Esperanza Huayama Aguirre, Presidenta de la AMHBA © Sara Cuentas
Esperanza Huayama, activista, defensora de drets humans i lideresa de les dones esterilitzades de manera forçada d’Huancabamba (Piura-Perú), parla clar i sense por del context advers, de les diferents opressions que les afecten, i de la seva energia vindicativa que segueix persistint ja fa més de 18 anys.
En la conversa Esperanza Huayama saluda a: la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, a les meves germanes del Senegal de l’organització GIE, a les germanes de la Fundació Dona i Futur de Colòmbia, a l’Agència Catalana de Cooperació, a les germanes de CEAR Euskadi(…) I també a les germanes periodistes de La Independent per fer que el nostre missatge arribi a milers de dones a Amèrica Llatina i Europa.
Abans de començar l’entrevista, li expresso que és una dona admirable i de molt coratge que ha demostrat tenir una gran capacitat per resistir l’adversitat que carrega contra la seva salut, la seva autonomia i el seu espai comunitari, ella escolta en silenci, somriu i mira les seves muntanyes huaringenyes, el seu espai ancestral que va tenir un passat matriarcal, abans de l’arribada dels conqueridors.
Esperanza, en tots aquests anys de d’acció vindicativa en favor dels drets humans i drets sexuals i reproductius de les dones que van ser afectades per les esterilitzacions forçades, has pensat alguna vegada en renunciar, en deixar la teva acció com a presidenta a l’Associació de Dones de la Província d’ Huancabamba (AMHBA)?
Mai. Aquí segueixo forta, per les meves germanes que com jo vam ser obligades a lligar-nos (esterilitzar-nos) sense el nostre consentiment, que com animals ens van tallar per impedir-nos tenir més família. Sóc aquí, encara que m’amenacin, aquí dono la cara. Però no estic sola, estic amb totes les meves germanes de l’organització, dels diferents districtes i masos d’ Huancabamba. Estem totes juntes, unides i organitzades.
Quin tipus d’amenaces has rebut. Sents que s’han intensificat?
Em truquen per telèfon i no s’identifiquen. De vegades, són veus de dones i altres d’homes. Diuen el meu nom, m’ amenacen que alguna cosa dolenta em passarà, que si segueixo fent-me la valenta ploraré. M’han dit que em passarà igual que altres dirigents, a qui van colpejar i van matar a altres parts del país. Abans, trucaven de tant en tant, un o dos cops al mes, però ara són més vegades. També estan fent que la meva família tingui por, que els meus fills i les meves filles es posin en contra de l’organització que represento, perquè diuen que em faran mal, que alguna cosa em passarà per culpa de l’organització. Diuen en la meva comunitat que això de l’organització és mentida, que surto a beure licor amb altres dones, que em passeigo i no faig res.
Han intentat també dividir l’AMHBA oferint suport perquè es creï una altra organització dedicada a les artesanies; fins i tot persones en les que confiàvem, i que poden semblar solidàries amb nosaltres, han estat involucrades en aquest tipus d’accions per dividir a la nostra organització.
De qui creus que vénen aquestes amenaces i per quin motiu?
De la gent que està en contra de la AMHBA, dels que no volen que les dones lligades de manera forçada tinguem justícia i reparació. Ens amenacen les persones que no volen que denunciem a Fujimori i als seus exministres de salut com els principals culpables d’aquest delicte de lesa humanitat. I ara que estem en un moment d’eleccions presidencials tot és molt pitjor, ja que hi ha interessos de partits polítics que volen utilitzar la nostra realitat per al seu benefici.
Abans de passar a parlar del context electoral, digues si has pres algun tipus d’acció respecte a les amenaces?
Sí, he denunciat el dia dijous 18 de febrer davant la fiscalia d’ Huancabamba sobre aquesta situació i he demanat garanties per a la meva persona. Ja l’autoritat ho sap i en té coneixement. Qualsevulla cosa que m’ arribés a passar, ja vaig exposar-ne el motiu, i per això he demanat protecció.
Puc llegir un paràgraf i compartir-lo?
Sí.
