El govern bolivià ha disposat una mesura que és un reconeixement per a les empreses o entitats que duguin a terme algunes pautes destinades a eliminar les violències de gènere i “coadjuven a la construcció d’una cultura despatriarcalitzadora”. Ho fa amb un Decret Suprem el contingut del qual premia no cometre delictes en lloc de sancionar-los.
El 12 de gener passat, la ministra de la Presidència, María Nela Prada, i el ministre de Justícia, Iván Lima, entre altres autoritats, van dur a terme la presentació d’un informe dels resultats de l’Any de la Revolució Cultural de la Despatriarcalització ”, on va destacar el Decret Suprem 4779 que “té per objecte crear el Segell ‘Empresa Compromesa amb una Vida Lliure de Violència Contra les Dones a l’Estat Plurinacional de Bolívia”, emès el 17 d’agost de 2022.
És una iniciativa nova per a Bolívia i creada a altres països d’Europa i Llatinoamèrica. De fet, el 2005, el Brasil va crear el Segell Pro Equitat de Gènere i, el 2009, Xile va impulsar el Programa de bones pràctiques laborals amb equitat de gènere amb el Segell Iguala; ambdós són similars en nom al DS bolivià que crea els Segell Or, Plata i Platí, segons el nivell de compromís de l’empresa amb la igualtat de gènere. Tenen una normativa semblant, Costa Rica, Mèxic, Argentina i Uruguai.
La raó d’aquestes mesures és que, d’una banda, es freni en espais laborals qualsevol tipus de violència o de discriminació envers les dones, en allò que han d’estar compromeses empreses i institucions i, de l’altra, es normalitzin bones pràctiques a través de pautes concretes que a més poden ser controlades, verificades i sancionades o premiades.
En els espais laborals es produeixen assetjaments sexuals en nivells de vegades insuportables ja que hi ha caps que pensen que amb el càrrec els ve el dret a assetjar les dones que estiguin al seu comandament; també hi ha diferències salarials avantatjoses per als homes en relació amb les dones que fan la mateixa feina; es produeixen dificultats i traves a l’ascens per a les dones; les condicions laborals són més difícils per a les dones que són mares o que ho poden ser; a les reunions de treball es produeix tota mena de micromasclismes…
En fi, es tracta d’observar o vigilar la relació laboral entre empresa/institució i treballadora, en les condicions en què es produeix la feina i en la relació entre les persones (homes i dones, a més de LGTBI si n’hi ha) a l’interior centres productius o de serveis.
L’assumpte és que el que s’observa pot ser delicte, com el cas de l’assetjament sexual que té penes de fins a vuit anys de presó. Aleshores, és correcte ‘premiar’ perquè no es produeixin? No seria més correcte ‘obligar’ que no es produeixin i ‘sancionar’ si passa?
El Decret Suprem 4779 premia i ho fa atorgant un “Segell” que l’empresa o entitat pot lluir T’interessa fer-ho? Quins avantatges té de tenir-ho? No se’n veu cap, tret d’algun prestigi que en una societat patriarcal no és clar que valgui massa.
Hi ha dues maneres de fer efectiva aquesta iniciativa: una, fent inspeccions i sancionant perquè complir la llei o no incórrer en il·legalitats és obligatori i, dues, donar algun benefici a qui compleixi, per exemple: reducció d’impostos o donar qualificacions més altes o establir com a requisit indispensable si es vol ser proveïdor o tenir tractes amb entitats estatals, que és el que es fa a altres països.
Tota la normativa laboral és obligatòria i al Ministeri de Treball hi ha finestretes per a les denúncies, es fan inspeccions i se sanciona Per què en el cas de la normativa de gènere ha de ser diferent?
A Bolívia hi ha un llistat de normes i articulats referides a crear condicions perquè les dones no pateixin tota mena de violències o visquin en condició de desavantatge, la majoria no es compleix. Aquest decret sembla que va camí de sumar-s’hi.
