Foto:periodistesentempdificils.adpc.cat
El 23 de març va morir a Barcelona als 70 anys d’edat, la periodista i escriptora Margarita Riviere. Va néixer el 17 d’Agost de 1.944 a Barcelona
Margarita Riviere ha estat una periodista feminista tal i com explica M. Àngels Cabré en el seu article Adéu a Margarita Rivière, pionera del periodisme en femení, publicat a Núvol el 29 de mar´de 2015.
Es va decantar per l’anàlisi i la interpretació de la cultura, la comunicació contemporània i els fenòmens de massa com la moda, temes sobre els quals va publicar més de trenta llibres.
A principis dels anys 80 es va interessar en els temes europeus, va cobrir per El Periódico de Catalunya la negociació entre Espanya i la Unió Europea i la ratificació de l’entrada espanyola a l’OTAN. Va col·laborar a La Vanguardia, en la contraportada de la qual va realitzar una sèrie de quasi sis-centes entrevistes. També va ser col·laboradora habitual del diari El País i d’El Correo.
Va treballar a televisió i ràdio. Va ser directora a Catalunya de l’Agència Efe i autora del projecte de la revista de llibres Qué leer. Era doctora en sociologia, i en el seu llibre La fama. Iconos de la religión mediática (2009) analitzà la influència dels mitjans de comunicació en les formes de vida actuals.
Amb Crónicas virtuales va tancar la trilogia dedicada a analitzar l’abast dels sistemes de la moda, trilogia iniciada amb Lo cursi y el poder de la moda (Premi Espasa d’assaig, 1992) i que va continuar amb La década de la decencia (Anagrama, 1995).
El 2007 va ser guardonada amb el premi Trajectòria europeista, que atorga el Patronat Català Pro-europa i l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
Alguns dels seus principals llibres són: El malentendido. Cómo nos educan los medios (Icaria, 2003), La década de la decadencia; Crónicas virtuales; Periodistas; i El segundo poder. En aquests llibres relacionats amb els mitjans de comunicació, defineix el periodisme contemporani com a sistema de socialització decisiu.
També va escriure diversos llibres d’assaig i anàlisi sobre problemes relacionats amb la dona: El mundo según las mujeres (El País Aguilar, 2000), El tabú (Planeta 2001, juntament amb Clara de Cominges), La aventura de envejecer (Plaza y Janés, 1986), Anticonceptivos y control de natalidad (La Gaya ciencia, 1977), El placer de ser mujer (Síntesis, abril 2005), i un assaig autobiogràfic.
El 2013 va publicar el recull d’entrevistes dels anys vuitanta i noranta Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder, editat a la Universitat de Barcelona.
Margarita Rivière va publicar la novel·la CLAVE K ( Editorial Icaria)dies abans de la seva mort.
Com diu, Sergi Vila-Sanjuán: “Margarita Rivière ha estat una autèntica institució en la premsa espanyola i en la vida barcelonina, i una de les periodistes més influents de la seva generació”.