“Tenint en compte que exerceixo el càrrec de presidenta de la AMBHA i actualment vicepresidenta de l’Associació Nacional de Dones Peruanes Afectades per les Esterilitzacions Forçades, i tenint en compte que, des de l’associació, exigim justícia, veritat i reparació per al cas de les esterilitzacions forçades de les que vam ser víctimes milers de dones durant el govern de Fujimori, la investigació No. 29-2011, a la data es troba en tràmit davant de la Segona Fiscalia Provincial Suprapenal de Lima a càrrec de la Dra. Marcelita Gutiérrez, considero que per callar em fan aquestes amenaces, pretenent intimidar-me “.
La formació de l’Associació Nacional de Dones Peruanes Afectades per les Esterilitzacions forçades ha estat recent, què representa per a vostès?
Nosaltres, les germanes de Piura – AMHBA i Cusco – AMAEFC (Associació de Dones Afectades per les Esterilitzacions Forçades de Cusco), vam decidir formar l’Associació Nacional per a ser més fortes, estar més organitzades i per parlar per nosaltres mateixes. Estem cansades que altra gent i algunes ONG ens facin veure només com a víctimes, sense veu, com analfabetes que no sabem què dir. Nosaltres tenim veu, sabem el que volem: volem justícia i reparació, i que se sàpiga la veritat del que ens van fer. Estem cansades que d’altra gent donin conferències sobre nosaltres, parlin dels nostres problemes com si no poguéssim fer-ho, sense preguntar-nos si més no si volem que parlin en el nostre nom. Estem cansades que apareguin expertes en les esterilitzacions quan mai han treballat en les nostres comunitats i només han passat a fer fotos, a entrevistar-nos, i sense el nostre consentiment han publicat llibres amb la nostra informació per al seu propi benefici. Per exemple, ens han volgut imposar símbols per a les dones lligades, ens han vingut a dir que ens ajèiem a terra com una catifa vermella, sense pensar que així ens recordaven a la sang, a com vam ser lligades a la força, tirades al costat de l’altra, amb els nostres ventres plens de sang. Ni tampoc es van posar a pensar i analitzar que en l’època del terrorisme també vam veure com van matar a molta gent i que aquest color vermell per a nosaltres és només dolor. És una falta de respecte a les dones lligades i a la nostra identitat com dones indígenes.
I en el marc del context electoral com avalua la teva organització l’acció dels partits polítics?
En aquest temps d’eleccions nosaltres veiem que hi ha partits polítics que ens utilitzen en els seus discursos. Gent de partits que mai ens han donat suport, mai els hem vist en els nostres plançons i vigílies a Lima, i ara parlen de nosaltres, o gent que es va aprofitar mitjançant la nostra lluita per ser candidates. Veiem com ens fan veure com mentideres, com que ens vam inventar tot el mal que ens han fet al nostre cos. Però nosaltres exigim que sigui qui sigui qui arribi al govern en aquestes eleccions, té l’obligació de fer-nos justícia i reparació. Nosaltres no pertanyem a cap partit polític, però si que estem atentes a conèixer les propostes de reparació i de justícia que pot haver-hi en relació amb nosaltres. I si no s’arribés a complir anirem davant la justícia internacional.
Com viuen actualment les dones esterilitzades de manera forçada?
Vivim amb molt dolor en el nostre cos, en el nostre ventre, en la nostra esquena. Allà on ens van operar moltes tenen tumors, algunes han tingut càncer i altres ja han mort. Vivim tristes, de vegades només ens queda plorar. Els nostres esposos ens han abandonat perquè ja no es pot gaudir de les relacions sexuals, altres pensen que els enganyem i es tornen més masclistes. I els nostres fills i filles han anat a les grans ciutats a treballar per poder ajudar-se i ajudar-nos, perquè les nostres famílies han esdevingut més pobres. A més, patim el menyspreu i la burla de la gent del poble que no vol la nostra organització, gent que és racista i a més som maltractades pel personal de salut a les nostres comunitats.
Sé que tenen una Casa de la Dona Andina a Huancabamba i que, precisament, els que s’oposen a l’organització de les dones esterilitzades de manera forçada a Huancabamba, volen fer tot el possible per llevar-los aquest espai on les dones es reuneixen i organitzen?
