No hay traducción disponible
La periodista catalana Lali Sandiumenge ha fet aquesta afirmació en la presentació a Barcelona del llibre “Guerrillers Del Teclat”, publicat per La Magrana, i ha explicat com l’anomenada primavera àrab i les revoltes que van derrocar les dictadures de Tunísia i Egipte a principis del 2011 no van sortir del no-res si no al contrari, feia temps que s’estaven covant al carrer i al ciberespai.
Aquesta és la principal conclusió del treball d’investigació que ha fet la periodista catalana i que mostra com la xarxa va ser l’arma més esmolada i més potent , encara que no la única, que van tenir milers, milions de persones que en aquests paísos lluitaven per la seva dignitat. “ Les revoltes àrabs, el 15-M i els moviments que han sorgit a la xarxa tots demostren que la gent ha perdut la por a parlar.
La periodista va reunir gairebé un centenar de persones en una acollidora sala del Restaurant Carmelitas, del Raval, de Barcelona que amb el suport de la llibreria Saltamartí, de Badalona van protagonitzar un debat sobre el poder que té el ciutadà per canviar les coses amb un simple tweet. A la sala hi havia diversos especialistes del Ciberespai y periodistes.
Marc Marginedas, de El Periódico, va dir: “ Vaig estar a Siria l’any 1982 i el règim va massacrar milers de persones. Ara no pot fer el mateix perquè hi ha bloggers i ciberactivistes que ensenyen al món la realitat”. Marginedas va entrar clandestinament a Siria per informar de la repressió del règim fa un mes i va afirmar que des d’un lloc amagat treballava amb una bloggera que era la que difonia le imatges i la información al món.
Lali Sandiumenge afirma en el seu llibre que “les dones àrabs van abraçar ràpidament i amb entusiasme la blogosfera però segurament va ser per una pura i simple necessitat vital de poder expresar-se i participar d’igual a igual en el afers públics”. A l’Egipte de Mubàrak com a molts altres països de la regió les dones patien la mateixa falta de llibertat que els homes però la gran majoria eren víctimes d’una discriminació afegida- legal i social- només per una qüestió de gènere.
La periodista catalana ha dit a preguntes de La Independent que “a la blogosfera egípcia al principi hi havia més dones que homes. Obrir un blog era fácil i gratuït i escriure en l’anonimat va fer que moltes es llencessin a l’aventura d’escriure”. Per Lali Sandiumenge hi havia tres tipus de bloguers: a) les i els que treballaven virtualment, b) activistes de carrer, c) persones partidaries dels drets humans, ong’s i altres associacions que s’hi van convertir. Als inicis de la blogosfera egípcia, dos de cada tres blogs eren femenins, més tard van pasar a representar una tercera part i a l’Aràbia Saudita, un de cada dos blogs l’escriu una dona.
Lali Sandiumenge ha explicat com en les lluites laborals les dones eren més actives que els homes. “En les revoltes àrabs i ara mateix les dones són potents, valentes. I a casa són importants i al carrer també. La dona a l’Aràbia Saudita és on petix més manca de llibertat per això es mobilitza a través de les xarxes socials que són per a elles un punt de trobada”. Les dones saudites- explica en el llibre- han posat en marxa una campanya per poder tenir el dret de conduir un cotxe. Per a elles accedir a aquest dret ha de ser un símbol de normalitat. “la revolució a l’Aràbia Saudita la faran les dones” ha afirmat convençuda Lali Sandiumenge.
Medir Plandolit, excorresponsal de TV3 al Marroc, Juan Tomás Avila, bloguer de Guinea Equatorial, Celestino Sánchez, del grup dels Iaioflautes, Cris Moya, del Spanish Revolution, Jordi Pérez Colomé, periodista digital i Javier Toret, investigador, han fet interessants aportacions en el sentit que en el moment actual les persones ocupen l’espai públic virtual i físicament per dir alt i clar allò que no funciona. “La base de tots aquest moviments planetaris és demanar una major dignitat per les persones”. Van concloure algunes intervencions.
