No hay traducción disponible
OPINIÓ
El terrorista no és només qui prem el gallet, acoltella o estampa un martell sobre el crani d’una dona amb la finalitat de assassinar-la. El terrorisme és també el silenci de qui no condemna obertament aquests actes terroristes que ens assassinen a les dones només pel fet de ser dones.
El terrorisme també l’exerceix qui mira cap a un altre costat i, tot i les peticions no concedeix ordres d’allunyament i / o de protecció.
L’exerceix qui culpabilitza les dones de la seva situació per no denunciar o per seguir amb el seu maltractador i no poder trencar les seves presons invisibles que són les dependències emocionals.
El terrorisme l’exerceixen els que qüestionen una vegada i una altra la vigent llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. O qui eviten aplicar-la. O els qui permanentment defensen als agressors i / o assassins.
Els terroristes són els que abans que defensar les víctimes, prefereixen qüestionar les seves veus i defensar els agressors aliant-se amb els teòricament més forts i oblidant als qui són més febles o estan en situació de vulnerabilitat per la seva pròpia situació.
O els que igualen la situació d’homes i dones en la condició de víctimes. O aquelles persones reincidents en la defensa de l’existència de denúncies falses per part de les dones per obtenir avantatges d’un teòric divorci.
També són terroristes els que aconsellen paciència davant d’aquestes situacions. I per descomptat, ho són els que retallen partides per a formació en la prevenció d’aquest tipus de terrorisme, que buiden de contingut l’educació evitant la sensibilització i la prevenció d’aquests assassinats de dones.
Els qui en les seves columnes d’opinió qüestionen obertament les reivindicacions feministes per considerar-les fora de lloc i, també els que no s’esforcen per elaborar un codi deontològic per fer un tractament informatiu correcte d’aquests assassinats.
O aquelles persones a qui no els afecta en absolut aquests assassinats i miren cap a un altre lloc al mateix temps que són capaços d’exclamar “La que li espera al pobre home”.
Els que des dels seus butacons institucionals són incapaços d’aixecar la veu i d’escoltar-nos a les dones feministes les propostes elaborades per prevenir aquestes morts sense sentit i el dolor de familiars i amics de les dones assassinades.
I molta gent més. I jo acuso directament a tota aquesta gent de ser còmplices d’assassinats de dones i fins i tot en alguns casos directament haver-los afavorit.
Com s’haurà pogut comprovar no he dit en cap moment que els terroristes siguin homes.
Malauradament hi ha dones entre aquests grups. I n’hi ha perquè el patriarcat afavoreix les aliances amb el poder. I el poder el segueixen ostentant majoritàriament ells. I a moltes els interessa aliar-se amb el poder. Un poder que ens utilitza per als seus interessos i que després ens canvia. Perquè som recanviables i intercanviables i, en massa casos no reutilitzables. Si, ja sé que a vegades les paraules fan mal, però els assassinats que aquesta gent permet fan encara més mal.
El patriarcat elabora contínuament discursos i crea mites per poder justificar als assassins de dones i tot el terrorisme que envolta aquests assassinats. Alimenta l’espai simbòlic perquè sigui fàcilment qüestionable el discurs de les víctimes siguin aquestes nenes o nens que han patit abusos i / o violacions o dones assassinades. Fins i tot crea lleis per impedir a les dones actuar amb decisió i voluntat sobre els nostres propis cossos.
El patriarcat s’embolica en embulls i ritus religiosos de tota índole per crear normes i justificar tradicions que permetin l’ús dels cossos de les dones únicament pel plaer dels homes i convertint a aquestes dones en mers objectes per a l’ús i gaudi. I no estic pensant només en les barbaritats que s’estan cometent a les zones on l’estat islàmic ha imposat la seva terrorífica llei. No. Ho tenim molt més a prop dels que imaginem. Dones seminues en carreteres, clubs de cites, pisos francs, etc. El patriarcat imposa la seva llei cada vegada que es paga o es fa servir un cos de dona sense el consentiment exprés d’aquesta. I això també és terrorisme.
És molt més fàcil no veure aquestes situacions però hi són. I, encara que sigui de tant en tant, s’ha de recordar que hi són i denunciar-les. No podem escudar-nos en la ceguesa, la sordesa ni en l’eixordador silenci de qui governa les actuals institucions per no denunciar aquest terrorisme que ens assassina per ser dones. El pacte és absolutament necessari per a frenar aquest terrorisme i assenyalar oberta i clarament als que exerceixen terrorisme contra les dones.
Estic farta de tanta justificació i de tanta mentida patriarcal per justificar que ens assassinen. Però estar molt farta no significa que hagi perdut les ganes de denunciar i de combatre aquest terrorisme i als que l’exerceixen i / o ho permeten. Siguin homes o dones aliades patriarcal i interessadament amb ells.
Fa anys, un determinat dia, em vaig comprometre vitalment amb aquesta causa i no penso desistir en aquest compromís mentre em quedin capacitats per fer-ho.
Que ningú s’equivoqui perquè estar cansada no vol dir deixar de lluitar per desmantellar el patriarcat ni deixar de defensar i retre homenatge a la memòria de les dones assassinades.
Han estat assassinades i no mortes.
