S`ha iniciat el Me Too de l’assetjament a professionals i es revelen noms.
Segons ha denunciat en un comunicat el Sindicat de Periodistes de Catalunya SPC, juntament amb la FeSP, més de la meitat de les professionals de la comunicació han patit assetjament a la feina.
Que el 54% de les periodistes catalanes hagin patit assetjament sexual a la feina al llarg de la seva carrera, podria haver quedat com una dada més, però quan reconegudes periodistes confirmen públicament: “A mi també m‘ha passat”, s’ha iniciat un Me Too de la professió que ben segur continuarà ampliant-se amb més dones periodistes que explicaran el seu cas.
Les dades les revelavà a mitjans de desembre un estudi de Mèdia.cat sobre violències masclistes a la professió (consulteu a baix). Menys d’un mes després, la periodista Ana Polo denunciava un cas patit per ella mateixa, ja que el comunicador Quim Morales la va agredir sexualment éssent el seu cap a RAC1 quan ella era una becària, ara fa deu anys. L’assenyalat va admetre els fets, que va qualificar de “mal comportament”, i des de llavors diverses periodistes han aixecat la veu per denunciar agressions. Gemma Herrero, Gina Tost, Eva Piquer o Marta Montaner són algunes de les professionals que han gosat explicar la seva història.
“És possible que alguns dels assetjadors acceptin la seva responsabilitat amb l’excusa que el seu comportament era normal fa 10 anys, i aleshores cap dona deia res. Però elles ho vivien d’una altra manera. “Si et queixaves i deies que el teu cap era un bavós assetjador, era a tu a qui feien fora. I ho dic per experiència, comenta Llucia Ramis. Sembla que per fi ha arribat el moment de denunciar aquestes violències masclistes. De fet, la protesta la va iniciar la periodista Mar Bermúdez, en denunciar l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, que va ser condemnat a un any de presó per agredir la periodista en una festa.
Si protestaves paties represàlies
Tots els testimonis denuncien comportaments masclistes i agressions dins el sector. Dones periodistes de diverses generacions i mitjans, segons expliquen coincideixen en que van haver de restar en silenci per por a represàlies, ja que l’agressor acostumava a ser un superior, i la marginació i l’acomiadament eren segurs. Ramis ha denunciat situacions que va patir amb directors de diaris i caps radiofònics. Plantar cara als agressors tenia, conseqüències laborals, així ho explica ella en les xarxes, sobre l’assajament patit pel director d’un diari on va fer pràctiques un estiu. “El cap de redacció, tal com li havia demanat el director, em va convidar a sopar i a prendre una copa amb ells dos. Vaig refusar la invitació, i em van passar de cultura a repicar teletips”. Una altra situació que va viure va ser que un cap d’una ràdio davant de tota la redacció va cridar: “Saps quin és el teu problema? Que em follaria totes les teves companyes, i a tu no et tocaria ni amb un pal”. La realitat és que els masclistes se sentien recolzats en el seu entorn, pel seu comportament, i s’expressaven tranquil·lament en públic.
Eva Piquer descriu que el cap de redacció del diari on feia les pràctiques i repartia teletips, de cinquanta anys, quan ella en tenia dinou, la va convidar a sopar i se li va tirar a sobre. “Vaig escapar-ne com vaig poder i no li vaig adreçar mai més la paraula. Va al·legar en defensa seva que es pensava que jo tenia 25 anys, no pas 19”.
La periodista Marta Roqueta va denunciar el “maltractament psicològic” que va patir per part del director de IGMAN-Acció Solidària, el diputat Francesc de Dalmases. Roqueta, a més, ha carregat contra Junts per encobrir el polític i no fer res després que hagi “maltractat” i “escridassat” altres periodistes al llarg de la seva carrera al Parlament de Catalunya.
Morales, Gordillo i Dalmases són alguns dels noms que han aparegut públicament, tot i que les periodistes han anat relatant històries d’abús i assetjament sexual per part de molts altres professionals de la comunicació catalans que, de moment, no han vist encara que el seu nom passi al debat públic.
El sindicat de Periodistes ofereix el seu suport a les afectades
EL SPC ha subscrit el document de denúncia de l’assajament a periodistes que ha publicat juntament amb la FeSP, el 7 de gener, i ofereix assessorament a les periodistes que ho demanin.
En el document, entre altres coses, hi diuen que…”No tolerem el masclisme ni cap agressió, sigui dins de l’empresa o en l’entorn digital, ni la impunitat dels perpetradors. Com a sindicat, en el SPC lluitem des del primer dia pels drets de les treballadores del sector, perquè les periodistes i comunicadores puguin treballar en igualtat de condicions i lliures de violències, i per despatriarcalitzar el poder al periodisme. Ho fem amb accions per a conscienciar el conjunt del sector sobre aquesta qüestió. Cert que hi ha hagut alguns avanços, però encara és flagrant que la precarietat afecta més les dones, el sostre de vidre i el terra enganxós, i les violències masclistes, tant dins com fora de les empreses”.
L’informe de Mèdia.cat, i de l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publicat el 18 de desembre, titulat ‘Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l’exercici del periodisme a Catalunya’, radiografia les violències masclistes en les redaccions i assenyala que el 21% de víctimes van deixar el mitjà en el qual treballaven.
L’informe ha estat elaborat per la periodista Meritxell Rigol, coordinadora de l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat. Aquest informe encara que és la primera recerca personalitzada en l’àmbit català sobre la incidència de les violències masclistes, cal destacar no és el primera investigació que es fa sobre l’assetjament, ja que des dels anys 2020 al 2023, la FeSP, i el SPC, van realitzar diversos estudis coordinats per Elena Tarifa, i van publicar informes concrets de difusió sobre l’assetjament entre periodistes esportives, i l’assetjament en línia o ciberassetjament. Cal tenir en compte que les violències cap a les dones també s’estenen a través de l’entorn digital: el 30% de les enquestades han viscut assetjament en línia.
El ciberassetjament és difícil de denunciar
Cal destacar la importància de ciberassetjament. En un dels estudis de la FeSP (comentat anteriorment), que es va realitzar en el marc d’un projecte de digitalització i que desenvolupà en col·laboració amb la Federació Europea de Periodistes (FEP) i amb el suport de la Unió Europea. L’enquesta es va realitzar en l’àmbit estatal per a identificar la situació laboral i professional de les dones periodistes i de periodistes a la peça després de la pandèmia. El 46,9% de les periodistes que van respondre va manifestar haver sofert algun tipus d’assetjament o atac sexista. D’elles, el 33% va indicar que van rebre insults sexistes durant el seu treball, el 22% va manifestar haver sofert amenaces o insults en les xarxes socials i l’11% declaraven haver patit directament ciberassetjament en el seu entorn, que les va obligar a sortir d’algunes xarxes.
En una enquesta realitzada al primer trimestre del 2024 per la UNESCO i el Centre Internacional per a Periodistes (International Center for Journalists, (ICFJ) entre dones periodistes de tot el món, el 73% van respondre que han sofert algun tipus de violència en línia durant en el seu treball. Les amenaces de violència física, incloses les de mort, les van patir el 25% de les dones enquestades, i les de violència sexual el 18%. El 13% d’elles va descriure fins i tot amenaces de violència contra els seus afins, inclosa la seva família i amistats.
*Informe en PDF a Media cat:
*Comunicat de la FeSP (Federació Estatal del Sindicat Periodistes) i del SPC.
Foto portada de les periodistes denunciants, a 39 y Mas. [+info]
