OPINIÓ
Un vestit de ratlles verdes, verticals, amb faldilla “de castanyera”, sabata plana, llavis de rabiós vermell i un somriure impenitent: aquesta imatge ens va oferir Jenn Díaz, autora de 30 anys i un munt de llibres!, en la 7ª Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès-Garraf.
El final de curs dels Clubs de Lectura de les nostres comarques ja fa temps que es celebra així, llegint a totes les biblioteques l’obra d’un autor o autora (per un cop, hi ha més autores que autors en la nòmina) que poden ser de la zona o viure-hi, com van ser David Monteagudo (1ª Trobada, 2012), Mercè Foradada (2ª Trobada, 2013), Jordi Llavina (3ª Trobada, 2014), Monika Zgustova (4ª Trobada, 2015), ser-hi pròxims, com Sílvia Romero (5ª Trobada,2016), conductora de Clubs a Sant Pere de Ribes i a Sant Sadurní d’Anoia, o bé traslladar-se per parlar amb nosaltres, com Alícia Kopf (6ª Trobada, 2016) o, enguany, Jenn Díaz (7ª Trobada, 2017), també coneguda per la seva recent condició de diputada del Parlament.
La “Festa de les Biblioteques”, com l’anomena Mercè Foradada en un article germà d’aquest (el nom oficial és “El Club del Llibre”), suposa una feinada ingent: cal coordinar almenys 13 clubs de lectura de biblioteques i bibliobusos, en viles mitjanes, pobles i poblets. S’han d’acordar els títols, subministrar-los a temps en els lots necessaris per als diferents Clubs, recollir-ne les opinions i proposar preguntes a l’autora, feina que fa amb excel·lència la nostra bibliotecària itinerant, Imma Martínez, mentre que les directores de les biblioteques, bibliotecàries, tècniques, tècnics i tot el personal, incloses es conductores dels clubs, entre les quals tinc l’honor de comptar-me (Club La Crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú), treballem durant tot l’any amb la il•lusió de fer encaixar lectura abstracta amb autora real, lletres impreses amb veu i mirades, inquietuds literàries amb preguntes i respostes.
D’esquerra a dreta, Patricia Lewis, Mary Carmen Paredes, Maria Rosa Nogué, Jenn Díaz, Maria Teresa Ventosa, Soledat Marsal i Joaquim Vergès, membres del Club La Crisàlide, amb Jenn Díaz,l’autora protagonista de la 7ª Trobada de Clubs, a Sant Pere de Ribes.
Puc certificar que cada trobada és un èxit. Autors i autores es posen a la butxaca el públic assistent, i enguany, Jenn Díaz ho va fer amb excel·lència. Ben acompanyada per Sílvia Romero, ho va respondre tot, amb brillantor, amb modèstia. Va ser ella qui ens va confessar que els companys de grup polític se’n reien dels seus vestits “de castanyera”; qui, amb un enorme somriure, va declarar que ens parlaria de la seva mare, ja que no hi era; va aclarir que ella era marastra d’una nena que no li posava les coses fàcils, va assegurar que era feminista perquè essent dona i escriptora, no es podia ser cap altra cosa i que ens parlaria a totes en femení, ja que érem absoluta majoria, encara que moltes de les preguntes (una per Club) la feien lectors homes. Un d’ells, en Joan Calderón, conductor d’un dels Clubs de la Joan Oliva, va preguntar –fora de programa- per què creia que hi havia tanta majoria femenina en els Clubs.
És un fet que sempre es comenta i que sol cridar l’atenció. Jenn Díaz va dir que la resposta més lògica és que hi ha més dones lectores. D’altres vegades havia sentit que a les dones ens agrada més socialitzar la lectura, parlar en grup del que llegim. La majoria femenina s’imposa també en els tallers d’escriptura, en els cursos de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on treballo; ara que, tot s’ha de dir, també som més dones en les classes d’aquagim, i en les corals sempre costa més de trobar veus d’home que no pas de dona! Sigui com sigui, cal celebrar que una autora jove com Jenn Díaz digui les coses tan clares, que hagi escrit tants llibres com ha escrit i que pugui tenir ja una envejable trajectòria, en castellà i en català, això sí, sempre al voltant de les complicades relacions familiars: “Mare i filla” i “Relacions familiars” són, precisament, els seus darrers títols, i pensa seguir-hi insistint, encara que, segons ens va confessar, ara farà una pausa en la literatura per dedicar-se a canviar el món, és a dir, per fer política. Bona sort, Jenn, i bon estiu, lectores (i lectors) de La Independent i d’arreu del món!
