No hay traducción disponible
OPINIÓ
Ens trobem de nou davant un altre 25 de novembre, amb la commemoració del Dia internacional per l’eradicació de la violència vers les dones.
I podríem preguntar-nos si amb el reconeixement formal i legal d’alguns drets de les dones aquesta epidèmia de dones mortes pels qui suposadament l’estimen ha disminuït.
Però no és sols qüestió d’estadístiques, de comparar xifres d’un any a l’altre, sinó d’analitzar perquè es continuen produint i denunciar-ne el fet.
Vivim un autèntic feminicidi
Observant aquest món globalitzat, podríem concloure que el que estem vivint és un autèntic feminicidi (un neologisme creat a través de la traducció del vocable anglès “femicide” i que es refereix a l’assassinat evitable de dones per raons de gènere, és a dir, com a conseqüència de la construcció social de la diferenciació dels seus rols).
20 anys a ciutat Juárez – Mèxic
Per exemple, fa 20 anys que va aparèixer, a Ciutat Juárez – Mèxic-, el primer crim constatat d’odi vers les dones, una realitat que, segons un informe de la revista SinEmbargo ha augmentat un 40 % entre els anys 2006 al 2013. A l’estat de Chihuaha, el nombre d’assassinats contra les dones és 15 vegades més alt que ma mitjana mundial. Segons la ONU, al país s’hi cometen 6,4 assassinats de dones per dia, la qual cosa vol dir que –en acabar l’any- s’hauran comès 2.336 feminicidis al país. Els homicidis representen tan sols la punta del iceberg. Per cada víctima d’homicidi, moltes més dones són ferides físicament fustigades sexualment o abusades emocionalment. Segons aquest informe avui encara estem molt lluny de captar la magnitud de la violència domèstica i de la comprensió del seu impacte global sobre les víctimes, el seu entorn i la societat. Les dades de la enquesta de victimització donen una idea de la magnitud i freqüència d’aquest fenomen”.
La ONU recomana fer-hi front
La “ONU – Dones” ha expressat la seva inequívoca opinió sobre la necessitat de prendre mesures urgents contra el feminicidi. En un event celebrat el 8 de març, va exhortar als estats a tipificar el feminicidi com un delicte específic; a aplicar les lleis per assegurar que els casos s’investiguin amb diligència; que els culpables siguin jutjats i que s’ofereixi reparacions justes a les víctimes o a les seves famílies, així com assegurar que les dones que en sobrevisquin tinguin accés als serveis integrals necessaris i al recolzament a llarg termini; i també a fomentar els canvis en les actituds, creences i comportaments que acceptin o perpetuïn la violència orientats a la seva prevenció per evitar que es donin tals fets.
Feminicidi globalitzat
I em pregunto: perquè les dones que van a manifestar-se a la Plaça Tharir de El Caire per reclamar les llibertats són perseguides i violades pels qui també surten al carrer clamant llibertat?; perquè les dones de societats -que neguen els drets de les dones- s’abalancen sobre les que estudien o treballen, com ha passat per exemple a la Índia?; perquè es continua mutilant tantes dones, no sols a l’Àfrica, condemnant-les al sofriment perpetu en les seves relacions sexuals i al moment de parir?. Perquè, més a prop nostre podem constatar com se’ns continua cridant, insultant, controlant, vigilant, autoritzant-te amb qui pots parlar, et sentis humiliada, obligada a tenir unes relacions sexuals que no desitges, et tractin sovint d’ignorant o et facin veure que tu no pots?.
Prou de violències
Tot això és violència vers les dones, i aquests fets no passen pas a terres llunyanes sinó que, sovint, més a prop del què ens pensem, casa mateix, un indret distant del concepte de llar on, per definició, és caliu, acolliment i comprensió.
Prou de violències: la que és dóna en el marc del tracte de parella; en el mercat laboral quan se’ns castiga acomiadant-nos o negant-nos el dret a treballar pel fet d’estar embarassada, a ser les principals víctimes de les polítiques de retallades en serveis de salut, d’educació o d’ajuts a la dependència, retornant a les espatlles de les dones el treball de cura de les persones (una tasca que duem a terme de bon grat però sense cap tipus de suport, limitant enormement un desenvolupament més complert de la nostra persona), sense comptar que les dones som sovint botí i primeres damnificades de les guerres i els desastres ecològics d’un món basat en una economia de creixement per uns quants en detriment de la majoria i del medi ambient.
Diguem NO, diguem PROU una vegada més
Per totes aquestes raons, en aquest 25 de novembre, més que mai, continuo dempeus per eradicar totes i cadascuna de les violències que patim les dones.
