No hay traducción disponible
És tracta del llibre Dones Úniques (Columna, 2018) escrit per Montse Barderi* i il.lustrat per Violeta Crespo. Aquest llibre està protagonitzat per dones d’aquí.
Dones catalanes d’una forma oberta i plural – amb la Catalunya Nord, les Illes Balears o el País Valencià- o simplement perquè tenen una relació important amb aquest territori.
Dones d’àmbits diferents (arts, ciència, lletres, esports, activisme…) i de totes les èpoques i
condicions, també del present. Tan conegudes com Mercè Rodoreda, Montserrat Caballé, Muriel Casals i Emma Vilarasau o tan valuoses i desconegudes com Justa Balló, Dolors Monserdà o Victòria Sau.
Superheroïnes que van fer coses mai vistes o que van dedicar-se de ple a la seva vocació i van tenir una vida plena i amb sentit. Dones que han arribat a ser tot allò que han volgut ser, gràcies també a altres dones com elles. Dones que no s’han posat cap límit a l’hora de viure, investigar, explorar i ser.
Tal i com comenta la seva autora, Montse Barderi “tenim moltes històries il·lustrades de la Frida i la Curie però ja tocava que la nostra canalla tingués una història per anar a dormir amb la Muriel Casals o la Juliana Morell“.
Sobre qui són aquestes dones, l’autora ha comentat “hi ha la teva i la que no t’esperes. A la pregunta de si hi ha Víctor Català, Rodoreda o Mary Santpere, la resposta és sí, sí, sí; però també hi
són les que no t’imagines com Elena Maseras o Raimonda Matavacas“.
El llibre, amb més de 450 pàgines “no pot ni pretén recollir la riquesa, varietat, extensió i qualitat de l’aportació femenina del nostre país, però és un recull, un resum, un símbol de la potència de les nostres dones”
Una de les característiques d’aquest llibre és que cada història acaba amb una conclusió que vol inculcar un valor a la lectora i al lectot, en aquest cas l’acosten als drets humans, als feminismes, a valors com la llibertat i el coratge o a la defensa de la llengua.
*Montse Barderi sempre ha tingut interès per estudiar dones i enaltir-les. Després de llicenciar-se en Filosofia a la Universitat de Barcelona, l’any 2000 va estudiar un màster de gènere que es feia, també, a la Universitat de Barcelona. Va formar part de la junta Filosofia i Gènere; juntament amb
Fina Birulés van organitzar el Congrés IAPH de filòsofes al CCCB de Barcelona el 2002. Les seves col·laboracions periodístiques sempre han tingut molt present la visió de gènere. És patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, i en molts dels seus llibres hi ha la descoberta de dones, com a Camí d’anada i tornada amb Emma Vilarasau (Columna, 2017).
