El que hem de tenir totes i tots ben clar és que aquest va ser un pas històric, clau en el desenvolupament d’una societat lliure de discriminacions, però que això no ens ha de fer oblidar la feina de conscienciació i sensibilització que avui en dia encara és imprescindible seguir desenvolupant. En aquest sentit cal tenir especialment en compte la visibilitat; no com una moda, sinó com un tema polític i social de primer ordre; un punt fonamental en l’agenda de qualsevol associació que lluiti pels drets de les persones LGBT.
Aquesta tasca agafa especial rellevància en el cas de les noies i dones lesbianes. Cal reflexionar sobre la seva invisibilitat en aquesta societat heteropatriarcal i, fins i tot, també dins del propi col·lectiu LGBT; quedant relegades al mínim espai social i comunicatiu que cedeix la societat i només per a determinats discursos i reivindicacions. A més, cal tenir en compte que l’atur, la precarietat a la feina, el treball temporal, la subocupació, la pobresa… afecten més a les dones que no als homes. Les discriminacions de gènere fan més vulnerables a les dones a nivell econòmic i també són elles les que més pateixen l’assetjament sexual. Això s’agreuja en moments com l’actual, amb retallades progressives de drets fonamentals.
Tot plegat dificulta el procés de “sortida de l’armari”, que es facilitaria amb una major visibilitat lèsbica lligada a l’existència de cares públiques, referents per a les noies que tenen dubtes sobre la seva orientació sexual i/o l’acceptació que pot tenir en el seu entorn. Actualment, el nombre d’homes coneguts popular i/o professionalment que es declaren homosexuals supera amb escreix el de les dones lesbianes que, a més, només en comptades ocasions ho confirmen i ho visibilitzen en la seva vida pública.
Cal dur a terme doncs una reflexió conjunta. Cal recolzar i fomentar la generació d’espais en els àmbits socials i de la comunicació que incloguin la diversitat de discursos i reivindicacions de les lesbianes; com a dones, com a lesbianes, com a feministes, com a part del moviment LGBT, com a mares, com a filles o com a treballadores. En resum, com a ciutadanes amb els mateixos drets i deures que la resta. I calen, sobretot, polítiquesd’acció positiva que no només afavoreixin la seva visibilitat, sinó que també facilitin l’acompliment de les seves reivindicacions.
