat que es resisteix als canvis. Un exemple és la participació de les dones a la política local. Moltes d’aquestes dones, especialment en continents com Amèrica llatina han acabat violentades, fins i tot assassinades per una violència constant que s’afegeix a la que pateixen via xarxes socials, fet que segons l’especialista argentina Malcorra genera la necessitat de regular i canviar les regles d’ús imprescindibles en l’àmbit digital, amb codis ètics i de igualtat ben definits.
Un altra exemple es la incorporació de dones a la direcció de grups científics d’investigació, consells de direcció d’empreses, dirigint carteres ministerials, etc. Perquè solament en llocs de poder, un poder reformulat per les pròpies dones, canviaran les agendes globals i es vetllarà pels interessos i benestar del mes del 50% de la població oblidada i invisibilitzada per les ciències, per la macroeconomia, per la justícia sociolaboral, pel dret a la salut i a l’educació sense el biaix de sexe que avui, a trenta anys de Beijing continua reproduint-se en tot el mon. D’aqui la importancia de la Coeducació, que va ser protagonista importantíssima de la trobada, a l’igual que la IA i el seu ús curos per no reproduir els biaixos de gènere del mon material, en el digital i en la construcció de les noves realitats.
De fet, es va presentar l’informe “Intel·ligencia Artificial Responsable i biaixos de gènere”, un marc de referència per a que les empreses entenguin els riscos associats als biaixos de gènere en la IA i adoptin pràctiques responsables i ètiques en el desenvolupament i l’ús d’aquesta tecnologia, que ha estat desenvolupat per: Meritxell Bautista Quiñones, presidenta executiva de Manix Capital i consellera de l’ODEE; Esther Nin Camps, directora de l’assessoria jurídica internacional, Banc de Sabadell i cosellera de l’ODEE; Marta Rodríguez Martín, directora d’organització, persones i cultura, Mercabarna i cosellera de l’ODEE; Montse Serra Valldeoriola, vicepresidenta de Serveis i Solucions d’HP i consellera de l’ODEE; Jordina Torrents Barrena, HP Senior AI Manager and Principal AI Architect; Iolanda Montserrat Siles, HP Personal Systems Marketing Segment Lead; i Karina Gibert Oliveras, degana del Col.legi oficial d’enginyeria informàtica de Catalunya i catedràtica d’intel.ligència artificial i ciència de les dades de la UPC, donesCOEINF. Un material que després de fer-li una ullada durant el viatge de tornada a casa, em sembla indispensable per qualsevol organització que treballi realment per a la Igualtat real i que, com a plus, ha estat realitzat ìntegrament per dones expertes.
I mentrestant, l’home del móbil, el que parlava per sobre les paraules de dones expertes, ja no hi era. Havia marxat feia una estona llarga, després que parles el president Illa. A aquest, el missatge no li arribarà, perquè nosaltres ja som conscients que la igualtat continua sent una qüestió de dones.
