El vers de la poeta “Jo no sé pas on són els meus confins” emmarca les III Jornades Marçalianes
Les III Jornades Marçalianes han tingut lloc a València els dies 12 i 13 d’aquest mes de novembre. “Jo no sé pas on són els meus confins” ha estat el vers de la poeta que s’ha pres com a leitmotiv per il·luminar el títol d’aquestes noves jornades: “Obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal. Des de la perifèria”.
Organitzades conjuntament per la Fundació Maria-Mercè Marçal i per l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València, han comptat també amb la col·laboració d’altres institucions: l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Català de Dones.
La primera taula de les Jornades va estar dedicada a l’estudi de l’acció política de l’autora, entesa en el sentit més restringit d’adhesió a uns partits polítics i de vivències socials. Les ponències de Maria Conca i de Francesc Codina van resseguir respectivament la militància política de Maria-Mercè Marçal en el PSAN (1976-1980) i la posterior adherència al partit sorgit de l’escissió d’aquest i la seva dissolució, Nacionalistes d’Esquerra (1980-1985). En ambdós casos es va remarcar com la qüestió de gènere ocupava un lloc central en les reivindicacions polítiques de Maria-Mercè Marçal qui, tot i tenir una formació política marxista, pensava que l’opressió de la dona no se solucionaria amb la dissolució de classes.
La taula redona posterior comptava amb tres intervencions al voltant de la temàtica “Polítiques i feminisme”. Anna Montero, Cinta Portillo i Adela Costa parlaren sobre el tema des de punts de vista diferents que es complementaren i ens donaren una visió del posicionament feminista de la poeta lleidatana, tant en la seua obra com en la seua vida privada.
Aquest primer dia de les Jornades va culminar amb la inauguració de l’exposició “No volem que la revolució ens neixi morta. Maria-Mercè Marçal. Acció feminista i política 1975- 1985” i amb un recital de poemes a càrrec de la poeta de la Safor Encarna Sant-Celoni.
El dissabte 13, dia en què Maria-Mercè Marçal hauria fet 58 anys, estava reservat a les intervencions entorn a l’estudi de la seua obra literària, amb especial atenció als textos teòrics i assagístics que fins ara havien estat relegats a favor de l’estudi de la producció poètica.
Meri Torras i Fina Llorca inauguraren la sessió de ponències del matí. Ambdues analitzaren les proses marçalianes i coincidiren a posar de relleu l’interès de Marçal per establir una genealogia literària femenina que li permetera arrelar en una tradició en la qual reconèixer-se per poder dir-se. Les dues assenyalaren com per a Marçal escriure és existir. D’ací la necessitat de superar la manca de models literaris on certament aprendre alguna cosa més que l’ofici que es pot extreure dels referents masculins, i la insistència a construir amb la paraula aquestos marcs i esquemes per poder anar fixant la tradició femenina possibilitadora de l’escriptura i, en definitiva, del ser-hi.
A continuació, Laia Climent i Antònia Cabanilles presentaren les seues ponències en una sessió dedicada a “l’obra marçaliana des de l’òptica política”. Laia Climent va incidir en el caràcter somàtic de l’obra poètica. Analitzant diferents aspectes en la poesia marçaliana va destacar com, gràcies a la introspecció en el seu cos, Marçal s’allunya del llenguatge simbòlic i accedeix al semiòtic, un llenguatge femení que l’allibera del món racional i, per tant, li permet l’anul·lació de l’ordre fal·logocèntric.
D’altra banda, Antònia Cabanilles va analitzar com Marçal reflexiona sobre el compromís que la lliga a l’escriptura. És el llenguatge, la différance derridiana inherent al llenguatge, qui la compromet amb l’escriptura. La différance és la que li permet escapar des d’un principi de la submissió. És aquesta crisi del llenguatge la que aboca l’escriptor/a al fracàs, però alhora la que li permet anar més enllà, no limitar-se al que està prefixat.
Per finalitzar les sessions del matí, es van presentar els quaderns de les II Jornades Marçalianes, “Saba vella per a fulles noves”, editats per la Fundació Maria-Mercè Marçal. Amb aquest acte es van concloure les sessions a la Facultat de Filologia, ja que les sessions de la tarda es traslladaren a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
“Eixamplant esguards sobre l’obra de Maria-Mercè Marçal” és el títol de la taula redona que va encapçalar els actes de la tarda i que va reunir quatre investigadores amb treballs d’investigació o tesis doctorals sobre l’obra de Maria-Mercè Marçal en curs, o finalitzades recentment. Maria Antònia Massanet, Caterina Riba, Noèlia Díaz- Vicedo i Ada Garcia presentaren les seues comunicacions i van respondre així a un dels objectius de l’organització, la qual, en consonància amb el títol de les jornades, va voler també obrir el programa a noves veus interessades per l’autora.
Les jornades finalitzaren amb un acte de cloenda i una posterior performance a càrrec de Sinberifora Associació Cultural, qui basant-se en versos de Maria-Mercè Marçal muntaren la seua proposta escènica.
Amb aquestes Jornades Marçalianes, les primeres a València, s’ha retut també un homenatge institucional a Maria-Mercè Marçal. Reconeixement que, en aquestes terres, feia temps que se li devia.