martes 23 abril 2024

martes 23 abril 2024

sara_lovera

Compartir

Sara Lovera

 

 Els seus articles d’opinió



Periodista mexicana de gran prestigi, Consultora de mitjans, Docent en gènere i militant feminista, va fundar a Mèxic les xarxes de periodistes compromeses amb els temes de la condició social de les dones.

Va estudiar Periodisme, Treball Social, Comunicació Agrícola i Teoria de l’Estat.

Va ser la primera dona a entrar a l’Escola d’Agricultura de Chapingo (Mèxic) 1970.

Ha impartit més de 200 tallers de periodisme no sexista i altres temes com Ciutadania, Gènere, Drets Humans i mecanismes de la dona a Mèxic, Amèrica Llatina i Espanya. Ha estat conferenciant en els mateixos temes en diferents Universitats de Mèxic i internacionals.

Va ser la Coordinadora de la Investigació Nacional sobre el feminicidi a la Cambra de Diputats de Mèxic (2005-2006).

Activitats professionals i docents

* Es va iniciar com a reportera al Diari El Dia, on va estar dues èpoques diferents: 1969-1972 i 1977-1981; també va ser reportera del Diari Un més Un (1981-1984)

* Cap de Premsa de l’Any Internacional de la Dona, (1974-1975)

* Reportera, guionista, conductora de diversos programes i Telenoticieros del Canal 13 de TV (estatal) al 1974-1976, i Coordinadora de Telenoticiero del Canal 11 de TV (IPN) al 1976-1977

* Creadora del Sistema d’Informació del govern del Districte Federal (1975-1976);

* Coordinadora editorial de la Revista de TV/13 (1976)

* Investigadora del Programa de la Dona del Grup Promotor Voluntari del Govern del Districte Federal (1974 – 1975)

* Col·laboradora i coordinadora editorial del Servei d’Articles Carta Mexicana (1974-1975); dirigir el primer Sistema de Notícies de Ràdio Educació (1972-1973)

* Col·laborar en la pàgina cultural del diari El Nacional per al qual també va ser reportera de temes especials (1973-1974)

* Cofundadora del diari La Jornada, on va treballar 14 anys (1984-1998), en 1987 va fundar el suplement feminista Doble Jornada i el va dirigir per 11 anys (1987-1998);

* Assessora de Mitjans de la Xarxa Llatinoamericana i Caribenya de Salut per a les Dones (1989-1996)

* Fundadora, amb un grup de periodistes, l’any 1988, de CIMAC (l’Associació Civil Comunicació i Informació de la Dona) una de les primeres agències de Dones, de la qual va ser la seva Secretària Executiva (1990-2004)

* Va crear la secció Doblenfoque de la radiodifusora Nucli Ràdio Mil el 1998

* Cap de Premsa del grup parlamentari del PRD, a la Cambra de Diputats (1999-2000)

* Coordinadora de la secció política de la Revista Ics: Cultura i Societat (2000)

Actualment, és editorialista o comentarista de diferents mitjans, entre ells:

a) l’Agència Darrere de la notícia (des de 2000).

b) d’Antena Ràdio de l’Institut Mexicà de la Ràdio;

c) l’Agència d’informació Cimacnoticias que va fundar i va dirigir durant 14 anys

d) de la Taula de Periodistes de Canal 21, el Canal de la Ciutat de Mèxic.

* Corresponsal a Mèxic de SEMLac (Servei de Notícies de la Dona Llatinoamericana i del Carib) i

* Pertany al grup Mil Dones per la Pau a Través del Món.

Gaudeix d’una beca d’investigació per preparar un llibre sobre la vida de 4 generacions de dones, vídues en les mines de carbó de Coahuila, Mèxic.

Aquesta investigació ha estat la base del documental “Viudas del Carbó: dones sense nom“-presentat ja al Col.legi de Periodistes i al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, de Barcelona.

Al seu torn, aquest documental ha estat seleccionat per la Cineteca Nacional de Mèxic per formar part de la V Mostra Internacional de Dones al Cinema i la Televisió, que ha tingut lloc aquest mes de setembre al DF, districte federal de la capital mexicana .

Publicacions i Premis Internacionals

Ha escrit innombrables articles i columnes en la premsa i és autora, coautora i coordinadora de diversos llibres, entre ells:

Teixint Futurs Reconstruint Esperances, sobre les dones indigents de la Ciutat de Mèxico IASIS/2006.

Instruccions d’Periodisme No Sexista, Cimac, 2005.

El Vot de les Dones., Editat per Plaza i Janés 2004.

Teixidores de la Paraula: Parlen els Mitjans, CIMAC/GDF/FES/2000.

Les Alçades sobre les dones indígenes zapatistes de Chiapas, editat el 1997 per Cimac / Convergència Socialista.

Les Eleccions de les Dones: Propostes Legislatives, ed. Fes / CIMAC, 1992.

Les Periodistes Enfront de la Problemàtica Femenina, ed. Fes / CIMAC, 1991.

Policies Violadors, Violadors Policies, ed. Maco, Mèxic, D.F 1990.

Tres Dones, (amb Georgina Ruiz i Tahis Corral), editorial Signes, Montevideo, Uruguai, 1990.

Entre els reconeixements nacionals i internacionals per la seva tasca periodística i social va ser nominada al Premi Nobel de la pau, amb altres 999 dones del món, el 2005.

Va ser creditora del Premi Nacional Els Rostres de la Discriminació, pel seu treball periodístic en fer visible la condició social de les dones el 2006.

Va rebre la medalla Josefa Ortiz de Domínguez i un reconeixement de la Direcció General d’Igualtat Social del Govern del Districte Federal de Mèxic, el 2007.

 

 Els seus articles d’opinió


Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: El Centre LGTBI de Barcelona obre la seva Jornada Anual amb un reconeixement a Empar Pineda

      El Centre LGTBI de Barcelona obre la seva Jornada Anual amb un...

Una cooperación al desarrollo innovadora

    Por primera vez hay en Cataluña un Plan de Cooperación con visión de...

Isabel Franc

¿Lesbianas maduras en la sobremesa?

OPINIÓ ¡No me puedo creer que vayamos a empezar el año con una alegría! La...