L’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE) ha fet públics els resultats de 2020, que mesura les bretxes existents entre dones i homes. Amb dades de 2018, l’Estat espanyol se situa en el lloc número 8, amb 72 punts sobre 100, 4,1 punts per sobre de la mitjana per al conjunt de la UE (67.9) i suposa un increment de 1.9 punts des 2017.
L’Índex Europeu d’Igualtat de Gènere mesura la situació d’igualtat entre dones i homes en sis àmbits bàsics de la vida social: ocupació, diners, coneixement, temps, poder i salut, en una escala de puntuació de l’1 al’100. Per al conjunt de la Unió Europea, la salut és l’àrea on hi ha una menor bretxa, mentre que és en l’àmbit del poder on la desigualtat es manifesta amb més intensitat.
El 2018, l’Estat espanyol ha obtingut puntuacions sensiblement superiors a la mitjana europea en els àmbits d’ocupació, coneixement, poder i salut; sent aquest últim l’àmbit de major puntuació per a Espanya, mentre que la seva posició és més modesta pel que fa als indicadors de diners i temps.
Entre 2010 i 2018, Espanya ha augmentat 5,6 punts; es tracta del segon país, després Croàcia, amb un major increment interanual en l’índex d’igualtat, fet que suposa un major ritme de creixement que la mitjana europea, que se situa en 4,1 punts per al mateix període. Pel que fa a 2017, l’increment mitjà a la UE és de 0,5 punts. Pel EIGE, a aquest ritme d’avanç (1 punt cada 2 anys) es trigaran més de 6 dècades a assolir la plena igualtat de gènere a la UE.
Violència de gènere i digitalització A més dels sis àmbits bàsic esmentats, l’Índex Europeu d’Igualtat de Gènere analitza, a el marge de la puntuació quantitativa, dues dimensions d’especial rellevància: la violència de gènere i la digitalització de l’àmbit laboral.
A partir de les dades proporcionades a Eurostat per setze països de la UE, es van comptabilitzar 854 assassinats de dones a mans de les seves parelles o membres de la família durant 2018. No obstant això, aquesta dada s’ha de prendre amb les màximes precaucions a causa del diferent tractament estadístic dels diferents països en aquest àmbit i a les diferents normatives nacionals que regulen la tipologia delictiva i la pròpia consideració del concepte de “violència de gènere”.
Com a novetat, aquest any s’ha inclòs un nou apartat dedicat a la digitalització i futur de la feina, una qüestió de gran rellevància social i que crea nous riscos per a la igualtat entre dones i homes. Les dones tendeixen a mostrar una confiança una mica menor en les seves habilitats digitals i l’ús de tecnologies. Tot i representar el 58% de les persones titulades a la UE en tots els àmbits d’estudi, només el 19% dels que es graduen en camps relacionats amb TIC són dones.