Sí, nosaltres al costat del Conveni IAMAMC-AMHBA, que tenim amb l’Institut de Suport al Moviment Autònom de Dones Camperoles, vam aconseguir amb molt d’esforç tenir un espai per a nosaltres les dones de la AMHBA. Allà fem les nostres assemblees, tallers de drets, reunions i tenim horts on produïm aliments de la nostra terra. A més, tenim una petita grangeta de cuyes i conills. I ja fa diversos anys, un grup de la Comunitat de Quispampa, que s’oposa a l’organització de les dones lligades, va intentar envair i llevar-nos el terreny. Per això, sempre vivim amb aquesta preocupació, de pensar que poden venir en qualsevol moment a envair la casa. Ja van intentar fer-ho una vegada i la Justícia ens va donar la raó. Però en aquests temps, novament han tornat les amenaces. Però aquí ens quedem, ben unides perquè no ens ho preguin.
Sabem que hi ha una iniciativa de l’actual govern, el REVIESFO (Registre de Víctimes d’Esterilització Forçada) que permetrà evidenciar quantes dones i homes van ser afectats i a més tenir accés prioritari a l’Assegurança Integral de Salut, a atenció en salut mental i en servei a defensa legal gratuïta?
Sí. Hem coordinat directament amb el Ministeri de Justícia, el Ministeri de Salut i amb el Ministeri de la Dona i Poblacions vulnerables. El REVIESFO és un primer pas en tot el camí que ens queda. I nosaltres pensem que ens dóna dignitat, perquè ens reconeix com a afectades per la lligadura forçada, i ens reconeix el dret a l’atenció integral en salut i en atenció legal. El REVIESFO no és ni reparació ni justícia, però és un primer pas. I aquesta fita del REVIESFO ha estat gràcies a la lluita de la AMHBA i AMAEFC i gràcies a persones com la parlamentària Hilaria Supa, a l’organitzacions IAMAMC i el Moviment Ampli de Dones – Línia fundacional, amb qui estem treballant fa més de 20 anys, i que han estat dialogant amb els diferents ministeris juntament amb nosaltres, perquè es doni aquest Registre Nacional de Víctimes.
I des del Ministeri Públic, en canvi, és tot el contrari ….
Sí, la Fiscalia que dirigeix la fiscal Marcelita Gutierrez, acaben de postergar per més mesos el resultat de la seva investigació que al febrer ja havia d’estar llest. I ara serà després de les eleccions. Com pot ser? ens preguntem, o és que ens volen negar la justícia.
Quines accions preveun per als pròxims mesos Esperança, com superaran aquests obstacles?
Primer és l’organització, enfortir-nos entre totes, que les nostres germanes d’altres parts del país vinguin a formar part de l’Associació Nacional de Dones Peruanes Afectades per les Esterilitzacions Forçades.
Segon, que tinguem més veu i estiguem presents en els llocs on el públic ens pugui escoltar, sense que tinguem algú que parli per nosaltres, o almenys que no parli sense el nostre consentiment.
Tercer, que seguim tenint la solidaritat internacional, d’altres dones i homes i organitzacions del món, que ens donin suport per a la nostra defensa legal, per a medicines, per tenir iniciatives productives les dones esterilitzades, perquè deixem enrere la pobresa.
I quart, seguir demandant Veritat, Justícia i Reparació. Nosaltres aquí serem i ens cansem.
Algunes paraules més Esperanza?
Sí, vull agrair a les meves germanes de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, a les meves germanes del Senegal de l’organització GIE, a les germanes de la Fundació Dona i Futur de Colòmbia per treballar juntes per a la realitat dels drets sexuals i reproductius; i també a l’Agència Catalana de Cooperació. Agraeixo a les germanes de CEAR Euskadi per rebre a la nostra defensora Obdulia Guevara Neyra per denunciar sobre les esterilitzacions forçades a Espanya. I també a les germanes periodistes de La Independent per fer que el nostre missatge arribi a milers de dones a Amèrica Llatina i Europa.
Esperanza Huayama dialogant amb les seves germanes de l’AMHBA © Sara Cuentas
